tag:blogger.com,1999:blog-12369073264278253832024-03-13T11:45:48.244+01:00EL FRARET MUTEl Fraret Muthttp://www.blogger.com/profile/13194628204171609202noreply@blogger.comBlogger203125tag:blogger.com,1999:blog-1236907326427825383.post-36933460128532003392011-11-27T20:09:00.004+01:002011-11-27T20:28:02.932+01:00"EL DOMADOR DE PUCES" a la revista Serra d'Or<a href="http://4.bp.blogspot.com/-vNHeBF59DUs/TtKO7qnJkZI/AAAAAAAAAdA/T-llCZSDSyk/s1600/Serra%2Bd%2527or"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5679759235769536914" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 306px; CURSOR: hand; HEIGHT: 400px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/-vNHeBF59DUs/TtKO7qnJkZI/AAAAAAAAAdA/T-llCZSDSyk/s400/Serra%2Bd%2527or" border="0" /></a><br /><br /><div align="justify"><br />TRIA PERSONAL per <a href="http://www.escriptors.cat/autors/trigoxr/">Xulio Ricardo Trigo<br /></a><br /><br />Francesc Valls-Calçada, El domador de puces, Tarragona, Arola Editors, 2011.<br /><br />Com es pot ensinistrar una puça? L’espècie més utilitzada pels domadors, per dir-los d’alguna manera, era la diminuta puça comú o humana, la Pulex irritans. Per tal de domar a criatures tan minúscules, els domadors havien d’armar-se de paciència. En primer lloc, les puces devien perdre el costum de desplaçar-se a salts. Per aconseguir-ho, se les introduïa en unes caixetes amples amb sostres molt baixos. Impulsades pel seu instint natural, continuaven botant, fins a esllomar-se o acabar esgotades.<br />Conclosa la primera fase de l’ensinistrament, els domadors les lligaven amb fils molt prims a carrets, sínies i altres objectes de paper. Durant l’espectacle, les puces, que només volien fugir, arrossegaven la càrrega, disparaven diminuts canons o saltaven des d’un trampolí a una piscina -un got d’aigua-. Acabada la funció, el domador col·locava les obedients feres al seu braç per tal que xuclessin sang i recobressin les forces.<br />El circ tradicional es fonamenta en la il·lusió, en una imaginació desproveïda de referents visuals -pensem que el cinema o la fotografia es troben a les beceroles-, i aquesta il·lusió guanya encara la partida a la proesa física.<br />Potser cap altre document visual ha estat capaç de descriure millor aquella desaparició d’una manera d’entendre l’espectacle com la pel·lícula de Tod Browning La parada dels monstres, un cant de l’any 1932 al circ tradicional, no exempt de truculències.<br />És en aquest context que Francesc Valls-Calçada situa la seva novel·la El domador de puces. L’autor juga amb una sèrie d’elements ben propis del gènere, la capacitat d’abastar móns molt diversos li serveix per completar una novel·la complexa sobre el final de segle, sobre l’esperit que hi batega, gràcies a uns protagonistes excepcionals.<br />Però aquesta complexitat estructural i, per moments, moral, no impedeix que el lector gaudeixi de les aventures que ens proposa. Valls-Calçada introdueix prou elements, la recerca de l’anell de Salomó, la qüestió jueva, el triangle amorós, com perquè anem seguint amb atenció capítol rere capítol, sempre imbuïts d’una estranya sensació d’apocalipsi, tal i com es diu el circ on acaben passant els fets més rellevants de la novel·la.<br />Al Circ Apocalyptique, un escenari ambiciós per una història d’amor plena de passions subtils i, a la vegada, arrabassadores, es desenvolupa la història que se’ns proposa. Hi forma part el domador de puces, un ésser capaç de recórrer mig món a la recerca d’exemplars que puguin satisfer la seva ambició de portar més enllà el seu difícil ofici. També una ballarina experimentada en la vida i, molt aviat, en la intriga i el crim. I el nostre Picasso, que acaba completant el triangle.<br />Hi ha un espai important per a les passions a la novel·la, però també per a la intriga. L’anell de Salomó planarà per tota la història, així com una misteriosa societat secreta, l’Intra Tenebras, que ens durà per camins perillosos per a la integritat física dels protagonistes. I no hem d’oblidar un personatge molt aconseguit, el David Kennedy, un ésser que serveix d’excel·lent contrapunt.<br />Francesc Valls-Calçada no es deixa acovardir per la complexitat del seu argument, que fins i tot ens porta a l’edat mitjana o ens relata faules perquè arribem a entendre els significats més ocults.<br />El domador de puces és una història que ens farà passar grans moments i que ens deixarà bona cosa de curiositats a investigar pel nostre compte.<br /><br /><a href="http://www.escriptors.cat/autors/trigoxr/">Xulio R. Trigo,</a> per a la revista <strong>Serra d'Or</strong>, octubre 2011</div>El Fraret Muthttp://www.blogger.com/profile/13194628204171609202noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1236907326427825383.post-59053368936069238892011-11-17T19:01:00.003+01:002011-11-17T19:14:17.644+01:00EL DOMADOR DE PUCES en Mallorca<div align="justify"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-0RDQpJJGHUE/TsVOcTd0-bI/AAAAAAAAAcw/MQPisF-g47k/s1600/Presentaci%25C3%25B3%2BMallorca.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5676029153539062194" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 300px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/-0RDQpJJGHUE/TsVOcTd0-bI/AAAAAAAAAcw/MQPisF-g47k/s400/Presentaci%25C3%25B3%2BMallorca.jpg" border="0" /></a><br />La noche era suave y cálida, el extraño otoño mallorquín. En el “Espai Illes”, en pleno “call” palmesano, nos reunimos un grupo selecto para asistir a la presentación de la última novela de Francesc Valls-Calçada, “El domador de puces”. Me tocó el honor de ejercer de presentador y, según los comentarios que pude pillar al final del acto, no lo hice del todo mal. Hay quien dice que Francesc Valls y un servidor somos almas gemelas: ya me gustaría -expliqué- ser capaz de escribir una novela tan apasionante y sugerente como la suya. Quería transmitir al público toda la magia de un relato capaz de trasladar al lector a escenarios tan sugerentes como Egipto, la Argentina opulenta y tumultuosa de la primera mitad del siglo XX, la Rusia zarista, el París bohemio o la Cataluña medieval. Intenté explicar el gran acierto de Francesc al ser capaz de mezclar épocas y personajes en una historia frenética que gira en torno al supuesto anillo del rey Salomón. Era lógico que me entusiasmase hablando de un libro que me gustó mucho porque contiene -y así lo expuse- las dos grandes pasiones de mi vida: la identidad judía y la literatura en catalán.<br />El auditorio parecía hecho a la medida del acto. Junto al conseller de Cultura -cuya presencia, inesperada, fue una grata sorpresa para todos- estaba el director del IEB, Tòfol Vidal. Y entre el público, una nutrida representación de miembros de la Comunidad Judía. Valls se sintió muy a gusto, y así lo expresó en su casi emocionada intervención. Tras los parlamentos oficiales, quedó flotando en la atmósfera de la sala la cuestión que yo había formulado para cerrar mi intervención: si “El domador de puces” es, como creo, una novela mejor que “El código Da Vinci”, ¿por qué no se ha traducido a veinte idiomas y distribuido por todo el mundo?<br />Era una buena pregunta, sobretodo si pensamos que fue planteada ante los responsables en Baleares de la promoción y apoyo de nuestros libros, los escritos en catalán. Era obvio que nadie podía improvisar una respuesta concreta, pero el tema quedó “colgado” en el ambiente. Algo así como un compromiso o una apuesta de trabajo.<br />La pregunta: si “El domador de puces” es una novela mejor que “El código Da Vinci”, ¿por qué no se ha traducido a veinte idiomas y distribuido por todo el mundo?<br /><br /><strong>Miquel Segura</strong><br /><br />article publicat a la columna "El intruso" del diari "Ultima Hora"<br /><br /></div>El Fraret Muthttp://www.blogger.com/profile/13194628204171609202noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1236907326427825383.post-70586413925370869522011-10-06T14:13:00.003+02:002011-10-06T18:26:16.935+02:00TALLER DE CREATIVITAT LITERÀRIA<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-fORwWXwF7cI/To3WkVe4Y-I/AAAAAAAADLI/NhZVP8U8iHg/s1600/Taller+Creativitat+Literaria.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="http://1.bp.blogspot.com/-fORwWXwF7cI/To3WkVe4Y-I/AAAAAAAADLI/NhZVP8U8iHg/s400/Taller+Creativitat+Literaria.jpg" width="282" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><br />
