Com a tarragoní m’agradaria molt que l’aeroport portés el nom de Tarragona. Els ciutadans i les institucions de la meva ciutat tenen la seva raó i la seva lògica quan defensen aquest extrem, i és lícit i just que treballin per assolir aquests propòsits. Però... si hem de ser sincers i parlar amb el cor a la mà, els reusencs tenen la seva raó, fomentada per l’arrelada tradició d’aquesta infraestructura que ha dut sempre el nom de la capital del Baix Camp i que forma part de l’orgull col·lectiu i de la tradició social de la capital del Baix Camp. Entenc que extirpar el nom de l’aeroport seria per Reus com una dolorosa amputació en tota regla.
Les dues parts enfrontades, doncs, tenen les seves raons de pes i es defensen amb braó dels embats mutus. Avui sis minuts d’autovia potser suposen mil anys llum de distància entre Tarragona i Reus. Amb aquestes batalletes, a part de provocar un cansament tediós -mentre discutim el sexe dels àngels- es perd molt de temps que es cola per l’aigüera i no s’avança en res positiu.
Condemnats a anar junts, ens entretenim amb polítiques de campanar mentre d’altres territoris més espavilats ens poden prendre el pa del cistell. Exhorto als de Reus que facin un exercici d’empatia. I els de Tarragona? També, que facin el mateix: que uns es posin a la pell dels altres – que els tarragonins facin l’esforç de sentir-se reusencs i a l’inrevés- i que tots s’arremanguin per treballar en la bona direcció favorable pels interessos comuns, que són molts i més importants que el nom de la cosa.
Urgeix trobar una solució salomònica, de consens, que compensi a Reus i que convenci a Tarragona; i a l’inrevés. Això només és possible si les dues parts estan disposades a ser molt generoses. Sobretot cal no perdre pistonada discutint inútilment mentre el vaixell amenaça a fer aigües. Reus i Tarragona tenen una gran potencialitat social, cultural, industrial, acadèmica i comercial que no es pot llençar per la borda. L’aeroport és la porta aèria d’aquesta realitat comuna i les dues ciutats necessiten sentir-se visibles amb el nom. Perquè no ho fan conjuntament ? Potser per un fonamentalisme “tribal” absurd a banda i banda.
Junts poden pressionar com a segon motor de Catalunya i esdevenir un referent econòmic potent al sud d’ Europa. Però per separat – a part de fer el ridícul amb discussions decimonòniques- ens immolem per culpa d’un orgull atàvic gens propi del segle XXI. Avui un llibre es pot escriure a Vladivostok, maquetar a Buenos Aires, imprimir a Constantí i vendre a Berlin, però aquí hi ha qui s’entesta a orinar a les cantonades, marcant territori, empetitint els horitzons.
Si Tarragona aconsegueix alguna cosa amb el tema del nom, és preceptiu que també en cedeix alguna altra a Reus. Per exemple, perquè no s’empra el mot Tarraconensis, que fa referència a un territori bastíssim i no a una ciutat en concret. O perquè no es juga amb el nom compost de les dues ciutats? Reus.tarragona? o Tàrraco.reus? O Reus.tàrraco?. Us ho diré: un egocentrisme radical i cec galopa pels confins del Camp de Tarragona des de la Plaça de la Font al Mercadal.
Les dues parts enfrontades, doncs, tenen les seves raons de pes i es defensen amb braó dels embats mutus. Avui sis minuts d’autovia potser suposen mil anys llum de distància entre Tarragona i Reus. Amb aquestes batalletes, a part de provocar un cansament tediós -mentre discutim el sexe dels àngels- es perd molt de temps que es cola per l’aigüera i no s’avança en res positiu.
Condemnats a anar junts, ens entretenim amb polítiques de campanar mentre d’altres territoris més espavilats ens poden prendre el pa del cistell. Exhorto als de Reus que facin un exercici d’empatia. I els de Tarragona? També, que facin el mateix: que uns es posin a la pell dels altres – que els tarragonins facin l’esforç de sentir-se reusencs i a l’inrevés- i que tots s’arremanguin per treballar en la bona direcció favorable pels interessos comuns, que són molts i més importants que el nom de la cosa.
