GoebbelsQuan la veritat esdevé mentida nedem en un mar abisal que amenaça en engolir-nos.
Abans d’anar a la feina vaig fer un zaping d’urgència per veure que passava arreu del món. Em vaig estremir amb una noticia de contundents imatges que impactaven brutalment la retina: un ciutadà xinès, dalt d’un gran pont amenaça en suïcidar-se. Aleshores un espontani s’enfila fins amunt i l’empeny al buit. Brutal.
Abans d’anar a la feina vaig fer un zaping d’urgència per veure que passava arreu del món. Em vaig estremir amb una noticia de contundents imatges que impactaven brutalment la retina: un ciutadà xinès, dalt d’un gran pont amenaça en suïcidar-se. Aleshores un espontani s’enfila fins amunt i l’empeny al buit. Brutal.
La veu en off del locutor contribuïa a afegir encara més dramatisme. Venia a dir que en hora punta el trànsit es va col·lapsar i afegia: vean como se las gastan en China, un ciudadano indignado por la espera, ha perdido la paciencia y ha empujado al suïcida.
Una cosa que ensenyo als meus fills és a tenir esperit crític i aprendre a contrastar els fets. Les coses no són com te les expliquen sinó com són. Per tant, em vaig aplicar a mi mateix la medecina i abans de finalitzar el dia vaig cercar les imatges al Youtube. I sabeu què? El “ciutadà indignat” era un psicòleg que treballava conjuntament amb la policia i els bombers; els presumpte suïcida va caure en un matalàs molt tou d’emergències, i l’alçada no sobrepassava el cinc o sis metres.
Em vaig sentir estafat en nom de tota la humanitat perquè són milions les persones que només es creuen el que veuen per la tele, incloses la meva mare, la meva sogra i aquella veïna tan simpàtica del pis de dalt. Si et pengen que ets un estafador, un violador o un assassí acabarà tenint carta de naturalesa, encara que no sigui veritat. Si diuen de tu que ets un sant i que fas miracles, potser ets un fill de puta amb un bon assessor d’imatge.
Per cert, aquesta cadena de TV en qüestió es passa el dia vomitant contra Catalunya. Sembla que apliqui fil per randa els Principis de la propaganda de Goebbels. M’imagino que el ciutadà anònim de Palència o de Cuenca – per dir alguna ciutat castellana- degudament intoxicat, deu treure foc pels queixals i es deu pensar que els catalans som cruels, antipàtics, lladres, insolidaris, calculadors, egoistes, malhumorats...
Aquesta mala praxi periodística –si d’això en podem anomenar periodisme- és molt vella i està ben establerta a la “meseta”. També serveix per fer propaganda populista en conflictes com el cas de Palestina i Israel on sistemàticament sempre he d’acabar contrastant fonts diverses perquè els mitjans de comunicació de l’estat espanyol en general i de Catalunya en particular respiren un anti-semitisme atroç.
Recordo molts casos i moltes anècdotes. Ja fa uns anys, una imatge va córrer amb un peu de foto fals per tots els diaris del món: suposadament un ciutadà palestí era cruelment estomacat per soldats israelians. La veritat, que va ser corregida a posteriori, pel Defensor del Lector a la Vanguardia a petició de l’agència (Reuters?), era que es tractava d’un turista jueu nord-americà defensat, per les tropes israelianes, d’uns palestins que l’estaven linxant!!
La veritat és deformable, pura plastilina. Si heu practicat mai el joc dels disbarats, o del telèfon, on una frase va passant d’orella a orella veiem com es desdibuixa des del primer emissor fins a l’últim receptor. Ens fa riure perquè és un joc, però amb la veritat autèntica, la que té certificat de realitat, no s’hi hauria de jugar.
Però si la premsa pretesament seriosa no fa el paper que li pertoca, ¿Què ens pot passar ara que els milions d’ usuaris de les xarxes socials d’Internet (Facebook, Tuenti, MySpace o Hi5, Fotolog, Flogub, blocs...) ja es troben en el lloc i en el moment de la notícia, fent fotos i vídeos amb els mòbils?
A Iran, milers de ciutadans, que surten a manifestar-se al carrer supleixen a la premsa internacional perseguida pel govern. A la Xina, 250 voluntaris estan infiltrats dins de les xarxes socials d’Internet per escampar les consignes del govern sense que es noti... Aquí mateix, sapastres malintencionats i sense escrúpols, difamen a través de blocs (jo mateix n’he estat víctima).
Davant d’aquest galimaties, Quin paper ha de jugar la premsa del segle XXI? A quin senyor ha de servir ? No ho sé. Jo només crec en la llibertat i la llibertat passa per dir les coses tal com són, en deixar molt clara la diferència entre informació, propaganda i opinió, en respectar a tothom fins i tot el éssers que ens semblen més abjectes, en no fer judicis de valors previs ni condemar a priori, en no tenir por de dir les coses honradament, pel seu nom, en denunciar només quan hi ha fonaments demostrats i en exprimir l'essència de la veritat..
Penso en periodistes valents com Pilar Rahola, Vicenç Villatoro, J.B. Culla i d’altres que davant del conflicte àrab-israelià han estat amenaçats sovint per abominables dictadors al servei de la Santa Inquisició Mediàtica, només perquè han cercat l’essència de la veritat, que és el primer ingredient que ens fa lliures i que sembla que comença a escassejar.
Francesc Valls-Calçada
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada