dilluns, 31 d’agost del 2009

PER QUÈ ? (1)

Alt com un Sant Pau

Per què, si Sant Pau, va venir a la península (segons indicis històrics plausibles hauria desembarcat a Tàrraco) el sant Patró d’Espanya és Santiago Apòstol, fet que només és una llegenda d’un miracle sustentada per l’amor patri del nacionalespanyolisme? (FV-C)

dissabte, 29 d’agost del 2009

EL POEMA DE LA SETMANA


NOTÍCIA

Llegits a contrallum,
els diaris afirmen que plourà
abans que la secada
malmeti la collita.

Ho crec.
No en va se'm considera
home de bona fe.

I ho diuen els diaris.
I,
a contrallum,
els diaris no enganyen.

Xavier Amorós, 1959
Poemes inèdits de Xavier Amorós. 1940-1959
Tria i estudi de Xavier Amorós Corbella. Arola Editors

dimecres, 19 d’agost del 2009

EL POEMA DE LA SETMANA



VELES E VENTS HAN MOS DESIGS COMPLIR
Veles e vents han mos desigs complir
faent camins dubtosos per la mar.
Mestre i ponent contra d’ells veig armar:
xaloc, llevant, los deuen subvenir,
ab llurs amics lo grec e lo migjorn,
fent humils precs al vent tremuntanal
que en son bufar los sia parcial
e que tots cinc complesquen mon retorn.
Bullirà el mar com la cassola en forn,
mudant color e l’estat natural,
e mostrarà voler tota res mal
que sobre si atur un punt al jorn.
Grans e pocs peixs a recors correran
e cercaran amagatalls secrets:
fugint al mar, on són nodrits e fets,
per gran remei en terra eixiran.
Los pelegrins tots ensems votaran
e prometran molts dons de cera fets:
la gran paor traurà al llum los secrets
que al confés descuberts no seran.
E en lo perill no em caureu de l’esment,
ans votaré al Déu qui ens ha lligats
de no minvar mes fermes voluntats
e que tots temps me sereu de present.
Jo tem la mort per no ser-vos absent,
per què amor, per mort, és anul·lats,
mas jo no creu que mon voler sobrats
pusca esser per tal departiment.
Jo só gelós de vostre escàs voler
que, jo morint, no meta mi en oblit.
Sol est pensar me tol del món delit,
car, nós vivint, no creu se pusca fer:
aprés ma mort, d’amar perdau poder
e sia tots en ira convertit.
E jo, forçat d’aquest món ser eixit,
tot lo meu mal serà vós no veer.
Oh Déu! ¿per què terme no hi ha en amor,
car prop d’aquell jo em trobara tot sol?
Vostre voler sabera quant me vol,
tement, fiant, de tot l’avenidor!
Jo son aquell pus extrem amador
aprés d’aquell a qui Déu vida tol:
puix jo son viu, mon cor no mostra
doltant com la mort, per sa extrema dolor.
A bé o mal d’amor jo só dispost,
mas per mon fat fortuna cas no em porta:
tot esvetlat, ab desbarrada porta,
me trobarà faent humil respost.
Jo desig ço que em porà ser granç
costi aquest esper de molts mals m’aconhorta;
a mi no plau ma vida ser estorta
d’un cas molt fer, qual prec Déu sia tost.
Lladoncs, les gents, no els calrà donar fe
al que amor fora mi obrarà:
lo seu poder en acte es mostrarà
e los meus dits ab los fets provaré.
Amor, de vós, jo en sent més que no en sé,
de què la part pitjor me’n romandrà,
e de vós sap lo qui sens vós està:
a joc de daus vos acompararé.
Ausiàs Marc. Les poesies d’Ausiàs March, per Joan Ferraté. Barcelona: Quaderns Crema.
Si ho voleu sentir cantat per Raimon cliqueu aquí.

dijous, 13 d’agost del 2009

LA CIUTAT DE DAVID


L'amic Miquel Segura m'ha enviat un web Premiat a Venècia amb motiu del Tercer Encontre de Webs del món on hi ha participat 169 països. Segur que us agrada i anima a fer un viatge real a la Ciutat de David



De moment, bon viatge virtual

divendres, 7 d’agost del 2009

EL POEMA DE LA SETMANA

pintura de Reuven Rubin
Un amic m'ha enviat aquest poema de Borges amb la nota que us passo:
"Fa molts anys vaig llegir en algun lloc que aquest poema recull una idea de la tradició jueva: que a cada generació hi ha un nombre mínim de justos que justifiquen que D~u no elimini el món, que deu venir suposo de Gènesi 18,16-33, on Abraham intenta impedir la destrucció de Sodoma argumentant que hi viu una quantitat de justos. No en sé més i m'agradaria."
Borges: los justos

Un hombre que cultiva su jardín, como quería Voltaire.
El que agradece que en la tierra haya música.
El que descubre con placer una etimología.
Dos empleados que en un café del Sur juegan un silencioso ajedrez.
El ceramista que premedita un color y una forma.
El tipógrafo que compone bien esta página, que tal vez no le agrada.
Una mujer y un hombre que leen los tercetos finales de cierto canto.
El que acaricia a un animal dormido.
El que justifica o quiere justificar un mal que le han hecho.
El que agradece que en la tierra haya Stevenson.
El que prefiere que los otros tengan razón.
Esas personas, que se ignoran, están salvando el mundo.

Jorge Luis Borges
La cifra (1981)

dimarts, 4 d’agost del 2009

COSES QUE PASSEN


He rebut un mail -referent a un article publicat a La Vanguardia- enviat per l'amic G.M. i com que amb aquestes calors no fa per escriure gaire, em limito a copiar i a enganxar. De totes maneres és prou sucós... Pel que fa a la imatge que acompanya aquest article, no té cap relació amb els fets que menciona, és d'EFE i fa referència a una altres fets ocorreguts a l'Ecuador. Sí, ja sé que és molt crua, m'ho he pensat dues vegades abans de posar-la. Us demano disculpes si fereix la vostra sensibilitat.

QUEMADOS VIVOS SEIS CRISTIANOS, ENTRE ELLOS UN NIÑO, POR MUSULMANES EN PUNYAB. PAKISTÁN
Seis Cristianos - un niño, cuatro mujeres y un hombre - fueron quemados vivos en una revuelta organizada por grupos musulmanes en la ciudad de Goira, en la provincia de Punyab. La tensión había crecido entre las dos comunidades tras acusaciones que la minoría cristiana había profanado un Corán. Un portavoz oficial del Gobierno dijo que la acusación había sido "un falso rumor extendido por elementos subversivos para crear el caos"./ Reuters
La Vanguardia, diumenge 2 d'agost de 2009, pàgina 8.


Quantes disculpes heu llegit als diaris ?

Quants països mulsulmans s'han desmarcat d'aquest fet ?

Quantes manifestacions pro drets humans heu vist pels carrers d'Europa?

Quantes queixes de països no musulmans s'ha pogut escoltar?

Que passaria al món si una família mussulmana patís un fet com aquest?

Perquè sovinteja la persecució de les minories religioses en societats de majoria musulmana integrista ?"


MORT A L'INFIDEL" ÉS UNA PROCLAMA QUE AVUI ENCARA S'ESCOLTA I OCCIDENT CALLA. FINS QUAN ?

Finalment, vull afegir que no estic en contra de l'Islaam moderat. Però sí de qualsevol integrisme religiós de caire violent.