<b><span class="Apple-style-span" style="font-size: large;">amb Francesc Valls Calçada</span></b><br />
<br />
<div style="text-align: center;"><b><i>Del 20 d’octubre al 15 de desembre de 2011</i></b></div><br />
<div style="text-align: justify;">Taller destinat a persones amb inquietuds artístiques, que frueixin del plaer de la literatura ja sigui activa o passivament, escrivint o llegint, i vulguin aprofundir de forma lúdica en el concepte de “Creativitat” en la literatura. </div><div style="text-align: justify;">La creació és la capacitat de produir a partir de la creativitat, bàsicament és l’acció de crear. Escriure “creativament” és molt més que emprar una acurada correcció ortogràfica i gramatical: és l’intent de captivar els lectors a través de les idees i les emocions. Aquest taller aborda aspectes fonamentals de la creativitat en la literatura (gènesi d’una idea, documentació, plasmació, l’experiència vital, el conflicte interior, o el ritme, entre d’altres).</div><br />
<b>Dies i horari:</b> els dijous de 19 h a 21 h. (duració del curs 16 hores)<br />
<b>Lloc:</b> Aula de lletres de la COT (Sala 12)<br />
<b>Preus Curs: </b>70 € 60 (socis)<br />
<b>Informació i inscripcions:</b> del 3 al 18 d’octubre<br />
<b>Per tel:</b> 977 211 148<br />
<b>Per la nostra web:</b> <a href="http://www.cotarraconense.cat/">www.cotarraconense.cat</a><br />
<b>Per correu:</b> <a href="mailto:cot@cotarraconense.cat">cot@cotarraconense.cat</a><br />
<b>A les nostres oficines de la Cooperativa Obrera Tarraconense:</b> c. Fortuny 23, 1r pis (de dilluns a divendres de 18 h a 20 h)<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1236907326427825383.post-19264282762638109152011-09-21T18:41:00.003+02:002011-09-21T18:47:56.243+02:00Israel, aïllat i a la deriva<a href="http://4.bp.blogspot.com/-48kmlbiDtWc/TnoUnMQT6PI/AAAAAAAAAcc/kkn1GRqqrps/s1600/israel_flag.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5654854945654171890" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 320px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/-48kmlbiDtWc/TnoUnMQT6PI/AAAAAAAAAcc/kkn1GRqqrps/s400/israel_flag.jpg" border="0" /></a><br /><br /><br /><div>EL futur d'Israel m'amoïna més que mai. L'ensorrament d'alguns pilars claus de la seguretat israeliana (la pau amb Egipte, l'estabilitat de Síria i les bones relacions amb Turquia i Jordània), sumat al fet que el govern actual és el més inepte diplomàticament i el més incompetent en estratègia de la història d'Israel, ha conduït el país a una situació molt perillosa.Per això, el govern dels EUA també està tip dels dirigents israelians i alhora és un ostatge de la seva ineptitud, ja que el poderós lobi pro israelià, ara que s'acosten les eleccions, pot fer que el govern dels EUA hagi de defensar Israel a l'ONU, tot i saber que Israel està aplicant una política equivocada tant per als seus propis interessos com per als dels Estats Units.Israel no és responsable del derrocament del president egipci Hosni Mubàrak, ni de la revolta a Síria, ni de la decisió de Turquia de buscar el lideratge regional maltractant descaradament Israel, ni de la fractura del moviment nacional palestí entre Gaza i Cisjordània; del que el primer ministre d'Israel, Bibi Netanyahu, és responsable és de no haver estat capaç d'encarar tots aquests fets protegint els interessos israelians a llarg termini.En efecte, Netanyahu té una estratègia: no fer res en relació amb Turquia o Palestina que comporti anar contra les seves bases, flexibilitzar la seva ideologia o enfrontar-se amb el seu soci de coalició, el ministre d'Afers Estrangers, Avigdor Lieberman, representant de l'extrema dreta. Tot això sense deixar de fer crides als EUA perquè facin aturar el programa nuclear iranià i treguin Israel de tots els embolics, assegurant-se que el president Barack Obama no pot demanar cap contrapartida (com ara aturar els assentaments israelians), mobilitzant els republicans al Congrés per lligar Obama de mans i peus, i animant els líders jueus a insinuar que Obama és hostil a Israel i està perdent el vot jueu. I, al mateix temps, ha aconseguit que el lobi pro israelià sigui contundent amb qualsevol membre de l'administració nord-americana o del Congrés (no només amb Obama) que gosi dir en veu alta que Bibi potser ha comès algunes equivocacions. Qui diu, doncs, que Netanyahu no té cap estratègia?"Anys d'esforços diplomàtics per aconseguir que Israel sigui un veí acceptat al Pròxim Orient se n'han anat en orris amb l'expulsió dels ambaixadors israelians d'Ankara i el Caire i l'evacuació urgent del personal diplomàtic d'Amman", ha escrit Aluf Benn, del diari israelià Haaretz . "La regió està refusant l'Estat jueu, que es reclou cada vegada rere uns murs fortificats, sota una direcció que refusa qualsevol mena de canvi, moviment o reforma. [...] Netanyahu ha mostrat una passivitat pertinaç davant dels canvis dràstics que experimenta la regió i ha permès als enemics prendre la iniciativa i establir l'ordre del dia".Què podria haver fet Israel? L'Autoritat Nacional Palestina, que en els últims cinc anys ha fet passos concrets en la creació de les institucions i les forces de seguretat d'un estat a Cisjordània (de manera que, per a Israel, la situació a la zona és més tranquil·la que mai), ha acabat dient: "El nostre procés de creació de l'Estat no ha fet que Israel aturi els assentaments o es comprometi a disgregar-los, per tant només estem col·laborant en l'ocupació israeliana. Dirigim-nos a l'ONU, fem que ens reconeguin com a estat amb les fronteres del 1967 i aturem Israel d'aquesta manera". En vista d'això, Israel hauria d'haver proposat el seu propi pla de pau o hauria d'haver utilitzat la diplomàcia per mirar d'arribar a un acord amb l'ONU que reafirmés el dret tant del poble palestí com del poble jueu a tenir un estat a la Palestina històrica i hauria d'haver reprès les negociacions.Netanyahu no ha fet res de tot això. Ara els EUA fan mans i mànigues per desactivar aquesta crisi, per no haver de vetar a l'ONU una resolució a favor de l'Estat palestí, cosa que podria ser desastrosa en el context d'un món àrab que avança cap a règims amb més participació popular.Pel que fa a Turquia, l'equip d'Obama i els juristes de Netanyahu han treballat incansablement en les últimes dues setmanes per resoldre la crisi causada per la mort, a mans de comandos