EL VERS TÉ GANES DE TROBAR-TE
Incert, el vers té ganes de trobar-te
la mesura, i resseguir-te
en una síl·laba potent, saber quin és
el mot que et pot fer carn dins dels llençols.
No vol saber la veritat,
vol fer-te seu, vol erigir-se i penetrar-te
fora del temps, vol aturar-se en un espai
i començar. I t’intueix en cada gest,
en l’ombra buida dels estranys.
En l’aigua tremolosa del carrer.
En els perfils que han traspassat l’ull neguitós
i delerós. I s’excedeix, desesperat,
t’invoca mentre tasta la humitat
dels seus racons. Perd la noció de si mateix
mentre t’intenta retenir sota d’un crit
il·limitat. Cancerós, el vers viu
com un paràsit del teu cos.
Rosa Comes
Evito el verb
Col.lecció Sinalefa - 30
Cossetània Edicions , 2009
Incert, el vers té ganes de trobar-te
la mesura, i resseguir-te
en una síl·laba potent, saber quin és
el mot que et pot fer carn dins dels llençols.
No vol saber la veritat,
vol fer-te seu, vol erigir-se i penetrar-te
fora del temps, vol aturar-se en un espai
i començar. I t’intueix en cada gest,
en l’ombra buida dels estranys.
En l’aigua tremolosa del carrer.
En els perfils que han traspassat l’ull neguitós
i delerós. I s’excedeix, desesperat,
t’invoca mentre tasta la humitat
dels seus racons. Perd la noció de si mateix
mentre t’intenta retenir sota d’un crit
il·limitat. Cancerós, el vers viu
com un paràsit del teu cos.
Rosa Comes
Evito el verb
Col.lecció Sinalefa - 30
Cossetània Edicions , 2009
2 comentaris:
Gràcies, Francesc!!!
Una abraçada.
Un poema molt...sincer i autèntic. M'agrada !!
Roger
Publica un comentari a l'entrada