diumenge, 27 de desembre del 2009
Gent de l'Alguer
divendres, 25 de desembre del 2009
NADAL
dijous, 24 de desembre del 2009
EL POEMA DE LA SETMANA
Sóc la tardor, com un núvol em fonc,
enrera veig, encara plens de fulles,
arbres, avui sols rígides despulles,
i un plor reté, ja corglaçat, el tronc,
garfint l'espai amb branques desvalgudes.
Ja el dia es pon amb llangorós calfred,
el pàl·lid cel té llunyanies mudes,
la serra mostra una blavor de fred.
Joan Vinyoli
http://fraretmut.blogspot.com/ Francesc Valls-Calçada
EL FRARET MUT US DESITJA UNES BONES FESTES
dimarts, 22 de desembre del 2009
EL RETORN DE MIQUEL SEGURA
dissabte, 19 de desembre del 2009
PER QUÈ? (16)
Senzillament perquè els hi interessa amagar el cap sota l’ala. L'any 2006, per poder governar a Catalunya el tripartit sencer va sumar un 28,54%.
Ara el 95 % dels catalans, del 30 % que van anar a les urnes el 13 desembre, van deixar ben clar el que vol una bona part del poble. No és un referèndum vinculant, però és per fer-s’ho mirar: si la classe política catalana sintonitzés amb el poble i tingués voluntat de lideratge, ara ja parlaríem directament amb Brussel·les sense passar per la Puerta del Sol. ¿Si la independència és un divorci entre pobles, el que ens passa a Catalunya no será un divorci entre la classe política i la societat civil?
dimarts, 15 de desembre del 2009
EL TRIOMF DE LA DEMOCRÀCIA
Premsa espanyola
http://www.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/115734-la-premsa-espanyola-minimitza-el-13-d-que-a-lestranger-veuen-clau-per-a-catalunya.html
Premsa internacional
http://www.vilaweb.cat/noticia/3666935/extraordinari-resso-referendum-premsa-internacional.html
diumenge, 13 de desembre del 2009
LLUNA BLAVA llibre de poemes + CD música i veu
El presentarà l’Isaac Albesa, periodista. En Xavier Pié interpretarà una selecció de temes acompanyat pel contrabaixista Ignasi Gonzalez, després ho amanirem amb unes copes...
Aquestes festes pots regalar la Lluna...
dijous, 10 de desembre del 2009
EL POEMA DE LA SETMANA
La vida... és el record d’un despertar
Però el record de l’alliberament
divendres, 4 de desembre del 2009
AEROPORT: EL NOM NO FA LA COSA
Les dues parts enfrontades, doncs, tenen les seves raons de pes i es defensen amb braó dels embats mutus. Avui sis minuts d’autovia potser suposen mil anys llum de distància entre Tarragona i Reus. Amb aquestes batalletes, a part de provocar un cansament tediós -mentre discutim el sexe dels àngels- es perd molt de temps que es cola per l’aigüera i no s’avança en res positiu.
Condemnats a anar junts, ens entretenim amb polítiques de campanar mentre d’altres territoris més espavilats ens poden prendre el pa del cistell. Exhorto als de Reus que facin un exercici d’empatia. I els de Tarragona? També, que facin el mateix: que uns es posin a la pell dels altres – que els tarragonins facin l’esforç de sentir-se reusencs i a l’inrevés- i que tots s’arremanguin per treballar en la bona direcció favorable pels interessos comuns, que són molts i més importants que el nom de la cosa.
Urgeix trobar una solució salomònica, de consens, que compensi a Reus i que convenci a Tarragona; i a l’inrevés. Això només és possible si les dues parts estan disposades a ser molt generoses. Sobretot cal no perdre pistonada discutint inútilment mentre el vaixell amenaça a fer aigües. Reus i Tarragona tenen una gran potencialitat social, cultural, industrial, acadèmica i comercial que no es pot llençar per la borda. L’aeroport és la porta aèria d’aquesta realitat comuna i les dues ciutats necessiten sentir-se visibles amb el nom. Perquè no ho fan conjuntament ? Potser per un fonamentalisme “tribal” absurd a banda i banda.
Junts poden pressionar com a segon motor de Catalunya i esdevenir un referent econòmic potent al sud d’ Europa. Però per separat – a part de fer el ridícul amb discussions decimonòniques- ens immolem per culpa d’un orgull atàvic gens propi del segle XXI. Avui un llibre es pot escriure a Vladivostok, maquetar a Buenos Aires, imprimir a Constantí i vendre a Berlin, però aquí hi ha qui s’entesta a orinar a les cantonades, marcant territori, empetitint els horitzons.
Si Tarragona aconsegueix alguna cosa amb el tema del nom, és preceptiu que també en cedeix alguna altra a Reus. Per exemple, perquè no s’empra el mot Tarraconensis, que fa referència a un territori bastíssim i no a una ciutat en concret. O perquè no es juga amb el nom compost de les dues ciutats? Reus.tarragona? o Tàrraco.reus? O Reus.tàrraco?. Us ho diré: un egocentrisme radical i cec galopa pels confins del Camp de Tarragona des de la Plaça de la Font al Mercadal.
dijous, 3 de desembre del 2009
EL POEMA DE LA SETMANA
-Havies d'haver fet una altra fi;
20 de novembre de 1975
dimecres, 2 de desembre del 2009
PARAULA D' UNICEF
dimarts, 1 de desembre del 2009
EL SOMNI DE TÀRRACO i la febre de l'oli
Octavi Cèsar August, l’home més poderós de la seva època i l’emperador Romà més admirat de la història s'instal·là a la ciutat de Tàrraco l'any 27 abans de Crist. I va canviar els designis del món.
No solament va canviar la vida tranquil·la de la ciutat i de la comarca sinó la concepció del món tal com l'entenem avui dia: Catalunya i per tant Reus, Tarragona, Barcelona... o València. Però també Europa, Amèrica i el planeta. M’explico: va ser el primer cas de globalització (estructurada) de la nostra història. Un fenomen ben modern que té molts anys però que perdura. Els efectes d’aquella globalització encara són vigents.
Uns mil anys desprès de la història on arrenca la novel·la de Xulio Ricardo Trigo, Catalunya voldria recuperar la seu Metropolitana de Hispania, per poder esdevenir una nació amb tot els ets i uts davant de la santa Seu. (Això aprofitant que ja ho havia estat i que tenia els primers màrtirs de la història a la península ibèrica)
Gràcies a allò, a Europa es consolidaria la romanització amb una forma de fer, de sentir, de pensar, legislar, d’entendre la vida i de parlar (gràcies a les llengües romàniques) que va arribar fins a Amèrica. Fent tanta fortuna, que avui els immigrants que venen d’allà són ells els llatins i no nosaltres els catalans, romans de tota la vida.
M’he volgut desviar una mica de l’argument de “El somni de Tàrraco” per ressaltar l’encert i l’audàcia de l’autor en triar una època històrica tan transcendental que hom podria considerar el Bing-bang de la nostra cultura.
Tornem a “El Somni de Tàrraco”. Gràcies a la presència de l’emperador August, Tàrraco esdevindria la ciutat més important de la Mediterrània. El melic del món. Però el preu que s’hauria de pagar seria molt alt. Un preu que cotitzaria en sang.
En aquest sentit, la trama de la novel·la 'El somni de Tàrraco' està farcida de crims, persecucions i traïcions que sobten al lector amb les seves intrigues del tot versemblants, històries d’amors que enamoren, conspiracions i lluites intestines per les ànsies de riquesa en plena febre de l’or líquid, l’oli, que ens enganxen amb ganes de seguir una pàgina rere l’altra.
Les novel·les històriques – potser hauríem de definir que significa aquest terme - quan parlen de l’antiga Roma o del món clàssic es descuiden sovint de Tàrraco. Per una banda, Barcino que era un poblet, avui pesa massa des del present i per l’altra, durant el segle XX i per influència del franquisme es va promocionar més ciutats com Mèrida o Segòvia, que van ser grans urbs romanes, però que no tingueren la força capital de Tàrraco.
El problema de Tàrraco és que era un ciutat catalana, en un moment en què Catalunya encara es considerava territori vençut. No sé si el Tribunal constitucional ja sap que han canviat els temps.
En aquest sentit, Xulio Ricardo Trigo ens fa justícia i recupera els anys perduts amb una gran novel·la que té tots els ingredients per esdevenir un best seller. Fa justícia històrica i arregla un greuge pendent, posant en el món literari l’esplendor de la nostra història no específicament tarragonina sinó catalana amb paisatges que ens són molt familiars com, Ilerda (Lleida) o Ausa (Vic).
L’autor ha fet una tasca interessant de reconstrucció, que esdevé un valor afegit a l’argument. D’aquesta manera el lector penetra dins d’un somni que pren una atmosfera pròpia, que ens subjuga i sedueix.
El text ens ajuda a entendre l’època, i el neguit que mou els personatges. Aconsegueix aquesta tasca difícil gràcies el fet que hi podem trobar històries humanes, possibles, versemblants, realistes. Gairebé tan reals que podrien esdevenir sempre: abans i ara, aquí mateix quatre carrers més avall...
EL SOMNI DE TÀRRACO de Xulio Ricardo Trigo, edicions 62 316pàgines
dilluns, 30 de novembre del 2009
El SILENCI, NOMÉS
divendres, 27 de novembre del 2009
L´ÀLBUM D' OBLITS, premi de poesia Comas i Maduell
El Fraret Mut, procura ser discret però a vegades les coses són com són i també ha de parlar una mica d'ell mateix, tot i que la seva orde li té prohibit. Conscient que no és el centre del món, perquè en el món tot són perifèries, segons diu el pare abat, us fa saber que ha guanyat el Premi Comas i Maduell de poesia dels Premis Ciutat de Tarragona.
L'acte de Lliurament d'aquest premi i de la resta del Cartell dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona tindrà lloc dissabte 28 novembre 2009, a les nou del vespre al Teatre Metropl. Ora pro Nobis!!
Si sou pecadors, que no ho dubto, com a penitència ho podeu llegir a:
Vilaweb, El Punt, Diari de Tarragona , 3Cat 24 Cat, Avui , Tinet , AltPirineu, El Pati ...
http://fraretmut.blogspot.com/
dimecres, 25 de novembre del 2009
EL POEMA DE LA SETMANA
dimarts, 24 de novembre del 2009
PER QUÈ (15)
dijous, 19 de novembre del 2009
PER QUÈ? (14)
¿És per poder compensar la descompensada balança fiscal que ens fa ser els “paganos” de la Verbena de la Paloma? Per què, en cas de defunció dels pares, un català ha de pagar un grandíssim cop de pala per viure a casa seva de tota la vida?
Per què una herència de pares a fills de 100.000 euros en efectiu tributa a Catalunya gairebé 10.000 euros mentre que a València, Madrid o altres indrets amb només uns 100 euros? Per què hem de pagar 1000 vegades més que la resta dels nostres veïns? per què què les grans fortunes tenen mecanismes legals i tributen menys que les rendes mitjanes o les petites?
Hi ha barra lliure al Bar España? Potser sí, menys pel ruc català, el burro de tota la vida.
dimecres, 18 de novembre del 2009
CONSPIRARE DE CONRAD SETÓ
El Fraret Mut us proposa l'espectacle CONSPIRARE del compositor Conrad Setó, això amb l'actriu Josepa Urbano -una veu sensible i càlida- i la col·laboració especial del músic Pere Plana. Tots tres en escena ens proposen recuperar la màgia ancestral que sorgeix entre la veu poètica i la música.
CONSPIRARE de Conrad Setó, amb Conrad Setó, Josepa Urbano i Pere Plana; escenifica poemes de Joan Brossa, Joan Fuster, Francesc Valls-Calçada, Imma Penna, Conrad Setó, Mercè Rodoreda i Ovidi Montllor. CICLE ONIRIS DE POLIPOESIA (organitzat per Ariadna). Tardor Literària Tarragona 2009.
Aquest dissabte 21 de novembre 2009 · 22 hores, a la Vaqueria (c. Rebolledo 11, Tarragona)
Francesc Valls-Calçada http://fraretmut.blogspot.com/
dimarts, 17 de novembre del 2009
EL POEMA DE LA SETMANA
dilluns, 16 de novembre del 2009
L'ART DEL MAR
La mar com a element fotogràfic esdevé un motiu que els artistes de la fotografia han sabut aprofitar amb sensibilitat. Res no impedeix que «l’alta mar pugi a bord» segons l’expressió del poeta Jules Supervielle, i els viatgers experimentats testifiquin sense cansar-se d’un univers inaccessible als paisatgistes des del l'horitzó que ens acull. L'art del mar és l'exposició que ens proposa la Fundació Fòrum, a la Casa Canals Carrer d’en Granada, 11, 43003 Tarragona.
Hi exposen: Jean-Christophe Ballot, Gabriele Basilico, Jean-Claude Bélégou, Jordi Bernadó, Vari Caramés, Gérard Castello-Lopes, Juan Manuel Castro Prieto, Toni Catany, Philippe Dannic, Bernard Descamps, Nicolas Descottes, Manel Esclusa, Giorgia Fiorio, Joan Fontcuberta, Sally Gall, Jean Gaumy, Mario Giacomelli, Tomasz Gudzowaty, Fernando Herráez, Mimmo Jodice, Rita Jokiranta, Michael Kenna, Alex MacLean, Rosell Meseguer, David Parker, Philip Plisson, Bernard Plossu, François Puyplat, Jorge Ribalta, Humberto Rivas, Sebastião Salgado, Philipp Scholz Rittermann, Hans Strand, René Tanguy, Roger Wagner.
dissabte, 14 de novembre del 2009
Qui plora per Ali Salem Tamek?
Francesc Valls-Calçada http://fraretmut.blogspot.com/
dijous, 12 de novembre del 2009
EL POEMA DE LA SETMANA
els teus peus amb les sandàlies,
filla de príncep!
Els contorns dels teus malucs són com joiells,
treball de mans d’artista.
2 El teu melic és una copa tornejada
on mai no manca el vi mixturat.
El teu ventre és un munt de blat
envoltat de lliris.
3 Els teus dos pits són dos cervatells,
una bessonada de gasela.
4 El teu coll és una torre de marfil;
els teus ulls, com els estanys d’Heixbon,
prop de la porta de Bat-Rabim.
El teu nas, com la talaia del Líban,
que guaita cara a Damasc.
5 El teu cap s’alça com el Carmel,
i la teva cabellera és com la porpra;
un rei hi és pres entre els seus rínxols.
6 Que n’ets de bella, que n’ets de dolça,
amor meu delitós!
7 Ets esvelta com una palmera,
i els teus pits en són els raïms.
8 M’ho he proposat: pujaré a la palmera
i agafaré els seus raïms.
Llavors, els teus pits seran per a mi
com raïms de vinya,
i l’aroma del teu alè, com el de les pomes;
9 el teu parlar, com el bon vi,
que suaument penetra l’amor meu
i s’esmuny entre els llavis endormiscats.
dimecres, 11 de novembre del 2009
AUXILI, UNA ALLAU DE LLETRES II
El mot "estranyes" defineix el recital poètic multilingüe que proposen a La Vaqueria - també és l’origen etimològic de la paraula estrangeres. Així es presenten els artistes nouvinguts a les nostres contrades, oferint un tast d'altres llengües, altres sonoritats, altres maneres d’entendre la vida a través de la literatura. Un recital resolt amb el diàleg dels participants, amanit per la música experimental del grup 2Ut de l’Associació de Músics de Tarragona. Entre altres hi actuen els amics Richard White (EEUU), Ricardo Castillo Castro (Nicaragua) i Andrea Eidenhammer (Àustria).
Amb Eduard Carmona (veu), Tomàs Fosch (teclat), Iago Marta (guitarra), Ivan González (trompeta), José López (contrabaix).
A canvi del sopar, Recitals a domicili van per les cases, jardins, alcoves i lavabos particulars oferint un espectacle de música i poesia insòlit, eliminant barreres entre públic i artistes, menjant i bevent i creant vetllades difícils d’oblidar. Ara s'instal·len als jardins d'una casa tarragonina popular, la Casa Canals. Cicló, tempesta tropical o sunami de lletres. Uff !! si sumem tanta activitat reconcentrada en unes dates concretes, salta a la vista que ens cal una barca salvadides i un coordinador d'agendes. Auxili!
dimarts, 10 de novembre del 2009
Àngel Juarez, vers a vers
L'escriptor Juan Carlos Ruiz i l'actriu Raquel Martínez recitaran alguns dels versos d'aquesta obra i el duet musical format per Rubén Biscaia i Marcus Jönsson amenitzarà la vetllada.
“Pellizcos del alma” és una obra madura, realitzada a consciència i amb la capacitat de sorprendre al lector mitjançant un llenguatge clar i entenedor, sense filigranes ni missatges ocults. “Pellizcos del alma”, d' Ángel Juárez , és poesia en estat pur.
dilluns, 9 de novembre del 2009
AUXILI, UNA ALLAU DE LLETRES I
“Dels sols i les llunes" de Tecla Martorell, es una novel·la escrita en primera persona i de caire intimista explica les experiències de la Remei, una noia de poble que forma part d’una família marcada per la Guerra Civil. Es presenta a les 7 del vespre, a càrrec de Rosa Codina, a la Sala d'actes de l'ajuntament de Tarragona. Hi ha un motiu personal que em crida a anar a aquest acte.
“Fulles de Llorer “ és un poemari de Roser Guasch editat per Arola, presenta Montserrat Corretger. La cita és a dos quarts de vuit del vespre al Departament de Cultura de la Generalitat. M’agradaria assistir-hi i fins i tot li vaig confirmar la meva presència a l’autora via face book.
“L’agonia de Severià Vargas”, d’ Olga Xirinacs, ed. Meteora. És una història on el protagonista ens narra tota una vida farcida de canvis bruscos, de viatges transatlàntics, d'amors frustrats, de fugides d'un passat tèrbol i d'arribades a destins plens d'incògnites. Es presenta a la llibreria la Capona a dos quart de vuit del vespre. Per l’admiració que sento per l’Olga hi hauria d’assistir, tot i que la vaig trobar pel carrer i ja em va donar l’absolució...
D’altra banda, comença la temporada de Joc Partit amb els autors de literatura juvenil J.F. Perez i Jordi Folk, organitzat pels Escriptors del Camp de Tarragona, amb la col·laboració del departament de Filologia Catalana de la URV i el teatre Magatzem. A les vuit del vespre. Home, amb en Jordi vam coincidir ja fa molts anys a premsa de l’ajuntament de Tarragona i amb d’altres companys vam manegar la primera emissió de Televisió Local per Santa Tecla. Corrien els vuitanta... M’agradaria saludar-lo!
dimecres, 4 de novembre del 2009
PER QUÈ? (13)
dimarts, 3 de novembre del 2009
PER QUÈ ? (12)
http://fraretmut.blogspot.com/
dissabte, 31 d’octubre del 2009
PER QUÈ (11)
divendres, 30 d’octubre del 2009
CONFERÈNCIA SOBRE LA HISTORIA DEL POBLE D'ISRAEL
dijous, 29 d’octubre del 2009
PER QUÈ? (10)
dilluns, 26 d’octubre del 2009
El somni de Tàrraco, de Xulio R. Trigo
dissabte, 24 d’octubre del 2009
PER QUÈ? (9)
dijous, 22 d’octubre del 2009
EL POEMA DE LA SETMANA
dilluns, 12 d’octubre del 2009
PER QUÈ (8)
dissabte, 10 d’octubre del 2009
PER QUÈ? (7)
dimecres, 7 d’octubre del 2009
EL POEMA DE LA SETMANA
MESTER D’AMOR
Si en saps el pler no estalviïs el bes
que el goig d’amar no comporta mesura.
Deixa’t besar, i tu besa després
que és sempre als llavis que l’amor perdura.
No besis, no, com l’esclau i el creient,
mes com vianant a la font regalada;
deixa’t besar –sacrifici fervent-
com més roent més fidel la besada.
¿Què hauries fet si mories abans
sense altre fruit que l’oreig en ta galta?
Deixa’t besar, i en el pit, a les mans,
amant o amada –la copa ben alta.
