dimarts, 22 de desembre del 2009

EL RETORN DE MIQUEL SEGURA

Miquel Segura, és amic escriptor, periodista i xueta. De Mallorca, of course. Justament avui he rebut un mail seu que crec emociona a tots aquells que tenen sensiblitat pel que significa... especialment pel que han patit els xuetes de Mallorca fins fa ben poc.
Shalom a tots. Tinc l'immens plaer de comunicar-vos que el passat 17 de desembre vaig retornar oficialment al judaïsme, la religió dels meus ancestres. Fou en el transcurs d'una senzilla cerimònia oficiada pel rab Mark Àngels, cap de la sinagoga espanyola i portuguesa de la ciutat de Nova York. Em vaig submergir dins la mikvé per a netejar-me de segles de pertinència al cristianisme, al qual foren forçats a convertir-se els meus avantpassats. No fou una conversió, puix mai no en podia convertir-me en allò que ja era: un jueu. Actuaren com a testimonis Michael Freund i un membre de l'esmentada sinagoga. A l'acte hi assistí la meva dona i també la meva fillola, de cognom Aguiló, qui en alguns moments actuà de traductora. Acabada la cerimònia, el rab em lliurà un document oficial que certifica el meu Retorn. Vos adjunt aquest document perquè el pugeu llegir. He volgut comunicar-vos aquesta bona nova que jo crec trascendent no sols per a mi, sinó per a tots els xuetes. De fet, som el primer xueta que ha estat acceptat com a jueu de manera oficial, sense passar per una conversió.Vull donar les gràcies al meu cosí segon, Bernat Aguiló i Siquier qui, amb l'elaboració del nostre arbre genealògic matern, contribuí decissivament a fer posible aquest Retorn. I a Michael Freund i el rab Birbaum artífex de la mateixa, el meu etern agraïment. Espero que aquesta gran alegria meva pugui ser també vostra. Miquel Segura.
Felicitats Miquel !! Mazal tov !!
http://fraretmut.blogspot.com/ Francesc Valls-Calçada

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Triste sino de quien considerándose portavoz de un nucleo de Sefarad, ha de ir a los USA a que se le reconozca como judio. Quien si no los que moran en Sefarad han de ser los portavoces de los sefardies, incogruencias de lo que uno entiende como raices de su cultura.

Roser ha dit...

Les paradoxes de la vida, tan és si ha hagut d'anar a Estats Units; abans ja havia fet feina a Sefarad. Jo estic contentíssima del seu retorn. És un referent per a tots els xuetes. Tornarem!!!!