israelians, de civils turcs integrants de la flotilla d'ajuda turca que el maig del 2010 intentava temeràriament arribar a Gaza. Turquia reclamava una disculpa. Segons un article exhaustiu del columnista israelià Nahum Barnea, del diari Yediot Aharonot , totes dues bandes haurien acordat que els israelians es disculparien, només per "errors operatius", i que els turcs acceptarien no fer cap reclamació legal. Però Bibi Netanyahu ha desautoritzat el seu equip i ha refusat el tracte, per orgull nacional i per por que Lieberman no ho faci servir contra ell. De manera que Turquia ha expulsat l'ambaixador israelià.Pel que fa a Egipte, l'estabilitat al país ha desaparegut i els futurs governs egipcis estaran sotmesos a una pressió popular més forta en relació amb Israel. Això, en part, és inevitable; tanmateix, ¿per què no posar en marxa una estratègia per minimitzar-ne els efectes, posant sobre la taula un veritable pla de pau?Comprenc molt bé el dilema estratègic d'Israel i no m'enganyo en relació amb els seus enemics; però actualment Israel està deixant tots els seus amics (i Obama n'és un) sense arguments per a la defensa. Israel pot posar-se tothom en contra o pot triar no rendir-se i suavitzar aquestes tensions amb una oferta de pau que sigui interpretable, per a qui s'ho miri honestament, com a seriosa i que redueixi l'aïllament israelià.Malauradament, Israel en l'actualitat no té el dirigent ni el gabinet adequat per a aquesta diplomàcia subtil. Només podem esperar que el poble israelià se n'adoni, abans que aquest govern enfonsi encara més Israel en l'aïllament internacional i hi arrossegui els EUA.</div><br /><br /><br /><br /><div></div><br /><br /><br /><br /><div></div><br /><br /><br /><br /><div>Thomas Friedman</div>El Fraret Muthttp://www.blogger.com/profile/13194628204171609202noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1236907326427825383.post-44858159760269129902011-08-31T21:42:00.000+02:002011-08-31T21:42:57.353+02:00Metges d'il·lusió<center><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="345" src="http://www.youtube.com/embed/fvjT1vWtS28?rel=0" width="420"></iframe></center>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1236907326427825383.post-14287850422142151112011-06-04T13:58:00.008+02:002011-06-04T14:10:14.497+02:00Critica de "EL DOMADOR DE PUCES" a Mallorca<a href="http://4.bp.blogspot.com/-TXDqDOfbr-0/TeogaqjJXpI/AAAAAAAAAb4/HXj-9CGDzgk/s1600/Intruso_03-06-11.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5614335527941136018" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 291px; CURSOR: hand; HEIGHT: 400px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/-TXDqDOfbr-0/TeogaqjJXpI/AAAAAAAAAb4/HXj-9CGDzgk/s400/Intruso_03-06-11.jpg" border="0" /></a><br /><br /><div><a href="http://2.bp.blogspot.com/-HdjwvFVkZnY/TeoehMSlJ4I/AAAAAAAAAbw/XXk1o2_jfvg/s1600/viewerDOMADOR.png"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5614333441054418818" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 257px; CURSOR: hand; HEIGHT: 400px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/-HdjwvFVkZnY/TeoehMSlJ4I/AAAAAAAAAbw/XXk1o2_jfvg/s400/viewerDOMADOR.png" border="0" /></a><br /><br /><div><span style="font-size:130%;color:#cc0000;"><strong>El Intruso</strong></span><br /><br /><strong>El domador de puces</strong><br /><br />No estoy viviendo una semana muy propicia a los transcendalismos. Por eso al recibir el libro de mi amigo y colega Francesc Valls-Calçada me sumergí impaciente en su lectura. Se trata, ya puedo afirmarlo de una excelente novela que, de contar con la adecuada promoción, podría convertirse en un best seller. Quizá deba rectificarme a mi mismo: El domador de puces no es una novela intrascendente. Narra una historia de aventuras en torno a un objeto mítico: el sello del rey Salomón. En principio una historia que cuenta con los ingredientes que el mercado exige para otorgar el tan deseado éxito: intriga, una sociedad secreta de obediencia católica y unos exóticos escenarios. Con todo no caben confusiones: Valls-Calçada, profundo conocedor del mundo judío, de donde él procede, no cae en los errores históricos o teológicos de Dan Brown, multimillonario escritor gracias a novelas menos documentadas que la que estoy comentando. Paradojas del mundo literario –mejor dicho de su marketing- y de la incapacidad de buenos creadores, como Valls-Calzada, de acceder a un mundo que les es permanentemente vetado.<br />El Domador de puces es una novela que se lee de un tirón, pese a que su estructura no es lineal y a la diversidad de sus personajes. La narración transcurre en cinco o seis tempos y se situa en escenarios tan dispares como la Barcelona de principios del XX, Buenos Aires, El Cairo, Amsterdam, San Petersburgo o la Catalunya de finales del siglo XIV, sacudida por las revueltas antijudías. Valls-Calçada, maneja con rigor los datos históricos sin renunciar a la fantasia ni a la ensoñación. Con un catalán rico i ágil evoca personajes y situaciones que cautivan al lector. Pero la obra es algo más que literatura de evasión. Los misterios de la Cábala, la sabiduría rabínica y muy especialmente, veinte siglos de persecución de los judíos por parte de los adoradores de un rabino de Galilea, discurren frente a los ojos del lector, que no es capaz de cerrar el libro. Mi amigo Francesc ha conseguido algo que no creía posible: una novel·la de aventuras adecuada a la moda actual que, sin embargo, no cae en las tonterías bobaliconas que hoy día llenan los estantes de nuestras librerías.</div><br /><br /><div></div><br /><div><strong>Miquel Segura</strong></div><br /><div><strong></strong></div><br /><div align="justify">diari ÚLTIMA HORA </div><br /><div>Mallorca, divendres 3 de juny</div></div>El Fraret Muthttp://www.blogger.com/profile/13194628204171609202noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1236907326427825383.post-10221645651177824102011-05-19T00:03:00.003+02:002011-05-19T00:10:57.762+02:00Apunts Sant Jordi 2011<script type='text/javascript' src='http://tdcamp.xiptv.cat/imgfiles/Front_xal/js/jquery-1.3.2.min.js'></script><script type='text/javascript' src='http://tdcamp.xiptv.cat/Front_xal/player/player_outside.js'></script><object id='starmedia_player' width='425' height='238'><param name='allowScriptAccess' value='always'><param name='allowFullScreen' value='true'><param name='movie' value='http://tdcamp.xiptv.cat/imgfiles/Front_xal/flash/webtv_flashplayer.swf'><param name='wmode' value='window'><param name='flashvars' value='host=http://tdcamp.xiptv.cat&tipo=1&idvideo=46270&start=0&end='><embed type='application/x-shockwave-flash' allowscriptaccess='always' allowFullScreen='true' src='http://tdcamp.xiptv.cat/imgfiles/Front_xal/flash/webtv_flashplayer.swf' id='starmedia_player' wmode='window' flashvars='host=http://tdcamp.xiptv.cat&tipo=1&idvideo=46270&start=0&end=' width='447' height='252'/></object>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1236907326427825383.post-59177408989845209192011-05-11T18:46:00.002+02:002011-05-11T18:54:06.299+02:00EL POEMA DE LA SETMANA<a href="http://2.bp.blogspot.com/-Yfa6HW39nMA/Tcq-7dh05WI/AAAAAAAAAa4/kgjkubVFSCE/s1600/Shoah.