L´ÀLBUM D' OBLITS, premi de poesia Comas i Maduell

El Fraret Mut, procura ser discret però a vegades les coses són com són i també ha de parlar una mica d'ell mateix, tot i que la seva orde li té prohibit. Conscient que no és el centre del món, perquè en el món tot són perifèries, segons diu el pare abat, us fa saber que ha guanyat el Premi Comas i Maduell de poesia dels Premis Ciutat de Tarragona.
L'acte de Lliurament d'aquest premi i de la resta del Cartell dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona tindrà lloc dissabte 28 novembre 2009, a les nou del vespre al Teatre Metropl. Ora pro Nobis!!
Si sou pecadors, que no ho dubto, com a penitència ho podeu llegir a:
Vilaweb, El Punt, Diari de Tarragona , 3Cat 24 Cat, Avui , Tinet , AltPirineu, El Pati ...

http://fraretmut.blogspot.com/

EL POEMA DE LA SETMANA

....deixa'm esdevenir/ l'ombra de la teva ombra/l'ombra de la teva mà/ l'ombra del teu gos/ no em deixis pas...

Ne me quitte pas

Il faut oublier

Tout peut s'oublier

Qui s'enfuit déjà

Oublier le temps

Des malentendus

Et le temps perdu

A savoir comment

Oublier ces heures

Qui tuaient parfois

A coups de pourquoi

Le coeur du bonheur

Ne me quitte pas

Ne me quitte pas

Ne me quitte pas

Ne me quitte pas.

Moi je t'offrirai

Des perles de pluie

Venues de pays

Où il ne pleut pas

Je creuserais la terre

Jusqu'après ma mort

Pour couvrir ton corps

D'or et de lumière

Je ferai un domaine

Où l'amour sera roi

Où l'amour sera loi

Où tu seras ma reine

Ne me quitte pas

Ne me quitte pas

Ne me quitte pas

Ne me quitte pas

Ne me quitte pas.

Je t'inventerai

Des mots insensés

Que tu comprendras

Je te parlerai

De ces amants là

Qui ont vu deux fois

Leurs coeurs s'embraser

Je te raconterai

L'histoire de ce roi

Mort de n'avoir pas

Pu te rencontrer

Ne me quitte pas

Ne me quitte pas

Ne me quitte pas

Ne me quitte pas.

On a vu souvent

Rejaillir le feu

D'un ancien volcan

Qu'on croyait trop vieux

Il est paraît-il

Des terres brûlées

Donnant plus de blé

Qu'un meilleur avril

Et quand vient le soir

Pour qu'un ciel flamboie

Le rouge et le noir

Ne s'épousent-ils pas

Ne me quitte pas

Ne me quitte pas

Ne me quitte pas

Ne me quitte pas

Ne me quitte pas.

Je ne vais plus pleurer

Je ne vais plus parler

Je me cacherai là

A te regarder

Danser et sourire

Et à t'écouter

Chanter et puis rire

Laisse-moi devenir

L'ombre de ton ombre

L'ombre de ta main

L'ombre de ton chien

Ne me quitte pas

Ne me quitte pas

Ne me quitte pas

Ne me quitte pas.

Una gran cançó de Jacques Brell

http://fraretmut.blogspot.com/ Francesc Valls-Calçada

PER QUÈ (15)

Per què en diuen violència masclista? Per què no en diem només violència de gènere que és -com a mínim- més neutral ? Ni tots els homes són violents – encara que entre les persones violentes la majoria siguin homes- ni totes les dones són uns angelets -encara que la majoria de les vegades siguin elles les víctimes. Algunes –molt poques- també practiquen la violència física i d’altres la subtil violència psicològica que no deixa ferides a la pell, ni rastre per la denuncia. Parlar només de violència masclista és cometre el mateix error sexista que ha comés la humanitat durant tants segles: dividir el món entre homes i dones sense entendre que tots som persones. Com que nos sóc un maltractador masclista – la gran majoria del homes no ho som- em sento discriminat quan parlen de violència masclista.

L' Institut Català de les Dones ha presentat l’actualització de les Recomanacions sobre el tractament de la violència masclista als mitjans de comunicació. Està molt bé que es vulgi afinar la manera com es tracta un tema tant sensible, però... no havíem de ser políticament correctes?

http://fraretmut.blogspot.com/ Francesc Valls-Calçada

PER QUÈ? (14)

Impost de successions: On van els nostres dinerons?

BARRA LLIURE MENYS PEL RUC CATALÀ

Per què, els catalans paguem els impostos de successions més elevats de l'Estat Espanyol, mentre que moltes comunitats autònomes l’han reduït a mínims, fins a fer-lo gairebé invisible?
¿És per poder compensar la descompensada balança fiscal que ens fa ser els “paganos” de la Verbena de la Paloma? Per què, en cas de defunció dels pares, un català ha de pagar un grandíssim cop de pala per viure a casa seva de tota la vida?
Per què una herència de pares a fills de 100.000 euros en efectiu tributa a Catalunya gairebé 10.000 euros mentre que a València, Madrid o altres indrets amb només uns 100 euros? Per què hem de pagar 1000 vegades més que la resta dels nostres veïns? per què què les grans fortunes tenen mecanismes legals i tributen menys que les rendes mitjanes o les petites?
Hi ha barra lliure al Bar España? Potser sí, menys pel ruc català, el burro de tota la vida.

