foto: Joan Maria Roig
S’ imagineu que Obama s’instal·lés a les nostres contrades?
Octavi Cèsar August, l’home més poderós de la seva època i l’emperador Romà més admirat de la història s'instal·là a la ciutat de Tàrraco l'any 27 abans de Crist. I va canviar els designis del món.
No solament va canviar la vida tranquil·la de la ciutat i de la comarca sinó la concepció del món tal com l'entenem avui dia: Catalunya i per tant Reus, Tarragona, Barcelona... o València. Però també Europa, Amèrica i el planeta. M’explico: va ser el primer cas de globalització (estructurada) de la nostra història. Un fenomen ben modern que té molts anys però que perdura. Els efectes d’aquella globalització encara són vigents.
Uns mil anys desprès de la història on arrenca la novel·la de
Xulio Ricardo Trigo, Catalunya voldria recuperar la seu Metropolitana de Hispania, per poder esdevenir una nació amb tot els ets i uts davant de la santa Seu. (Això aprofitant que ja ho havia estat i que tenia els primers màrtirs de la història a la península ibèrica)
Gràcies a allò, a Europa es consolidaria la romanització amb una forma de fer, de sentir, de pensar, legislar, d’entendre la vida i de parlar (gràcies a les llengües romàniques) que va arribar fins a Amèrica. Fent tanta fortuna, que avui els immigrants que venen d’allà són ells els llatins i no nosaltres els catalans, romans de tota la vida.
M’he volgut desviar una mica de l’argument de “El somni de Tàrraco” per ressaltar l’encert i l’audàcia de l’autor en triar una època històrica tan transcendental que hom podria considerar el Bing-bang de la nostra cultura.
Tornem a “El Somni de Tàrraco”. Gràcies a la presència de l’emperador August, Tàrraco esdevindria la ciutat més important de la Mediterrània. El melic del món. Però el preu que s’hauria de pagar seria molt alt. Un preu que cotitzaria en sang.
En aquest sentit, la trama de la novel·la 'El somni de Tàrraco' està farcida de crims, persecucions i traïcions que sobten al lector amb les seves intrigues del tot versemblants, històries d’amors que enamoren, conspiracions i lluites intestines per les ànsies de riquesa en plena febre de l’or líquid, l’oli, que ens enganxen amb ganes de seguir una pàgina rere l’altra.
Les novel·les històriques – potser hauríem de definir que significa aquest terme - quan parlen de l’antiga Roma o del món clàssic es descuiden sovint de Tàrraco. Per una banda, Barcino que era un poblet, avui pesa massa des del present i per l’altra, durant el segle XX i per influència del franquisme es va promocionar més ciutats com Mèrida o Segòvia, que van ser grans urbs romanes, però que no tingueren la força capital de Tàrraco.
El problema de Tàrraco és que era un ciutat catalana, en un moment en què Catalunya encara es considerava territori vençut. No sé si el Tribunal constitucional ja sap que han canviat els temps.
En aquest sentit, Xulio Ricardo Trigo ens fa justícia i recupera els anys perduts amb una gran novel·la que té tots els ingredients per esdevenir un best seller. Fa justícia històrica i arregla un greuge pendent, posant en el món literari l’esplendor de la nostra història no específicament tarragonina sinó catalana amb paisatges que ens són molt familiars com, Ilerda (Lleida) o Ausa (Vic).
L’autor ha fet una tasca interessant de reconstrucció, que esdevé un valor afegit a l’argument. D’aquesta manera el lector penetra dins d’un somni que pren una atmosfera pròpia, que ens subjuga i sedueix.
El text ens ajuda a entendre l’època, i el neguit que mou els personatges. Aconsegueix aquesta tasca difícil gràcies el fet que hi podem trobar històries humanes, possibles, versemblants, realistes. Gairebé tan reals que podrien esdevenir sempre: abans i ara, aquí mateix quatre carrers més avall...
EL SOMNI DE TÀRRACO de Xulio Ricardo Trigo,
edicions 62 316pàgines