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5605502614964069730" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 324px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/-Yfa6HW39nMA/Tcq-7dh05WI/AAAAAAAAAa4/kgjkubVFSCE/s400/Shoah.jpg" border="0" /></a><br /><br /><div><br /><strong>950 kilos de pelo</strong><br /><br />Mil novecientos cincuenta kilos de<br />pelo de mujer<br />Pesando para siempre sobre la<br />pesadumbre craneana.<br />Mil novecientos cincuenta kilos de<br />pelo de mujer<br />partiendo en dos mitades la<br />historia de la Historia.<br />Cada cabello de esta pelambrera<br />equivale a un crujido de placenta.<br />Cada pelillo de este Bulto<br />canta un réquiem de alvéolos<br />del humo y la ceniza.<br />Cada uno de los pelos de esta<br />hecatombe capilar<br />llora con todos sus dos ojos al pie<br />de la tijera<br />uno a uno lagrimando el Poder del<br />desprecio.<br />Y cada cabellito de esta pelambre<br />muda<br />en un discurso universal de pena<br />y un párrafo de luto colosal<br />y una conversación sensual con el<br />futuro<br />y un mitin amoroso cebado de<br />memoria.<br />En cada anonimato de ese pelo<br />Vuela con una lágrima en el pico<br />La muchedumbre de la<br />consolación.<br />¡ Baja a esta cueva misericordiosa !<br />Esta es la cabellera de la Shoà.<br />calla más que el silencio y esta<br />Ciega.<br />Lo ve todo. Retumba.<br /><br /><br />Fragment del poema/ llibre “La cabellera de la <strong>Shoà</strong>”<br />de <strong>Félix Grande</strong> </div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div>Francesc Valls-Calçada</div><br /><div>Fraret Mut</div>El Fraret Muthttp://www.blogger.com/profile/13194628204171609202noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1236907326427825383.post-4573975494908476682011-04-28T19:57:00.000+02:002011-04-28T19:57:04.340+02:00El book trailer de "EL DOMADOR DE PUCES"!<object height="224" width="400"><param name="allowfullscreen" value="true" /><param name="movie" value="http://www.facebook.com/v/2013270773571" /><embed src="http://www.facebook.com/v/2013270773571" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" width="400" height="224"></embed></object>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1236907326427825383.post-88672562646455599402011-04-24T21:54:00.003+02:002011-04-24T22:07:28.961+02:00El microclima literari del Camp de Tarragona<a href="http://3.bp.blogspot.com/-RNRpTWOs5ko/TbSCpAEYT0I/AAAAAAAAAaw/CF6U63W5-Pk/s1600/books.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5599243877632986946" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 319px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/-RNRpTWOs5ko/TbSCpAEYT0I/AAAAAAAAAaw/CF6U63W5-Pk/s400/books.jpg" border="0" /></a><br /><br /><div align="justify"><em><span style="font-size:85%;"></span></em><em><span style="font-size:85%;">(Discurs de Sant Jordi, 2011. Pronunciat amb motiu de la recepció que ofereix l’ajuntament als escriptors del Camp de Tarragona)<br /></span></em><br />Autoritats, companys i companyes del Col·lectiu d’Escriptors del Camp de Tarragona, editors, agents culturals, col·legues periodistes, passavolants i tutti quanti. Amigues i amics:<br /><br />Crec que un discurs és una mena de ritual laic, però també penso que estem entre família i que s’han de dir les coses pel seu nom. En tot cas, hem de deixar les metàfores per a la literatura sobre paper.<br /><br />Aparentment vivim en el Paradís de les Lletres: <a href="http://www.elpunt.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/401925-el-microclima-i-el-seu-drac.html">el microclima literari del Camp de Tarragona </a>és molt bo. Parafrasejant Napoleó, davant de les piràmides, podríem dir: “Soldats, més de 80 parades de llibres, ens contemplen”.<br /><br />Sant Jordi és una festa genial, la cirereta d’un pastís que té molts ingredients que a Tarragona anem collint en el decurs del prolífic any literari.<br /><br />El nostre particular Paradís de les Lletres, té primaveres i tardors literàries amb una programació molt densa, variada i completa; consolidades editorials que fan la seva feina, uns premis literaris ben dotats que generen la publicació de diversos llibres de narrativa, poesia, assaig i traducció. Una escola de Lletres que està ampliant la nòmina d’escriptors i escriptores de la ciutat de Tarragona. L’Associació Tarragona literària, l’Associació Ariadna, gestors culturals i generadors de polipoesia; L’APELLC, La gent del Llamp amb el seu buc insígnia: la col·lecció Zenit que ens descobreix noves veus; El Joc Partit, entre dues plomes del camp de Tarragona, i un llarg etc.<br /><br />Veritablement es fan moltes coses. Fem moltes coses. Els uns i els altres: la indústria de llibre, els escriptors i les institucions. Però les fem prou bé? Tenim una estratègia conjunta? O només ens mirem satisfets el melic?<br /><br />Ens hem de sentir dignament orgullosos, sense caure en un fals cofoisme. La nostra problemàtica és molt complexa. La cultura catalana és sistemàticament bandejada i oblidada, fragmentada per fronteres imposades i territoris, obertament atacada per certs mitjans de la caverna i emprada com arma per incitar l’odi, des de la ignorància o la mala fe.<br /><br />A més, un món cada vegada més globalitzat, ens exigeix estratègies i planificació d’acord amb els temps que ens ha tocat viure. Ara convé tenir una vocació universal.<br /><br />Avui es pot escriure un llibre des de Picamoixons, editar-lo a Tarragona, dissenyar-lo a Buenos Aires, fer les il·lustracions a Lisboa, traduir-lo a Sant Petersburg, imprimir-lo simultàniament en una dotzena de ciutats del món. Les noves tecnologies permeten això i molt més. El planeta s’ha fet molt petit. Però encara existeixen lamentables tics decimonònics.<br /><br />Les veritables muralles de Tarragona, ara no són a la Part Alta. Són 92 quilòmetres més al nord. A part de les amenaces exteriors, Barcelona és el gran obstacle per tenir una literatura de país normal i normalitzat. I les paelles endogàmiques dels mitjans de comunicació –altrament dit tertúlies- en tenen bona part de culpa. Barcelona és la gran urbs d’un país petit i descompensat, una capital cosmopolita que paradoxalment a vegades pateix i genera el provincianisme que ella mateixa critica.<br /><br />M’explico, quan els escriptors tarragonins col·laboraven a la Vanguardia, ho feien en les pàgines locals. Fins ara he evitat el terme local perquè considero que el què fa universal una obra literària és la seva qualitat i capacitat d’emocionar i no el seu lloc de procedència. Si els escriptors tarragonins haguessin residit a Barcelona haurien publicat a les pàgines generals, com els hi pertoca, haurien transcendit molt més. Em direu que una flor no fa estiu. Però hi ha molts exemples i no tots en el terreny cultural.<br /><br />El piromusical de la Mercè, a TV3, és digne de la televisió municipal de Cornudella. Ho sento, pels de Cornudella, però algú ho havia de dir.<br />Si a Barcelona no entenen que cal sumar tota les literatures del Principat, com poden combatre la secessió lingüística imposada des de fora? Com és possible que l’Ebre faci de frontera i fragmenti el mercat natural dels escriptors dels PPCC? Què la literatura de les illes visqui aïllada i no ens arribi, ni nosaltres a ells?<br /><br />Així les coses: Quina és la presència de l’enorme potència creadora dels escriptors del camp de Tarragona? Com incideix en les nostres comarques? Incidir a casa. És el mínim a que podríem aspirar. Però si volem fer forat hem d’aspirar al màxim, en clau de països Catalans.<br /><br />Sempre produeix neguit quan es tracta de promocionar la cultura meridional. Fins a quin punt el nostre cofoisme no ens deixa veure la realitat? Però si al nord hi tenim les muralles de Barcelona i al sud la frontera de l’Ebre. Què passa al Camp de Tarragona?<br /><br />Les entitats literàries, com per exemple l’ Escola de lletres han de trampejar sempre dificultats econòmiques i més ara, en temps de crisi.<br />El Joc Partit, impulsat amb més bona voluntat que pressupost, gràcies a la ferma voluntat de l’ESCA i del Departament de Filologia Catalana de la URV, sembla la involució d’aquelles magnífiques “Trobades d’escriptors” que el van precedir en anys anteriors. La manca de recursos va fer re inventar un tête a tête entre autors i amb el temps i fent la bugada, s’ha perdut el clip escènic.<br /><br />Els Premis literaris Ciutat de Tarragona sovint premien autors de qualitat, que corren el risc d’estavellar-se a les Muralles de Barcelona i que no arriben ni ensumar el fum d’aquelles paelles endogàmiques que uns quants periodistes lletraferits alimenten, amb el seu propi peix, des del cap i casal.<br /><br />Es pràcticament impossible trobar un llibre d’un autor d’aquí en les nombroses superfícies comercials de les nostres ciutats i en les cadenes de quioscos que despatxen literatura. Les decisions i les estratègies comercials es prenen molt lluny de casa nostra i no tenen en compte la realitat del territori.<br /><br />Cal que les institucions entenguin que la literatura és una indústria que mou diners, on hi treballen arts gràfiques, impressors, enquadernadors, mossos de magatzem, dissenyadors, autors, traductors, correctors, editors, distribuïdors, crítics, llibreters i bibliotecaris. Una indústria de la qual viuen moltes persones i que mereix ser tinguda en compte perquè dóna prestigi al nostre territori.<br /><br />No vull dir que les coses es facin malament. Només és una subjectiva radiografia d’una realitat que ens ha de fer estar en guàrdia.<br /><br />S ’han fet iniciatives positives i interessants des de l’ESCA amb col·laboració amb l’URV, i s’ha fomentat la promoció dels escriptors del Camp de Tarragona. Ara la població de les nostres comarques coneix millor els seus autors. Des la Generalitat i des de l’Ajuntament de Tarragona també s’ha actuat.<br /><br />Però de res serveixen els franctiradors: ens cal dissenyar una estratègia compartida en la qual es comprometin les institucions, que en definitiva són les que tenen la clau del calaix i la paella pel mànec.<br /><br />Convé que les nostres editorials promocionin els autors d’aquí de bracet amb autors molt reconeguts. S’ha de fer pinya a favor de la literatura catalana per promocionar la del Camp de Tarragona. Cal entendre que si és important protegir el Nàstic o el Patrimoni arqueòlogic, també ho és fer-ho a la cultura i per descomptat les lletres. S’ha de pressionar a les grans superfícies comercials i a les cadenes de quioscos del nostre territori per a que venguin també els nostres llibres.<br /><br />Hauríem de procurar que la literatura del territori, almenys les obres que excel·leixin, puguin ser traduïdes al castellà i a l’anglès. En definitiva, s’ha d’abolir el terme local en la seva concepció més reduccionista, per donar més projecció al Camp de Tarragona.<br /><br />I sobretot, parlar, reflexionar i debatre entre tots els sectors implicats per planificar un full de ruta coherent amb els temps que corren i les circumstàncies que ens envolten. Si ho sabem fer bé ens en sortirem.<br /><br />Finalment, us desitjo un Bon Sant Jordi i us dono les gràcies per escoltar les meves dèries, que estic convençut que són compartides per bona part de tots vosaltres.<br /><br />Francesc Valls-Calçada</div><br /><div align="justify"></div><br /><br /><div align="justify">23 d’abril, 2011<br /><br /><br /><br /></div>El Fraret Muthttp://www.blogger.com/profile/13194628204171609202noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1236907326427825383.post-50172067415494685942011-03-23T18:37:00.004+01:002011-03-23T18:46:44.300+01:00EL POEMA DE LA SETMANA<a href="http://1.bp.blogspot.com/-jjrf2hb9mfw/TYoxoSuXOJI/AAAAAAAAAao/tKlnNctHTYg/s1600/LLuna.bmp"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5587332855997347986" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 254px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/-jjrf2hb9mfw/TYoxoSuXOJI/AAAAAAAAAao/tKlnNctHTYg/s400/LLuna.bmp" border="0" /></a><br /><div align="left"><strong> APARICIÓ</strong></div><br /><div>La lluna s’entristia. Uns serafins en plors</div><div>Llangint, l’arquet als dits en la pau de les flors</div><div>Vaporoses, extreien de somortes violes</div><div>Blancs planys que enlluentien l’atzur de les corol·les.</div><div>— Era el dia sagrat del teu primer petó.</div><div>Volent martiritzar-me, la imaginació</div><div>S’anava embriagant del perfum de tristesa</div><div>Que deixa sense cap recança ni amarguesa</div><div>La collita d’un Somni al cor que l’ha collit.</div><div>Jo errava, doncs, els ulls sobre el terra envellit</div><div>Quan pel carrer, banyant-te el sol la cabellera,</div><div>Te m’has aparegut al capvespre, encisera, </div><div>I m’ha semblat que veia la fada resplendent</div><div>Que pels meus plàcids sons d’infant antigament</div><div>Passava, tot deixant de les mans mal tancades </div><div>Nevar blancs ramellets d’estrelles perfumades. </div><br /><div></div><br /><div>Stéphane Mallarmé<br /></div><br /><div><span style="font-size:78%;">Traducció de Josep Navarro i Santaeulàlia</span> </div>El Fraret Muthttp://www.blogger.com/profile/13194628204171609202noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1236907326427825383.post-70331188265830054332011-03-22T20:37:00.001+01:002011-03-22T20:43:25.621+01:00Ben aviat, a la teva llibreria... El domador de Puces<a href="http://4.bp.blogspot.com/-CxUPLHLTg0s/TYj7o7MOJJI/AAAAAAAAAag/UGi6_tWZ_M0/s1600/viewerDOMADOR.png"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5586992018255389842" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 257px; CURSOR: hand; HEIGHT: 400px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/-CxUPLHLTg0s/TYj7o7MOJJI/AAAAAAAAAag/UGi6_tWZ_M0/s400/viewerDOMADOR.png" border="0" /></a><br /><div></div>El Fraret Muthttp://www.blogger.com/profile/13194628204171609202noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1236907326427825383.post-5539958584868465772011-02-24T17:50:00.003+01:002011-02-24T18:05:42.078+01:00EL POEMA DE LA SETMANA<div align="left"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-bC8G3A7OxUU/TWaPeduBCnI/AAAAAAAAAaY/zkeWkkJxSfM/s1600/boira.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5577302942081419890" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 310px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/-bC8G3A7OxUU/TWaPeduBCnI/AAAAAAAAAaY/zkeWkkJxSfM/s400/boira.jpg" border="0" /></a> La ciutat adormida<br /><div align="left"><br />Al carrer, els ulls dels transeünts<br />s’aturen, com ocells indecisos.<br />Enfosqueix. Els dies<br />es trenquen com fulles disperses<br />i esperen que l’aigua es dissolgui<br />com un pou ingràvid.<br />Se m’ha esvaït un rostre.<br />El cercava secretament<br />en aquell instant de després de la solitud,<br />quan l’aire es despullava dubtós<br />com un pas fos en el pleniluni.