ENTREVISTA a Elena Bosch i Francesc Calafell
Per acabar aquesta sèrie de capítols que formen part del reportatge us oferim l'opinió dels científics. Un estudi revela que els catalans tenim menys cromosomes d’herència sefardita que la resta de la península. Però a Catalunya hi haguè una important població jueva, els rastres de la qual no poden haver desaparegut per art de màgia.
A finals de l’any 2008 apareixia als mitjans de comunicació un interessant estudi genètic sobre l’origen dels jueus i el musulmans, i l’impacte que aquests han tingut a la península. La població catalana tindria menys cromosomes d'herència sefardita que la resta d’Espanya, tal com s’ha especulat en el decurs d’aquest reportatge. Una lectura superficial de la notícia conclouria que a Catalunya no hi havia jueus. Però en un un principi no formava part de Sefarad sinó de les terres cristianes d’Edom i per tant no són sefardites el que s’hauria de buscar.
Per això el FRARET MUT intenta treure’n l’entrellat parlant amb Elena Bosch i Francesc Calafell -autors d’aquest estudi- de la Unitat de Biologia Evolutiva del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la UPF, que han treballat conjuntament amb la Universitat de Leicester (Regne Unit) amb el suport de la Wellcome Trust.
Els científics van analitzar poblacions actuals de sefardites (Israel i Istanbul, per exemple) i de nord-africans buscant- hi alguna particularitat genètica que pogués definir-les. Van estudiar el cromosoma Y, que es transmet de pares a fills mascles gairebé sense variació amb el pas dels segles i sense que importi la càrrega genètica que aporta la mare, és a dir, que un nen el té igual que el seu rebesavi patern (el cromosoma Y és molt útil en estudis d'aquest tipus, però resulta indetectable en l'aspecte físic). Quan van aconseguir un perfil del cromosoma Y nord-africà i un altre del judeosefardita, van comprovar en quin percentatge de la població portuguesa i espanyola estaven presents. Els resultats que es van publicar l'American Journal of Human Genetics, mostren una gran diferència entre Catalunya i la resta de la península Ibèrica. De fet en terres castellanes i portugueses hi ha una proporció molt alta de característiques genètiques atribuïbles als ancestres nord-africans. Concretament hi ha un 19,8% provinent del Nord d'Àfrica i 10,6% sefardita. Mentre que a Catalunya els resultats son d’un 2% de procedència nord-africana per un 4% de jueva. Però si els nostres jueus van ser importants a casa nostra que va passar? Potser els jueus catalans eren uns altres jueus ? Què en pensen els autors de l'estudi, Elena Bosch i Francesc Calafell?
EL FRARET MUT: A l'hora de determinar la mostra d'individus Catalunya, quins criteris vàreu emprar?
Vam considerar aquells individus els avis paterns dels quals havien nascut a Catalunya, ja que vam estudiar el cromosoma Y, que determina la masculinitat i es transmet de parells a fills. Bona part dels homes analitzats són donants de sang de les comarques de Girona a qui vam demanar el seu consentiment per a participar en l'estudi.
Vam considerar aquells individus els avis paterns dels quals havien nascut a Catalunya, ja que vam estudiar el cromosoma Y, que determina la masculinitat i es transmet de parells a fills. Bona part dels homes analitzats són donants de sang de les comarques de Girona a qui vam demanar el seu consentiment per a participar en l'estudi.
EL FRARET MUT: Com se sap la proporció genètica d'una població?
Primer cal estudiar moltes poblacions i adonar-se de les diferències genètiques entre elles. Si una població és una mescla de dues altres que genèticament s'assemblen molt, no podrem determinar les proporcions d'una barreja. En canvi, si dues poblacions són diferents, si que en podem determinar les proporcions en una mescla. Per dir-ho d'alguna manera, el color d'un cafè amb llet ens indica quant cafè i quanta llet hi ha. En el nostre cas, vam comparar poblacions de la Península Ibèrica i Balears amb nord-africans i jueus sefardites, i vam trobar que, en el cas de Catalunya, les proporcions eren de les més baixes de la Península: les contribucions eren al voltant d'un 2% de nordafricà i 4% de jueu.
EL FRARET MUT: Fins a quin punt és de fiar? Tenint en compte que la població de la conca mediterrania de la península, si remontessim 2.500 anys enrera, estaria formada per gent d'ascendència de la mediterrania oriental com tartesos, fenicis, etc.
