dilluns, 15 de juny del 2009

EL POEMA DE LA SETMANA


et fons i et confons amb l’oxigen
que respiro i transpiro enmig del xivarri

i et rovelles i et clivelles i t’espelles
i et desmuntes i t’untes de silenci

i t’arrugues com les erugues
i et segelles les parpelles
i supures per les sutures
i desarmes les alarmes

i t’arronses i dallonses
així és que t’exhumo i t’ensumo i et sumo
a l’inventari de veus antigues
amb què em perfumo


Òscar Palazón

Del poemari inèdit El coit imperfecte

5 comentaris:

Anònim ha dit...

no sé massa bé que dir, en fi
endavant i a seguir

Anònim ha dit...

Moltes gràcies, Francesc.

Òscar

Anònim ha dit...

Excelent !!

Ramon Francisco Sabate Ferrus

Anònim ha dit...

És tan bonic el poema com al foto. Quina delicia!

Maria Dolors Musté Jové

Jesús M. Tibau ha dit...

s'endevinen moltes sensacions