Quan besis, beu, curi el veire el temor:
besa en el coll, la més bella contrada.
Deixa’t besar
i si et quedava enyor
besa de nou, que la vida és comptada.
diumenge, 4 d’octubre del 2009
PER QUÈ? (6)
dijous, 1 d’octubre del 2009
MODERNITZEM EL LLENGUATGE!
dimarts, 29 de setembre del 2009
DISCREPO
divendres, 25 de setembre del 2009
TELEFÒNICA, MÀFIA O SERVEI ?
dilluns, 21 de setembre del 2009
SANTA TECLA AMENAÇA EL PATRIMONI
divendres, 18 de setembre del 2009
EL POEMA DE LA SETMANA
dissabte, 12 de setembre del 2009
PER QUÈ? (5)
dijous, 10 de setembre del 2009
EL POEMA DE LA SETMANA
Tonstrix Suburae faucibus sedet primis,
Cruenta pendent qua flagella tortorum
Argique letum multus obsidet sutor.
Sed ista tonstrix, Ammiane, non tondet,
Non tondet, inquam. Quid igitur facit? Radit.
Seu una perruquera a la Subura,
dimecres, 9 de setembre del 2009
PER QUÈ? (4)
dimarts, 8 de setembre del 2009
PER QUÈ? (3)
divendres, 4 de setembre del 2009
EL POEMA DE LA SETMANA
FRINÉ
Ah! si pogués acaronar
la teva pell nua,
fer de vent nocturn
i fer de lluna
quant surts del bany.
Seria feliç
si pogués recolzar-me
a la finestra,
com els vells
desvergonyits que et jutgen
i veuen passar els dies,
plens de malesa i espines,
des de la finestra de l’Hotel.
Ah! si pogués apagar
les pampallugues
del cartell de neó
modelar el teu cos
com Praxíteles,
l’escultor
i dormir per sempre!
Quina pau
si pogués aturar
els ascensors de la nit
pujant i davallant
la mala consciència.
Tant de bo sabés
ressuscitar les erugues
i els corcs del llit.
Assassinar la memòria.
Ah! si pogués haver-te
sense dir el teu nom,
estimar-te sense cometre
un crim abjecte.
Friné,
gaudir-te i venerar-te:
refer per tu les muralles
de Tebes.
Ah! si pogués tenir-te
sense pagar el preu
del comiat
i endevinar la penombra
dels núvols incerts
en els teus ulls
d’hetera.
Si pogués abraçar-te
per sempre
sota el fulgor dels estels.
i dibuixar
a la sorra
de la duna més antiga
l’ombra dels Déus.
Francesc Valls-Calçada
dimecres, 2 de setembre del 2009
LA REVOLUCIÓ DELS AMNÈSICS
Al cap de dues setmanes d’amnèsia, els ànims estaven caldejats. Als bars es començà a parlar de filosofia i cultura. Alguns individus ja pensaven per lliure i parlaven malament del govern, de l’església i del capital. Es disparà la venda massiva de llibres i les biblioteques obrien diumenge a la tarda. Mentre, el consum de cervesa davallava i la natalitat augmentava. A les botigues d’esports, les prestatgeries que havien servit per guardar productes de futbol restaven plenes de pols.
A les oficines i cafès, la gent començà a discutir amb una violència continguda que s’anava desfermant, fins que les hordes enfurismades envaïren els carrers i es va proclamar l’estat de setge permanent. La Revolució dels amnèsics. Les multituds sortien i cremaven vehicles i contenidors que abocaven per terra. Aleshores uns vailets van improvisar un joc nou: van treure d’un dels contenidors una bossa de plàstic farcida de papers i començaren xutar. Ben aviat s’inventaren unes rudimentàries normes, els veïns aplaudien les escomeses d’aquella gent anant darrera d’una precària pilota. Però ningú, absolutament ningú no recordava aquella cosa... d’això, com en deien? Fut... Fut... Fut què? Ni tant sols Rousa Dos Santos Gutierres que no podia explicar a la policia com una immigrant indocumentada podia viure en un xalet de luxe amb piscina; ni el mentalista Macabeus Flint, que era conscient que s’havia venjat del món però no sabia com.