Efectivament, no estem gens segurs que la referència sefardita que emprem ens serveixi exclusivament per a detectar la contribució jueva. Donada la semblança entre totes les poblacions del Pròxim Orient, és molt possible que estiguem detectant també l'empremta d'altres pobles, com tartèssics i fenicis, i anteriorment, la contribució dels primers pobles agrícoles que arriben a la Mediterrània Occidental després d'una llarga expansió des del Pròxim Orient.
EL FRARET MUT: Els jueus de la terra d'Edom parlen d'Al andalus, com si fos una civilització diferent (per exemple a Edom fan servir mobles, però catifes a l'Al Andalus, en un lloc dominen cristians i en l'altre musulmans etc). Tenint en compte la diversitat genètica entre asquenasites, sefardites i d'altres grups de jueus etc. I atès el baix percentatge de sefardites detectat a Catalunya, creus que els edomites podrien tenir diferències genètiques dels seus germans sefardites?
La principal font de diferència entre les diferent comunitats jueves d'arreu és la proporció de mescla amb els gentils i la composició genètica d'aquests. Podríem detectar diferències genètiques entre edomites i sefardites si la proporció de mescla amb els pobles peninsulars fos diferent.
Primer cal estudiar moltes poblacions i adonar-se de les diferències genètiques entre elles. Si una població és una mescla de dues altres que genèticament s'assemblen molt, no podrem determinar les proporcions d'una barreja. En canvi, si dues poblacions són diferents, si que en podem determinar les proporcions en una mescla. Per dir-ho d'alguna manera, el color d'un cafè amb llet ens indica quant cafè i quanta llet hi ha. En el nostre cas, vam comparar poblacions de la Península Ibèrica i Balears amb nord-africans i jueus sefardites, i vam trobar que, en el cas de Catalunya, les proporcions eren de les més baixes de la Península: les contribucions eren al voltant d'un 2% de nordafricà i 4% de jueu.
EL FRARET MUT: Fins a quin punt és de fiar? Tenint en compte que la població de la conca mediterrania de la península, si remontessim 2.500 anys enrera, estaria formada per gent d'ascendència de la mediterrania oriental com tartesos, fenicis, etc.
Efectivament, no estem gens segurs que la referència sefardita que emprem ens serveixi exclusivament per a detectar la contribució jueva. Donada la semblança entre totes les poblacions del Pròxim Orient, és molt possible que estiguem detectant també l'empremta d'altres pobles, com tartèssics i fenicis, i anteriorment, la contribució dels primers pobles agrícoles que arriben a la Mediterrània Occidental després d'una llarga expansió des del Pròxim Orient.
EL FRARET MUT: Els jueus de la terra d'Edom parlen d'Al andalus, com si fos una civilització diferent (per exemple a Edom fan servir mobles, però catifes a l'Al Andalus, en un lloc dominen cristians i en l'altre musulmans etc). Tenint en compte la diversitat genètica entre asquenasites, sefardites i d'altres grups de jueus etc. I atès el baix percentatge de sefardites detectat a Catalunya, creus que els edomites podrien tenir diferències genètiques dels seus germans sefardites?
La principal font de diferència entre les diferent comunitats jueves d'arreu és la proporció de mescla amb els gentils i la composició genètica d'aquests. Podríem detectar diferències genètiques entre edomites i sefardites si la proporció de mescla amb els pobles peninsulars fos diferent.
EL FRARET MUT: En les pàgines anteriors d’aquest reportatge aventurem que els edomites, eren diferents del sefardites. Està demostrat que parlaven català i no "juedo-espanyol" ni "ladino". Però la vostra opinió científica - a favor o en contra - servirà per contrastar el que volem exposar.
Les diferències culturals i les genètiques de vegades van de bracet, de vegades no. Podríem trobar molts exemples en ambdós sentits, i els resultats genètics no servirien ni per confirmar ni per desmentir la teva hipòtesi.
Les diferències culturals i les genètiques de vegades van de bracet, de vegades no. Podríem trobar molts exemples en ambdós sentits, i els resultats genètics no servirien ni per confirmar ni per desmentir la teva hipòtesi.
Fins aquí les respostes dels científics genetistes, que per cert no es mullen, que cadascú tregui les seves pròpies conclusions. EL FRARET MUT, ja ho ha fet en aquest reportatge lliurat per capítols. Si hi ha una persistent mentida d'estat, si hi ha una proporció genètica diferent, si hi ha indicis històrics contrastats d'Edom... què més voleu?
Francesc Valls-Calçada
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada