dimarts, 23 de novembre del 2010

Tardor literària amb "LLUNA BLAVA "


Recital poètic i musical


Amb Xavier Pié (saxo soprano), Francesc Valls-Calçada (veu) i Ignasi González (contrabaix). Amb la col·laboració de Pau Gavaldà.


El recital Lluna blava neix a partir del llibre disc que porta el mateix títol on música, paraula i imatge formen part d’una sola voluntat descriptiva indestriable. Lluna blava vol reivindicar l’astre nocturn per fer les paus amb nosaltres mateixos i propiciar que la lluna sigui —tant de bo— com un bàlsam que ens reconciliï amb l’essència del que som dins de l’eternitat i de l’univers infinit. La petita bellesa d’una papallona o el discret plaer d’una tassa de cafè amb llet dins de la immensitat del cosmos, la inquietud del pas del temps i les emocions també mereixen la revolució de la paraula, de la imatge i de la música.


Lluna Blava és un llibre/ disc publicat per Arola Editors amb poemes de Francesc Valls-Calçada, música original de Xavier Pié i il·lustracions de Richard Withe. El vídeoclip és d' Andrea Eidenhammer.

DIVENDRES 26 de Novembre a les 20 h.

Entrada lliure


Organitza: Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona

Col·labora: Cooperativa Obrera Tarraconense

divendres, 12 de novembre del 2010

EL POEMA DE LA SETMANA

Divisa

A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,

de classe baixa i nació oprimida.

I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.



Maria Mercè Marçal (1952-1998)

dimecres, 3 de novembre del 2010

EL POEMA DE LA SETMANA



LA TARDOR


Aquesta és la tardor: —que et trencarà un dia el cor!
Vola enllà! Vola enllà!
El sol camina lent vers la muntanya
i puja i puja
i a cada pas reposa.

Com s’ha marcit el món!
Sobre cordes tensades amb fatiga toca

el vent la seva cançó.
L’esperança volà—
el vent se li’n queixa.

Aquesta és la tardor: —que et trencarà un dia el cor!
Vola enllà! Vola enllà!
Fruita de l’arbre,
tremoles, caus?
Quin secret va ensenyar-te
la nit
que una glaçada esgarrifança cobreix
la teva galta, la galta purpúria?—

És que estàs muda, no respons?
Qui parla encara?—

Aquesta és la tardor:—que et trencarà un dia el cor!
Vola enllà! Vola enllà!—
«Jo sóc bella»
—l’estrella de camp parla així—,
«però m’estimo els homes,
i els homes consolo—
els cal encara veure flors,
s’inclinen cap a mi,
i ai las, em trenquen.
En els seus ulls aleshores
esplendeix el record,
el record d’una cosa més bella que no jo:
—ho veig, ho veig—i és així com moro».

Aquesta és la tardor: —que et trencarà un dia el cor!
Vola enllà! Vola enllà!

FRIEDRICH W. NIETZSCHE

Traducció de Joan Vinyoli
Joan VINYOLI, Obra poètica completa, Edicions 62, Barcelona, 2001.