La primera consulta es va fer a Arenys Quan la Constitució Europea es va sotmetre a referèndum a l'Estat espanyol, la participació a Catalunya va vorejar el 40%. És a dir, que després d'una forta campanya institucional, amb milions d'euros al darrere, amb un clar to a favor del vot afirmatiu, i amb tots els mitjans parlant-ne... constantment, resulta que només un 40% dels catalans es va sentir atret a les urnes.Ahir diumenge, després d'una campanya finançada a base d'aportacions individuals, amb una bona part dels mitjans en contra i amb cap altre recurs humà que el voluntariat, prop d'un 30% de participació va ser-ne el resultat. Prop de 200.000 dels 700.000 catalans que estaven cridats a les urnes van respondre a la crida. I el que és més: prop d'un 95% del vot va ser afirmatiu. Sens dubte, encara queda molt de país per cobrir i moltes consultes per fer, però malgrat tot, els resultats d'ahir constitueixen un històric triomf, no només per l'independentisme, sinó per la democràcia.Una bona prova d'això es troba en l'espectacular ressò internacional de la consulta. Una consulta no vinculant, organitzada solament 170 municipis dels 946 que conformen el mapa de Catalunya, ha capturat més atenció a la premsa internacional que no pas, per exemple, el referèndum de l'Estatut. La jornada del 13-D ha aparegut a la BBC, a Le Monde, a mitjans de comunicació llatinoamericans i fins i tot àrabs. N'han destacat la normalitat, el caràcter pacífic, la presència d'observadors internacionals, el dret de vot dels immigrants. És a dir, el caràcter radicalment democràtic de tot el procés.Tot plegat ajudarà a que la campanya per les consultes continuï. Per davant, queden les cites del 28 de febrer i del 25 d'abril, i l'esperada consulta de Barcelona. I queda igualment per davant, per descomptat, aconseguir que algun dia, més d'hora que tard, sigui el conjunt del país qui tingui dret a votar sobre quin vol que sigui el seu futur."
Text: Josep Ramon Torradas
Però la la premsa espanyola desprestigia o minimitza el triomf de la democràcia a Catalunya, alguns ens tracten de ridículs, patètics i miserables. Però que es pot esperar d'un estat tant progre que només es solidaritza amb el Tíbet o Palestina, manté un Tribunal Constitucional com a mortalla de la llibertat, sempre que, pot i no veu el que té a casa? Emprant una frase del seu estimat Quixot: "ladran, luego cabalgamos"
Premsa espanyola
http://www.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/115734-la-premsa-espanyola-minimitza-el-13-d-que-a-lestranger-veuen-clau-per-a-catalunya.html
Mentre, el ressó internacional és realment espectacular i demostra que malgrat no ser un fet políticament vinculant és una eina molt útil per explicar que exisitim i el que volem.
Premsa internacional
http://www.vilaweb.cat/noticia/3666935/extraordinari-resso-referendum-premsa-internacional.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada