COSES QUE PASSEN

He rebut un mail -referent a un article publicat a La Vanguardia- enviat per l'amic G.M. i com que amb aquestes calors no fa per escriure gaire, em limito a copiar i a enganxar. De totes maneres és prou sucós... Pel que fa a la imatge que acompanya aquest article, no té cap relació amb els fets que menciona, és d'EFE i fa referència a una altres fets ocorreguts a l'Ecuador. Sí, ja sé que és molt crua, m'ho he pensat dues vegades abans de posar-la. Us demano disculpes si fereix la vostra sensibilitat.

QUEMADOS VIVOS SEIS CRISTIANOS, ENTRE ELLOS UN NIÑO, POR MUSULMANES EN PUNYAB. PAKISTÁN

Seis Cristianos - un niño, cuatro mujeres y un hombre - fueron quemados vivos en una revuelta organizada por grupos musulmanes en la ciudad de Goira, en la provincia de Punyab. La tensión había crecido entre las dos comunidades tras acusaciones que la minoría cristiana había profanado un Corán. Un portavoz oficial del Gobierno dijo que la acusación había sido "un falso rumor extendido por elementos subversivos para crear el caos"./ Reuters

La Vanguardia, diumenge 2 d'agost de 2009, pàgina 8.

Quantes disculpes heu llegit als diaris ?

Quants països mulsulmans s'han desmarcat d'aquest fet ?

Quantes manifestacions pro drets humans heu vist pels carrers d'Europa?

Quantes queixes de països no musulmans s'ha pogut escoltar?

Que passaria al món si una família mussulmana patís un fet com aquest?

Perquè sovinteja la persecució de les minories religioses en societats de majoria musulmana integrista ?"

MORT A L'INFIDEL" ÉS UNA PROCLAMA QUE AVUI ENCARA S'ESCOLTA I OCCIDENT CALLA. FINS QUAN ?

Finalment, vull afegir que no estic en contra de l'Islaam moderat. Però sí de qualsevol integrisme religiós de caire violent.

GOMORRA

He anat al cinema a veure Gomorra, dirigida per Matteo Garrone a partir del llibre de Roberto Saviano. A la meva tauleta de nit hi ha una quinzena de volums, alguns dels quals potser no podré llegir mai per manca de temps. “Llegim per aprendre a viure i per aprendre a morir” (Montaigne). Però la veritat és que no tinc temps per tenir temps i no sé si arribo a aprendre res.

Per enllestir, confesso que faig petites trampes: alguns textos els llegeixo en diagonal, i en d’altres casos – com aquest - miro directament la pel·lícula. Oh! Sacrilegiiiiiii! Això sí, quan un text em captiva i m’interessa no em vull perdre ni un mot.

Fa temps que vaig arribar a una conclusió: la lectura i el cinema no tenen res a veure, són llenguatges diferents. Destriar si és més bo el llibre o la pel·lícula és com voler comparar la velocitat amb el tocino. El cert, és que guardo records diferents, per exemple d’El Nombre de la Rosa; és com si hagués fruït de plaers diversos. El cinema és impactant però la lectura és profunda. El cinema és terrenal i la lectura celestial i jo no vull renunciar a cap tipus de gaudi, ja sigui del cos o de l’ànima.

La camorra napolitana, és una mena de holding empresarial amb xarxa estesa arreu del món. Té diversos negocis: des de la moda, al reciclatge de residus, el tràfic de droga o l'especulació urbanística. I tot això, amb l’argumentari de la violència i el crim. Una riuada de diners bruts de sang convenientment netejats per l'enginyeria financera dels despatxos emmoquetats.

En aquest relat trepidant Roberto Saviano se la juga mostrant la lògica de la força bruta i l'expansió dels clans napolitans que recluten el seus sicaris quan encara són adolescents. L'autor, amenaçat de mort, viu ocult i amb protecció policial. La pel·lícula és filla d'un llibre-reportatge i empra un registre lingüístic proper al reportatge de guerra. Atrau, captiva i subjuga. Però és un fals documental, atès que hi ha una estructura dramàtica. Estic convençut que és un retrat fidel de la realitat quotidiana de Nàpols, terriblement violenta en la seva substitució de les funcions de l’estat.

Per entendre moltes coses cal llegir el llibre... i sí menys no, veure la pel·lícula. Si no tenim diners per comprar temps potser així tindrem temps d'enllestir un altre llibre.