divendres, 30 de juliol del 2010

L'aigua parlava



"L’aigua té color, i el canvia segons el cel i l’humor del temps. L’aigua té totes les formes i contorns haguts en el món. L’aigua és del cel i de la terra, doncs ve dels núvols i creix sota les mines. L’aigua és dura en el gel però és tova en la neu. És un líquid en les fonts i un vapor en el firmament. És freda i calenta. És opaca i transparent i pot fins vèncer el foc. L’aigua és l’infinit en l’horitzó de la mar i el finit en la copa que atanses als llavis per beure. Ho és tot i no és res."

Francesc Valls Calçada, L’aigua parlava. Arola editors, Tarragona 2006

dimarts, 27 de juliol del 2010

BLUE MOON

Keressus
quan acluques els ulls
sents el fred intens de la terra
i l'aspre alè del vent
et parla a cau d'orella
des dels horitzons profunds
de solitud

FRANCESC VALLS-CALÇADA

diumenge, 25 de juliol del 2010

OH FORTUNA



Oh Fortuna,
com la lluna
d'estat variable,
sempre creixent
o decreixent;
oh vida detestable,
ara l'oprimeix
després en té cura
amb un joc, a la força de la ment
a la pobresa
al poder
dissol com un gel.


Sort, immensa
i buida
eres tu, roda inestable
mantenint-te malalta
la salut és vana
sempre es pot perdre;
coberta d'ombres
i de vels
també a mi em llueixes;
ara en el joc,
l'espasa nua
porto per la teva baixesa.


La sort de la salut
i de la virtut
ara m'és contrària;
condueix
i llastra
sempre compulsiva.


En aquesta hora,
sense demora,
lligueu-vos les cintes amb el cor,
perquè per la fortuna
fa caure al fort,
ploreu tots amb mi.

fragment Carmina Burana, traducció Miraculosa Miró


divendres, 23 de juliol del 2010

BLUE VELVET

She wore blue velvet
Bluer than velvet was the night
Softer than satin was the light

dimecres, 21 de juliol del 2010

MÉS BLAUS



Sabíeu què és un "nabiu"? Jo no, fins avui.

nabiu
1 m. [BOS] Fruit comestible de la nabinera, de la mida d’un petit pèsol, de color negre blavós i coronat per una mena de rivet.


I, sabeu com n'hi diuen en anglès? Doncs... "blueberry o huckleberry"

dilluns, 19 de juliol del 2010

EL POEMA DE LA SETMANA



Salvatge cor


[XXVI]


No ho diria en va, perquè
hi ha el dolor, que és orgullós:
és només per al joiós
que la vida fa el seu ple.
Cal fer pura a tot o re
la jugada, com si ho fos:
qui no mori d'amorós,
l'amor no el prendrà a mercè.
Més que el pensament, profunds
són els ulls, si el pit ens brunz
del que han vist, amb glòria igual,
i estimem, Pare! aquest dolç
nostre regne terrenal
com uns prínceps entre molts.


CARLES RIBA

dimarts, 13 de juliol del 2010

POEMA DE LA SETMANA

LLIÇÓ DE COSES

Llarg aprenentatge,
el del cinisme.

Qualsevol fe
et pagarà amb fred,
i l'hivern és llarg,
dura massa.

Viuràs tot el que cal
per veure
coincidir contraris.

I si ets poeta
t'embolicaràs
en petites coses,

cridaràs per minses
injustícies i et bandejaran
tots els partits polítics.

La censura seran els amics,
tu mateix,
impàvid de contemplar,
per primera vegada,
que la terra gira,
i que res
res no ho detura.

Marta Pessarrodona