<br />A les voravies la llum es desfà.<br />S’abraça en els solcs, mentre s’aixeca<br />una boira minúscula.<br />I callen els ulls, mentre l’aire amaga<br />els dies suspesos. Calla l’aigua<br />oculta entre les xemeneies<br />i mor en les teulades. I callen<br />els ocells, les fulles,<br />els pous, les passes,<br />les voravies, la solitud,<br />i aquell rostre que cercava</div><br /><br /><br /><div align="left">Conxita Jimenez</div><div align="left"></div><div align="left"><strong>del poemari "La ciutat adormida"</strong></div><div align="left"></div><div align="left">del llibre "<strong>La ciutat i l'oblit"</strong></div><div align="left"><strong></strong></div><br /><strong>Zenit 2010</strong> La gent del llamp<br /><br />Cossetània Edicions<br /></div>El Fraret Muthttp://www.blogger.com/profile/13194628204171609202noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1236907326427825383.post-15679392094434867542011-01-23T12:11:00.004+01:002011-01-23T12:21:01.938+01:00EL POEMA DE LA SETMANA<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_KNYvTY5VVJ0/TTwOyU4YdkI/AAAAAAAAAaM/JO282AGrh_s/s1600/3517587113_4d3f49f7bc.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 267px; height: 400px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_KNYvTY5VVJ0/TTwOyU4YdkI/AAAAAAAAAaM/JO282AGrh_s/s400/3517587113_4d3f49f7bc.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5565339497284531778" /></a><br /><span class="Apple-style-span" style="color: rgb(51, 51, 51); -webkit-border-horizontal-spacing: 2px; -webkit-border-vertical-spacing: 2px; "><center style="font-family: 'Times New Roman'; font-size: medium; "><p style="text-align: justify;"><span ><b> SALVACIÓ</b></span></p></center><blockquote style="font-family: 'Times New Roman'; font-size: medium; "><span >Que passe ja el dia amb la seua llum.</span><br /><span >Per què triga tant la nit?</span><br /><span >En l'ombra dels pins m'espera</span><br /><span >una cadira de braços.</span><span ></span><p><span >S'apagaran els llums de les cambres</span><br /><span >i la son vindrà com un desmai.</span><br /><span >Ací un llit buit no fa</span><br /><span >cap impressió.</span><span ></span></p><p><span >M'envoltarà la foscor i tanmateix</span><br /><span >m'enganyaré pensant, dintre les negres tenebres,</span><br /><span >que de bell nou sóc part</span><br /><span >d'aquest món.</span><span ></span></p><p><span >S'enfonsarà en la por la nit</span><br /><span >quan arribe el vent de sobte.</span><br /><span >L'eucaliptus sacsejarà els seus cabells</span><br /><span >juntament amb els secrets dels somnis.</span><span ></span></p><p><span >Escoltaré el secret combat</span><br /><span >de la tardor, enemic immòbil.</span><br /><span >Em bressarà com alegre cançó,</span><br /><span >murmuri sense esperança.</span><span ></span></p><p><span >Encara que no l'espere, sé que ha de venir</span><br /><span >el gat que volta pertot quan cau la nit,</span><br /><span >un gat que no sap què és una carícia</span><br /><span >i per ço ni la dóna ni la cerca.</span><span ></span></p><p><span >Prop dels meus peus seu tot sol,</span><br /><span >insensible a la fredor intensa,</span><br /><span >discretament el meu esguard l'evita</span><br /><span >i és com si no em conegués de fa temps.</span><br /><br /></p><p>Costas Cariotakis</p><p><span ><span >Traducció de Jesús Cabezas Tanco</span></span> </p><p><span class="Apple-style-span" style="font-size: small; "> <i>El dolor de l’home i de les coses</i>,</span></p><p><span class="Apple-style-span" style="font-size: small; "> Edicions Alfons el Magnànim (IVEI), </span></p><p><span class="Apple-style-span" style="font-size: small; ">València, 1996.</span></p><p><span class="Apple-style-span" style="font-size: small; "><br /></span></p><p><span class="Apple-style-span" style="font-size: small; "><br /></span></p><p><span class="Apple-style-span" style="font-size: small; ">El Fraret Mut Francesc Valls-Calçada 2011</span></p></blockquote></span>El Fraret Muthttp://www.blogger.com/profile/13194628204171609202noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1236907326427825383.post-70507878104299459912011-01-18T17:48:00.004+01:002011-01-18T18:07:45.995+01:00EL POEMA DE LA SETMANA<div align="center"><a href="http://2.bp.blogspot.com/_KNYvTY5VVJ0/TTXGgplk43I/AAAAAAAAAaA/df7WX4oW3_w/s1600/206.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5563571178907689842" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 276px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_KNYvTY5VVJ0/TTXGgplk43I/AAAAAAAAAaA/df7WX4oW3_w/s400/206.jpg" border="0" /></a> <span style="font-size:85%;"><a href="http://www.blogger.com/www.josepicart.cat/artista.htm">Josep Icart </a>(1928-1925) , S/T. 50,5 x 70 cm.. Mixta sobre paper</span></div><p>HIC SUNT LEONES</p><p> VIII<br /><br />Un disc d’amiant<br />mortifica<br />les espatlles vinclades<br />violàcies<br />dels grup de fidels.<br />Les parpelles tallades<br />dels espellifats<br />nodreixen muts<br />que s’empassen els mots<br />extraviats<br />les lletanies d’ ensinistrats<br />venedors d’ànimes<br />incapaços<br />de pronunciar el seu nom.<br />Les vísceres<br />retrunyen ferides<br />per llimalla brusent.<br />La caravana<br />sense guies ni cabdills<br />descavalcada<br />ensuma el ramat<br />ferreny<br />vesànic<br />emporcat de desig.<br />Agonitza un lleopard<br />lapidat.<br />Una meretriu<br />amb els pits eixuts<br />alleta<br />l’heroi mort<br />estremida en sentir<br />el glaçat badall<br />de l’ hivern.<br /><br /><strong>Ferran Gerhard<br /></strong><br />BLADE RUNER BLUES<br />Sonntag Edicions 2010 </p>El Fraret Muthttp://www.blogger.com/profile/13194628204171609202noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1236907326427825383.post-65876349965542891852010-12-27T20:58:00.001+01:002010-12-27T21:00:20.035+01:00Anticatalanisme i antisionisme, avui<a href="http://4.bp.blogspot.com/_KNYvTY5VVJ0/TRjwPbgs1zI/AAAAAAAAAZ0/5v8AiNTRDrY/s1600/9788493774011.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5555454288235124530" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 262px; CURSOR: hand; HEIGHT: 400px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_KNYvTY5VVJ0/TRjwPbgs1zI/AAAAAAAAAZ0/5v8AiNTRDrY/s400/9788493774011.jpg" border="0" /></a><br /><div align="justify">L’atzar ha volgut que la presentació a Tarragona del llibre “Anticatalanisme i antisionisme, avui”, de l’amic Jaume Renyer, coincidís amb la meva arribada d’una breu estada a Israel, on he pogut contrastar de nou els tòpics que ens arriben des dels mitjans comunicació estatals amb la realitat que s’hi viu.<br />Potser en països de més tradició democràtica, el llibre “Anticatalanisme i antisionisme, avui” només seria una altra aportació per comprendre un conflicte i un país molt complex -políticament parlant- i també per la seva història, cultura i idiosincràsia.<br />Però “Anticatalanisme i antisionisme, avui”, a més, és un llibre valent. Perquè la nostra societat viu sotmesa sota una dictadura del pensament únic i uniformador, pel que fa a totes les notícies procedents d’Israel.<br />I els lliurepensadors, si són sionistes, sovint estem en la diana de l’odi i del rebuig. D’això, el Jaume Renyer que ho hagut de patir en carn pròpia, sap molt bé del què va.