- D'això, com en diuen?

- Ai, ara no ho sé.

- Si, home, comença per "dis".

- dis?

- dis-cri...

- discri?

- discri-mi

- discri-mi? ara no hi caic!

- Discrimi-nació !

- Oh i tant que sóm una nació.

- I amb el que paguem podríem ser una potència... d'ases.

Si en voleu més: http://www.nosuccessions.org/

Francesc Valls-Calçada http://fraretmut.blogspot.com/

CONSPIRARE DE CONRAD SETÓ

Josepa Urbano

El Fraret Mut us proposa l'espectacle CONSPIRARE del compositor Conrad Setó, això amb l'actriu Josepa Urbano -una veu sensible i càlida- i la col·laboració especial del músic Pere Plana. Tots tres en escena ens proposen recuperar la màgia ancestral que sorgeix entre la veu poètica i la música.

Aquest espectacle musical, poètic i dramàtic, del reconegut músic i compositor, cerca l’incert camí que hi ha entre l’emoció i el sentiment, la distància invisible entre la melodia de les paraules. Conrad Setó embolcalla els mots perquè atenguin o atemptin la part sensible de la persona, ho fa amb la seva música però aquesta vegada també s'aventura en el món de les lletres i ens sorpren amb un text seu... potser un joc fonètic? rítmic? cacofònic? Jo no ho sé, encara no ho he sentit. En tot cas, és una proposta artística excepcional que apunta al subconscient i als indrets més recòndits i sensibles de la vostra ànima.

Les paraules són aire, l'aire és vent, el vent llibertat i aquesta, melodia, ritme i sentiment que flueix amb la complicitat d'una conspiració. CONSPIRARE ens convida de manera experiencial a fruir intensament del verb amb els ulls tancats.

Conrad Setó

CONSPIRARE de Conrad Setó, amb Conrad Setó, Josepa Urbano i Pere Plana; escenifica poemes de Joan Brossa, Joan Fuster, Francesc Valls-Calçada, Imma Penna, Conrad Setó, Mercè Rodoreda i Ovidi Montllor. CICLE ONIRIS DE POLIPOESIA (organitzat per Ariadna). Tardor Literària Tarragona 2009.

Aquest dissabte 21 de novembre 2009 · 22 hores, a la Vaqueria (c. Rebolledo 11, Tarragona)

Francesc Valls-Calçada http://fraretmut.blogspot.com/

EL POEMA DE LA SETMANA

ESCARABATS

Lents, lluents,

per les coves més fosques

que ells mateixos excaven,

afan camí consirosos.

Senten l'altra presència?

Altres èlitres durs?

Dubten, retrocedeixen,

tots amb el seu fardell.

De cop,

hi ha un refrec instintiu.

Goig o dolor? S'ataquen

acarnissadament,

llancen sucs verinosos.

Una dansa macabra

de taüts xarolats.

Hi ha qui perd i qui guanya.

Tu mira.te'ls: recorda

que també et són germans.

Narcís Comadira

Francesc Valls-Calçada http://fraretmut.blogspot.com/

L'ART DEL MAR

Michael Kenna, Onada, Scarborough, Yorkshire, Gran-Bretanya 1981

Com veuen els fotògrafs més prestigiosos del món, aquesta extensa i seductora pell blava que envolta el nostre planeta? El mar sempre ha estat un misteri i un motiu d’inspiració artística i literària per interpretar la vida com un llarg viatge, on el paisatge marítim es confon amb el paisatge de l’ànima. Fet i fet, és un tema clàssic, fascinant, curull d’emocions fortes i d’aventures animades que ens ofereix matèria per estudis, documentals, reportatges, il·lustracions, exaltacions romàntiques i recerques artístiques vàries. El gen d’ Ulisses pesa molt en la memòria col·lectiva de la humanitat.

La mar com a element fotogràfic esdevé un motiu que els artistes de la fotografia han sabut aprofitar amb sensibilitat. Res no impedeix que «l’alta mar pugi a bord» segons l’expressió del poeta Jules Supervielle, i els viatgers experimentats testifiquin sense cansar-se d’un univers inaccessible als paisatgistes des del l'horitzó que ens acull. L'art del mar és l'exposició que ens proposa la Fundació Fòrum, a la Casa Canals Carrer d’en Granada, 11, 43003 Tarragona.

Hi exposen: Jean-Christophe Ballot, Gabriele Basilico, Jean-Claude Bélégou, Jordi Bernadó, Vari Caramés, Gérard Castello-Lopes, Juan Manuel Castro Prieto, Toni Catany, Philippe Dannic, Bernard Descamps, Nicolas Descottes, Manel Esclusa, Giorgia Fiorio, Joan Fontcuberta, Sally Gall, Jean Gaumy, Mario Giacomelli, Tomasz Gudzowaty, Fernando Herráez, Mimmo Jodice, Rita Jokiranta, Michael Kenna, Alex MacLean, Rosell Meseguer, David Parker, Philip Plisson, Bernard Plossu, François Puyplat, Jorge Ribalta, Humberto Rivas, Sebastião Salgado, Philipp Scholz Rittermann, Hans Strand, René Tanguy, Roger Wagner.

Francesc Valls-Calçada http://fraretmut.blogspot.com/