Urgeix trobar una solució salomònica, de consens, que compensi a Reus i que convenci a Tarragona; i a l’inrevés. Això només és possible si les dues parts estan disposades a ser molt generoses. Sobretot cal no perdre pistonada discutint inútilment mentre el vaixell amenaça a fer aigües. Reus i Tarragona tenen una gran potencialitat social, cultural, industrial, acadèmica i comercial que no es pot llençar per la borda. L’aeroport és la porta aèria d’aquesta realitat comuna i les dues ciutats necessiten sentir-se visibles amb el nom. Perquè no ho fan conjuntament ? Potser per un fonamentalisme “tribal” absurd a banda i banda.
Junts poden pressionar com a segon motor de Catalunya i esdevenir un referent econòmic potent al sud d’ Europa. Però per separat – a part de fer el ridícul amb discussions decimonòniques- ens immolem per culpa d’un orgull atàvic gens propi del segle XXI. Avui un llibre es pot escriure a Vladivostok, maquetar a Buenos Aires, imprimir a Constantí i vendre a Berlin, però aquí hi ha qui s’entesta a orinar a les cantonades, marcant territori, empetitint els horitzons.
Si Tarragona aconsegueix alguna cosa amb el tema del nom, és preceptiu que també en cedeix alguna altra a Reus. Per exemple, perquè no s’empra el mot Tarraconensis, que fa referència a un territori bastíssim i no a una ciutat en concret. O perquè no es juga amb el nom compost de les dues ciutats? Reus.tarragona? o Tàrraco.reus? O Reus.tàrraco?. Us ho diré: un egocentrisme radical i cec galopa pels confins del Camp de Tarragona des de la Plaça de la Font al Mercadal.
Francesc Valls-Calçada http://fraretmut.blogspot.com/
3 comentaris:
A veure... dius que no cal perdre temps innecessàriament, no? No canen baralles ancestrals, no? Doncs... "Aeroport de Reus", sempre ha estat així. I, a la feina! Quin mal han fet els de Reus perquè de cop i volta els vulguin canviar el nom? Fa lleig aquest nom? Hi ha cap pega que al terme de Reus hi hagi un aeroport? I els de Constantí, què hi diuen? Si no m'erro també és terme de Constantí.
Au, no perdem temps en discussions estèrils!
Salut hi hagi!
Si tu i jo no ens posem d'acord, imagina't els polítics d'ambdues ciutats! i totes les "plataformes cíviques" que s'hi afegiran! La qüestió es fer bullir l'olla. Com deia Tancredi Falconeri al Gattopardo: Si volem que tot segueixi igual, les coses han de canviar.
Primer de tot:
enhorabona Nano per aquest bloc tan guai que tens.
De segones:
enhorabona pel premi que recentment has aconseguit (ja em convidaràs a unes canyetes per celebrar-ho, oi?)
I per acabar:
canviarà alguna cosa el fet de canviar el nom d'un aeroport? em sembla que volen distreure l'atenció d'alguna cosa més important que deu estar bullint en algun altre lloc (potser no massa lluny d' aquí)...
Petons i pessics als...
A mí particularment em sembla que l'Alcalde i tot el seu equip de govern tenien por de sortir afeblits (més encara) per la imminent secessió de La Canonja. Així, s'han inventat tot aquest "rotllo" d'enfortir la identtitat tarragonina i de no cedir en res ni un mil·límetre: així no es pot anar pel món, homes de Déu (i del PSOE)!!
Imaginem-nos, per un moment, que l'Alcalde de Reus proclama, unitaleralment, que el nostre estimat patrimoni de la humanitat hauria de dur el nom de Reus-Tarragona, i ho raoni amb qualsevol discurset amb un mínim de coherència: com reaccionariem els tarragonins? Ja sabem com són la gent de Reus, però no trobo just que entrem a casa seva de sobte i els hi volguem prendre una de les coses que s'estimen més (com nosaltres lo del Patrimoni). Si realment hi ha qui creu en el canvi de nom de l'aeroport com una cosa de justícia (cosa que realment dubto), aquesta no és la manera: sempre hi ha l'opció de plantjar-ho en una taula de treball i anar-ne parlant, cedint una miqueta per aquí i demanant una altra miqueta per allà... això, senyors, se'n diu política, i s'acostuma a practicar en els paisos democràtics i civilitzats. Ah, i exigim més transparència en el tema de la Canonja (per exemple, quans diners deixarem d'ingressar els tarragonins per l'IBI de les petroquímiques?)
Publica un comentari a l'entrada