<br />Aquest valor afegit, de parlar sense embuts i amb coneixement de causa, fa que “Anticatalanisme i antisionisme, avui” sigui un llibre imprescindible per a les persones que s’esforcen en comprendre el que hi passa, a Israel.<br />Els catalans ho hauríem d’entendre millor que ningú. També som víctimes de boicots i d’una informació tendenciosa: ens segons quins mitjans espanyols, quan es parla de Catalunya en diuen autèntiques barrabassades. Un oient o un lector que viu segrestat en la bombolla mediàtica -des Palència o Valladolid, per exemple- s’esgarrifa del dolents i perversos que som amb el tema de la política lingüística o el desitjat concert econòmic o pacte fiscal, ignorant del què passa realment. Curiosament nombrosos polítics i intel·lectuals espanyols han considerat els catalans com els jueus d’Espanya, per exemple el almirall Carrero Blanco i l’escriptor Pío Baroja.<br />Dissortadament molta gent fa el mateix amb Israel. S’empassen les píndoles informatives, les consignes mediàtiques, el discurs distorsionat i maniqueu que converteix els jueus en dimonis abominables i els terroristes suïcides en angelicals víctimes del conflicte.<br />Una persona intel·ligent no s’hauria d’empassar que un poble, el jueu, sigui infinitament execrable -fins a la caricatura- i que l’altre poble, el palestí, sigui l’innocent ase dels cops.<br />Però què i qui provoca aquest antisionisme furibund a Catalunya? Com és que persones amb talent i bagatge intel·lectual cauen en aquest parany ? això en un país on segon els documents secrets de l’ambaixada nord-americana, desvetllats per Wikieleaks és el centre d'activitat radical islàmica més gran de la Mediterrània. Com pot passar tot això ? La resposta és en aquest llibre.<br />El llibre “Anticatalanisme i antisionisme, avui” de Jaume Renyer és clau per reflexionar i apropar-se al tema des d’una perspectiva que potser a algú no li semblarà políticament correcta. L’autor ens fa reflexionar a través d’un recull i escrits d’articles publicats en al seu bloc o d’altres articles manllevats d’autors diversos amb la solvència de Roviria i Virgili, Miravitlles, Halliday i Taguieff; però també amb perles de l’antisionisme actual.<br />Tot plegat, ens fa comprendre una mica millor a Israel i ens fa pensar en Catalunya i en els paral·lelismes i similituds d’ambdós països. Jaume Renyer és un dels catalans més compromesos amb la causa israeliana. Ell, Com Pilar Rahola, Villatoro, Joan B. Culla, Miquel Sellarés i Lluís Bassat, és mulla fins al coll. Ho fa des d’un anàlisi crític, intel·ligent i gens demagògic, però sense pèls a la llengua.<br />L’estat d’Israel no és perfecte i també comet errors, també hi clars obscurs i injusticies, però és un estat amb una democràcia i uns valors europeus. Un lloc on una dona pot ser primera ministra, mentre que a l’altra banda del mur, a Cisjordania, el integristes musulmans ofeguen amb certa violència a la minoria cristiana, palestins com ells. I, les dones viuen reduïdes a l’àmbit domèstic sota el jou masclista. Sé el que dic ho pogut contrastar amb diversos interlocutors. Per exemple Amal, una palestina cristiana de l’altre banda del mur, a Cisjordania, on m’explicava que, mica a mica, els cristians palestins han de marxar d’allí, cada vegada en queden menys degut a la intolerància i a la violència en que estan sotmesos.<br />Els palestins també són víctimes de Hezbollah i Hamàs, formacions de caire terrorista que no admeten els seus dissidents, que són irremeiablement condemnats a mort. Al capdavall del conflicte les persones d’una banda i de l’altra, jueus i palestins, són víctimes de la intolerància. Una intolerància, que paradoxalment s’alimenta des de la vella Europa. Nomes em queda felicitar i agrair a l’autor per aquest llibre, i esperonar-lo a seguir en la lluita per la veritat sobre l’anticatalanisme i l’antisionisme.</div>El Fraret Muthttp://www.blogger.com/profile/13194628204171609202noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1236907326427825383.post-1900793464447612132010-12-13T20:23:00.005+01:002010-12-13T20:41:10.292+01:00Presentació de Shalom Tarragona a Jerusalem<div align="center"><a href="http://4.bp.blogspot.com/_KNYvTY5VVJ0/TQZ0doU90QI/AAAAAAAAAZk/UPEmzNIbQls/s1600/Israel-7-8-de-diciembre-053.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5550251643171098882" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 300px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_KNYvTY5VVJ0/TQZ0doU90QI/AAAAAAAAAZk/UPEmzNIbQls/s400/Israel-7-8-de-diciembre-053.jpg" border="0" /></a><span style="font-size:85%;"><br /></span><div align="justify"></div><span style="font-size:85%;">Yitzhak Navon amb el llibre "Shalom Tarragona"</span><br /><div align="justify"></div><br /><div align="justify">Un cop arribat a Tarragona, després de la presentació del nostre llibre (del fotògraf Pep Escoda i meu), a Jerusalem, m'envaeix un intens sentiment de felicitat per haver trepitjat una terra de retrobament espiritual coincidint amb la festa de Januka. Va ser un honor departir personalment amb el senyor Sr Yitzhak Navon, cinquè president d'Israel i president de l'Autoritat Nasionala del Ladino. Li vaig dir que no sóc historiador, ni hebraista, ni arqueòleg, ni un erudit del tema, ni tan sols jueu. Tant sols un humil periodista i escriptor català que va entrar amb molt de respecte al passat de la meva ciutat, Tarragona i de la meva terra, Catalunya. Yitzhak Navon, em va comentar amb molta afabilitat, que havia llegit el meu text, del qual en destacava la ponderació i la imparcialitat.<br />L'acte va ser especialment emotiu perquè hi van assistir persones descendents de Tarragona, d’aquelles famílies que van ser expulsades en 1492. Després de més 500 anys comença un retrobament interessant del qual en sóc testimoni de primera línia. A més, l'alcalde de Tarragona va escriure una carta que va ser llegida i aplaudida pel públic.<br />Per escriure "Shalom Tarragona", com a periodista, en el seu dia em vaig entrevistar amb especialistes del món medieval jueu. Però em vaig adonar que a Catalunya en particular i que a Espanya en general, aquesta cultura s'havia reduït a l'oblit. Amnèsia general. Vaig buscar l'escassa bibliografia que hi ha sobre els jueus de Tarragona i vaig trobar els llibres d'una autoritat mundial en el tema i que jo cito en el meu text: l'admirat professor Yom Tov Assis de la Universitat Hebrea. Doncs bé, a Jerusalem vaig tenir l'honor de conèixer-lo i compartir la vetllada de la presentació amb ell i escoltar la seva magnífica conferència, que va impartir a propòsit. Fa goig sentir com parlen en hebreu de Tarragona, la ciutat on visc, de Santa Coloma de Queralt, la vila on vaig néixer, així com de Tortosa, Falset, Valls, l’Aleixar etc.<br />La vetllada va ser un magnífic gest que va venir de part de Jose Bendor, president de Tarbut Jerusalem i la seva muller Denise, amb els quals vam compartir el passat estiu un singular i emotiu trajecte en vaixell -des de Tarragona a Barcelona- per commemorar el periple dels jueus de Tarragona el 1492.Al Sefarad del segle XXI, els jueus encara són poc més que pedres de museu o llegendes del passat. Però, mentre redactava el text, a través d'una amiga meva, Maria Mercè Martorell, vaig tenir la sort de conèixer a jueus de debò que es van interessar a revisar el meu escrit. Van ser Aaron Azaguri, Dominique Tomasov i David Stoleru. Amb les seves indicacions no vaig incórrer en els tòpics per desconeixement del judaisme. Per la seva iniciativa el volum està traduït a l'hebreu. Va ser gràcies al llibre que vaig conèixer a Mario Sabán i connectar amb Tarbut Sefarad.