dimarts, 30 de març del 2010

PER QUÈ? (19)


Per què Aena (dirigit des de Madrid), anuncia a l’aeroport del Prat que Barcelona que és la setena ciutat d’Europa (quan els estudis efectuats per l’Observatori de Barcelona Ajuntament i Cambra de comerç, 2008) situen a Barcelona en el cinquè lloc després d e Londres, Paris, Frankfurt i Brussel·les ?

Francesc Valls-Calçada

dissabte, 27 de març del 2010

Del Dia Internacional de la Poesia

Estimada Maria,

Abomino aquella gent que només parlen d’ells mateixos. Però avui, que els Déus de l’Olimp em perdonin, cometo el mateix pecat perquè sóc molt humà. Mortal entre els mortals.
El passat 19 de març vaig ser convidat a oferir un recital -amb motiu del dia Mundial de la Poesia- a la Biblioteca Pública de Tarragona i voldria agrair a tothom que va fer possible que aquella vetllada sortís rodona i fos un bon bàlsam per l’ego del poeta que sovint va tan necessitat...
Gràcies a Tothom: a l' Adam Manyé, poeta, escriptor i director dels Serveis Territorials del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, que va presentar l’acte , a la Institució de les Lletres Catalanes i Unescocat, al Servei Català de Trànsit, al Consorci per la Normalització Lingüística i als serveis territorials del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, al Col·lectiu d’Escriptors del Camp de Tarragona, al personal de la Biblioteca Pública, al músic Conrad Setó i al públic, que tot i ser un divendres omplia la sala de gom a gom .

Un moment de la vetllada amb Conrad Setó a l'acordeó
La meva Helena de Troia

Una vista parcial de la Biblioteca

El públic
Amb Conrad Setó i Adam Manyé
Fotos: Hèctor Valls-Icart, 2010




divendres, 26 de març del 2010

EL POEMA DE LA SETMANA


VAIG DE NO-RES AQUEST VERS FENT


Vaig de no-res aquest vers fent:
no m'hi contemplo, ni altra gent,
no diu jovent, ni d'amor sent
el devessall.
Quan l'he trobat, jo era dorment
dalt d'un cavall.
No sé pas l'hora que em véu nat,
no sóc alegre ni entristat,
no sóc feréstec ni ensucrat.
En alta vall,
de nit vaig ser ben fetillat
damunt davall.
Potser dormia i no ho sabí,
si era despert, no ho coneguí.
Del cor, que un dol em migpartí,
resta un penjall.
Però no en servo, us ho puc dir,
cap esgarrall.
Temo morir, car sóc malalt.
Ho diuen tots i és el que em val.
Reclamo metge curial.
Mal agafall!
Si ell em guareix, serà com cal,
si no, brivall.
Tinc una amiga, sóc cortès.
Mai no la viu ni m'ha fet res
que em doni goig o em sigui pes.
No n'he treball
car cap normand hi ha ni francès
pel meu fogall.
Mai no la viu, i l'amo fort.
No m'ha fet bé ni m'ha fet tort;
quan no la veig, visc en deport.
Em jugo un gall
que altres més belles dins el cor
em fan estrall.

Guilhèm VII de Peitieu

Francesc Valls-Calçada 2010

dijous, 25 de març del 2010

PER QUÈ? (18)


Per què els catalans som els únics que hem de pagar el 17% d’impost de successió i ens em d’embargar per poder heretar el que justament ens correspon per herència. I a damunt ens diuen insolidaris.

Francesc Valls-Calçada

divendres, 19 de març del 2010

PER QUÈ? (17)


Per què hi ha autonomies que la seguretat social cobreix el dentista i quan tenen un greu problema de cor o del que sigui envien els pacients a un centre hospitalari de prestigi a Barcelona i no paguen la diferència a Catalunya, i a damunt ens diuen insolidaris.

Francesc Valls-Calçada

dijous, 11 de març del 2010

La cara i la creu


Molt sovint, els savis nostrats elucubren si els catalans som o no som espanyols. I quina importància té això si totes les persones tenim nas a la cara ?

Però fins i tot, els estrangers noten diferències evidents en les dues maneres de ser d’ ambdues capitals, civilitzadament enfrontades. Això, més enllà del futbol del real Madrid i del Barça, o de la proclamació de Barcelona com a ciutat anti-taurina. Aquestes instantànies de dues manifestacions : l’antiavortista a Madrid i la proavortista de Barcelona capten un abisme entre Espanya i Catalunya. La cara i la creu. No sé si El Periódico ho va fer expressament, però la va clavar (tot i que no es pot generalitzar , com diuen en castellà en todas partes cuecen habas).

Que cadascú en tregui les seves pròpies conclusions.

Francesc Valls-Calçada

dissabte, 6 de març del 2010

EL POEMA DE LA SETMANA

Per les tenebres
que els nostres cors enfosquen,
errants anàvem.
Si és veritat o somni,
es resoldrà aquest vespre.

Bé prou em deien
que una última sendera
seguir caldria;
però jo no em pensava
que avui o demà fóra.

Tan prest s'amaga
que la recança ens deixa
de contemplar-la.
Cims que oculten la lluna:
¡tant de bo us esvaníssiu!


traducció Joan Alegret

Francesc Valls Calçada 2010


divendres, 5 de març del 2010

Carta als infants de l'escola El Castell, d'Almoines

Estimats infants d'entre 5 i 9 anys de l'escola El Castell, d'Almoines (València). Recentment, els vostres mestres us van explicar un conte en què hi havia dos bàndols: els bons que són els palestins i els dolents que són els israelians, que com són tan dolents, els treuen el país als palestins i maten als seus nens.
Després d'explicar aquesta història, us van demanar que féssiu dibuixos i cartes que després van enviar a l'Ambaixada d'Israel a Espanya. En aquests dibuixos demanaveu als israelians que marxessin d'aquesta terra i deixessin de matar els nens palestins. I en les vostres cartes, els mestres us van fer posar coses com «Els jueus maten per diners» «deixeu el país per als palestins». «No us fa pena matar nadons?. «Aneu a un altre lloc on us acceptin» i van intentar que tots ens creguéssim que aquestes idees sortien de les vostres caparrons de pàrvul.
Encara sou molt petits per entendre la gravetat del que els vostres mestres han fet amb vosaltres. Espero que algun dia us adoneu i els denuncieu per això. Al cap i a la fi vosaltres sou les víctimes de tot aquest embolic i no teniu cap culpa de tenir uns mestres que ara mateix haurien de ser a la presó. Estimats infants, els vostres mestres us han manipulat. Us han utilitzat perquè sigueu la seva veu contra els jueus. Són uns desgraciats tan covards, que han aprofitat la vostra curtíssima edat per adoctrinar-vos al seu gust. No han volgut esperar que us fessiu grans i decidissiu per vosaltres mateixos què us sembla més o menys just. S'han limitat a explicar una sèrie de mentides perquè odieu als israelians tant com els odien ells. I probablement, encara que sigueu tan petits, ho han aconseguit. Estimats infants, mireu amb atenció aquestes fotos:


Tots aquests nens de les fotos eren israelians. A ells els hi hagués agradat tenir una infància alegre, bonica i feliç, com la que vosaltres teniu, però no van poder tenir-la. Sabeu per què? Doncs perquè van ser assassinats pels palestins. Sí, aquests que els vostres mestres us van dir que eren tan bons. Suposo que us preguntareu ¿I si els palestins són tan bons, com han pogut matar a aquests pobres nens israelians innocents? I la resposta és senzilla: perquè els palestins no són els bons. Ni tampoc necessàriament els dolents. I el mateix passa amb els israelians. En aquesta història, com en la vida en general, no es pot reduir tot a bons i dolents, perquè el que per un és bo, per a un altre pot ser dolent i viceversa.
Però això, és molt difícil de comprendre per a vosaltres encara. Per això és tan greu el que han fet els vostres mestres: aprofitar-se de la seva posició per inocular-vos la llavor de l'odi antisemita, aquest odi que del que ells estan contaminats fins a la médula i del que a ells ja ningú els podrà salvar mai. Estimats infants, espero que tingueu una infantesa feliç i alegre, allunyats de totes aquestes coses que no són per a vosaltres encara i en les que ningú no us hauria d'haver involucrat mai. Si us plau, quan us feu grans no sigueu mai com aquestes bestioles retorçades i fastigoses que són els vostres mestres.
-- Per Florencio Aurre a Defendiendo a Israel

dimarts, 2 de març del 2010

LA CABALÀ A LA UNIVERSITAT

L'Arbre de la Vida, és el nucli de l'anàlisi de la mística hebrea. Estudiant les seves diferents dimensions podem comprendre com s'ha creat el món i com funciona l'ésser humà. Més a prop de la ciència, que no pas de la ficció, els cabalistes medievals ja van descriure el models cosmològic de l’expansió de l’univers avançant-se a l’actual teoria del Big Bang, la càbala també ens parla del móns paral·lels que avui dia està demostrant la nanotecnologia.

A través dels temps, els rabins van ocultar certs coneixements que creien que calia preservar de les persones que no estaven prou preparades per assimilar-lo: les dones i els menors de quaranta anys. Des de la perspectiva del segle XXI això ha quedat desfasat.

El misticisme jueu és una de les més antigues tradicions espirituals i es basa en importants escrits com el Zohar, el Llibre del Esplendor i altres obres. En hebreu el mot càbala, pronunciat cabalà, significa rebre. La Cabalà és l’especulació filosòfica que t’ajuda a emprendre un camí interior amb tot el que has “rebut” i és l’estudi més profund i menys superficial de la Torà. Però com explicar això al gran públic? El procés per arribar a ser un cabalista no és fàcil i sol durar molts anys; requereix una maduresa espiritual a la qual s’hi arribarà a través de diferents estadis: curiositat primer, seguit d’una època més emocional, i encara l’adhesió posterior, la impotència, l’equilibri i, finalment, l’acceleració dels grans cabalistes. Al culminar el procés esotèric s’ obrirà la porta del secret i es revelarà una gran percepció de la veritat.

La cabalà al llarg dels segles s’ha escrit en molts idiomes, també en català amb Ramon Llull, Nahmànides i d’altres. Segons Harold Bloom en una entrevista que li van fer a La Vanguardia (23-5-2002): El gran estudiós israelià de la càbala Moshe Idel, principal successor de Gershom Scholem, ha rastrejat la influència en Llull del rabí i cabalista Ezra de Girona. Les "sefirot" cabalístiques catalanes van contribuir a estimular les "dignitats" lul·lianes, els atributs de la naturalesa divina. A la càbala catalana, la primera "sefirá", Keter o la corona, és també la causa última de tot ésser. Per al rabí i gran savi català Moses Ben Nahman (Nahmànides), Keter era una entitat increada, la causa de les altres "sefirot" o dignitats, segons el terme de Llull.

L’ignorant no és lliure, però potser és feliç. La Cabalà com camí de saviesa esdevé un procés dur perquè més coneixement implicarà més dolor i més llibertat. Potser la paradoxa de la felicitat és haver de suportar aquesta llibertat i aquest dolor des d’una perspectiva evolutiva i espiritual superior.
Malauradament, celebritats de Hollywood i les grans figures de l’espectacle, com Madona, contribueixen a frivolitzar una de les tradicions espirituals més antigues i serioses de la història de la cultura humana. Es fan cursets lleugers, es publiquen llibres d’autoajuda, o reportatges amb textos vacus i sovint sensacionalistes que no contribueixen a donar una imatge del que significa la cabalà .

Per sort, ara, el departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social, URV conjuntament amb l’ Associació Tarbut Tarragona i l’ITA (Associació d’Antropologia) organitzen un interessant curs de cabalà a la Universitat Rovira i Virgili, -que comença divendres 12 de març i finalitza el 7 de maig- on s’hi estudiaran diverses aspectes de la mística jueva, des dels nous desenvolupaments i les aportacions dels grans pensadors dels judaisme. El valor afegit al curs de és que l’impartirà el prestigiós doctor en filosofia Mario Sabán descendent dels jueus sefardites expulsats el 1492, extraordinari coneixedor de la Cabalà jueva, sobre la qual investiga actualment; és advocat per la Universitat de Buenos Aires i doctor en Filosofia per la Universitat Complutense de Madrid. Sabán és professor, escriptor, conferenciant i autor de nombrosos llibres, a més d’investigador dels orígens del cristianisme i les seves estretíssimes vinculacions amb el judaisme; a més, presideix l’associació cultural Tarbut-Sefarad, interessada en la difusió de la cultura i l’espiritualitat jueva a Espanya. Si voleu més informació: http://antropologia.urv.es/cabala.

Francesc Valls-Calçada

dilluns, 1 de març del 2010

CONFERÈNCIA SOBRE ANTISEMITISME A REUS

Mario Saban va néixer a Buenos Aires i és descendent dels jueus espanyols expulsats d’Espanya el 1492. És advocat (Universitat de Buenos Aires, 1993) i doctor en Filosofia per la Universitat Complutense de Madrid, 2008, amb una tesi titulada El genio de Maimónides publicada el mateix any. El doctor Saban ha investigat incansablement sobre els orígens del cristianisme i les seves estretíssimes vinculacions amb el judaisme. Fruit d’aquesta recerca històrica son alguns del seus llibres: Las raices judias del cristianismo (1994); El judaismo de San Pablo (2003); El sábado hebreo en el cristinanismo (2004); La matriz intelectual del judaismo y la génesis de Europa (2005) i l’obra fonamental d’aquesta investigació El judaismo de Jesús (2008). A més d’escriptor, professor i conferenciant, presideix l’associació cultural Tarbut-Sefarad, interessada en la difusió de la cultura i l’espiritualitat jueva a Espanya.

Hi sou convidats.