et fons i et confons amb l’oxigen
que respiro i transpiro enmig del xivarri
i et rovelles i et clivelles i t’espelles
i et desmuntes i t’untes de silenci
i t’arrugues com les erugues
i et segelles les parpelles
i supures per les sutures
i desarmes les alarmes
i t’arronses i dallonses
així és que t’exhumo i t’ensumo i et sumo
a l’inventari de veus antigues
amb què em perfumo
Òscar Palazón
que respiro i transpiro enmig del xivarri
i et rovelles i et clivelles i t’espelles
i et desmuntes i t’untes de silenci
i t’arrugues com les erugues
i et segelles les parpelles
i supures per les sutures
i desarmes les alarmes
i t’arronses i dallonses
així és que t’exhumo i t’ensumo i et sumo
a l’inventari de veus antigues
amb què em perfumo
Òscar Palazón
Del poemari inèdit El coit imperfecte
5 comentaris:
no sé massa bé que dir, en fi
endavant i a seguir
Moltes gràcies, Francesc.
Òscar
Excelent !!
Ramon Francisco Sabate Ferrus
És tan bonic el poema com al foto. Quina delicia!
Maria Dolors Musté Jové
s'endevinen moltes sensacions
Publica un comentari a l'entrada