<br />Durant gairebé 500 anys a la península no hi va haver jueus. La tasca dels reis Catòlics i de la santa Inquisició va ser tan implacable que fins fa relativament poc era més fàcil veure un elefant rosa volant que un jueu en persona. Els primers jueus van tornar a Barcelona a principis del segle XX. Avui a Catalunya només hi haurà uns tres o quatre mil jueus per a una població de 7 milions d'habitants. Amb "Shalom Tarragona" pretenc rescatar el passat jueu de la meva ciutat i les seves comarques amb la curiositat del periodista, la història d'una tragèdia que va marcar la Catalunya medieval i l'inici de la decadència econòmica i cultural del nostre país.<br />Les esplèndides imatges del meu amic i fotògraf Pep Escoda, són un plus afegit a una edició de luxe d'Arola Editors. El Pep capta amb tendresa la dimensió humana d'un drama col.lectiu del qual no podem ser aliens per a més temps, la desolació i l'absència d'aquells que es van veure obligats a marxar. "Shalom Tarragona", és un llibre de divulgació per al gran públic. No vol pontificar res, llevat d’obrir el camí de la recuperació d'un llegat important.<br />De nou a Tarragona, deixo enrere una grata experiència i als meus amics d'Israel, on per a res m'he sentit estranger gràcies a la seva calorosa acollida. Però espero poder abraçar-los de nou, potser com se sol dir "l'any vinent a Jerusalem". </div><br /><div align="justify"><br />Francesc Valls-Calçada</div></div>El Fraret Muthttp://www.blogger.com/profile/13194628204171609202noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-1236907326427825383.post-46787041135739620562010-12-01T19:59:00.003+01:002010-12-01T20:06:01.164+01:00LA PRINCESA DE JADE<div align="center"><a href="http://4.bp.blogspot.com/_KNYvTY5VVJ0/TPacKi0x-vI/AAAAAAAAAZE/vie-CpBeWSk/s1600/la-princesa-de-jade.gif"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5545791696114154226" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 262px; CURSOR: hand; HEIGHT: 400px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_KNYvTY5VVJ0/TPacKi0x-vI/AAAAAAAAAZE/vie-CpBeWSk/s400/la-princesa-de-jade.gif" border="0" /></a> <span style="font-size:78%;">La Princesa de Jade és el secret més ben guardat de Coia Valls</span><span style="font-size:78%;"> <div align="justify"></span><br />Us imagineu que hi hagués un sistema que ens permetés viatjar en el temps? La ciència explora la viabilitat tècnica i teòrica i totes les paradoxes associades en aquesta mena de viatges. Però, avui per avui, només ho podem fer a través de la ficció històrica.<br /><br />Coia Valls, amb “La Princesa de Jade”, insinua al lector perspicaç un fascinant periple que ens transporta al segle VI de la nostra era. Es tracta d’ una atrevida proposta, atès que tendim a considerar el món en termes eurocèntrics i encara avui l’orient ens resulta captivador pels seus misteris, imagineu si a més retrocedim al passat remot per traspassar els límits establerts de la doble frontera de l’espai i del temps.<br /><br />El fet de ser una excel·lent narradora i no un historiadora acadèmica qui ens endinsa en el viatge, és un plus afegit. L’escriptora observa la història amb uns altres ulls perquè una novel·la –tot i estar impecablement ben documentada com “La Princesa de Jade”- no ha de ser mai un documental, ni un assaig crític, ni un volum d’historiografia. Tot i ser plausible no ha de ser necessariament certa. El narrador i l’ historiador es mouen forçosament en dimensions diverses però complementàries.<br /><br />Acompanyats de Coia Valls retrocedim 1500 anys enrere i ens trobem amb un panorama esplèndidament retratat per l’autora. Som a Constantinable dècades després de la caiguda de Roma que va tenir lloc a finals del segle V, el què resta de l’Imperi a la part oriental començarà a ampliar-se sota el comandament de l’emperador Justinià. Aquest és el rerefons, o si ho voleu la macro història real; el mèrit de Coia Valls és afegir-hi una trama de microhistòria de ficció totalment creïble que atrapa al lector amb una bona dosi d’aventures, secrets, misteris i passions que subjuguen els personatges escollits per Justinià. Aquest vol descobrir – a instàncies de la seva capriciosa i bella esposa Teodora- el secret més ben guardat del món antic. Xenos, un teixidor de Corint i el seu fill Úrian, un parell de monjos nestorians junt amb d’altres companys iniciaran a l’any 551 una expedició al món desconegut i perillós, que uns segles més tard hom coneixerà com la ruta de la seda. Un lloc on s’hi va però no sempre hi ha retorn.<br /><br />El periple per terres estranyes en duu als llocs insòlits on la gent viu en coves sota terra, patim tempestes d’arena, muntem camells bactrians, tractem amb personatges foscos, passegem per Samarcanda, admirem les muntanyes del Pamir, ens enamorem, plorem els morts, filosofem, lluitem i ens admirem de les gestes que pateixen els nostres companys de viatge. Ja que certament, si ens deixem endur formem part de l’expedició.<br /><br />El viatge, potser és una metàfora de l’existència i com tot bona novel·la admet diversos substrats de lectura. Mentre que l’acció sembla masculina, la femeninat és omnipresent amb les tres dones que formen part de la motivació argumental. Un triangle sense el qual l’acció és impossible: Teodora, antiga meuca entronitzada en figura imperial, Najaah una noia nòmada i la princesa Yu, de la dinastia Liang. Acció i motivació que configuren les tres dones per precipitar els fets que es narren a “La Princesa de Jade” .<br /><br />El repte de Coia Valls, no era gens fàcil i el risc de caure en els paranys de la llarga travessia del desert de la pàgines en blanc era extremament alt; sortosament, com els seus personatges en el desert del Taklamakan se'n surt molt bé. Té perícia narrativa i domini del llenguatge, equilibri en el tempo, els sentiments, la descripció dels paisatges, posa les proporcions justes i necessàries per mantenir l’ interès i seduir-nos fins al final amb una gran novel·la que ha merescut el Premi Nèstor Lujan de Novel·la Històrica, 2010. </div><br /><div align="justify"><br />FVC</div></div>El Fraret Muthttp://www.blogger.com/profile/13194628204171609202noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1236907326427825383.post-49196427086675295082010-11-23T19:50:00.004+01:002010-11-24T19:56:21.266+01:00Tardor literària amb "LLUNA BLAVA "<a href="http://2.bp.blogspot.com/_KNYvTY5VVJ0/TOwOuW3GKsI/AAAAAAAAAY8/jYYsQV8lBFQ/s1600/LLUNA%2BBLAVA.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5542821430959680194" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 297px; CURSOR: hand; HEIGHT: 300px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_KNYvTY5VVJ0/TOwOuW3GKsI/AAAAAAAAAY8/jYYsQV8lBFQ/s400/LLUNA%2BBLAVA.jpg" border="0" /></a><br /><div><strong>Recital poètic i musical</strong> </div><br /><div></div><br /><div>Amb Xavier Pié (saxo soprano), Francesc Valls-Calçada (veu) i Ignasi González (contrabaix). Amb la col·laboració de Pau Gavaldà.</div><br /><div align="justify"></div><br /><div align="justify">El recital <strong>Lluna blava</strong> neix a partir del llibre disc que porta el mateix títol on música, paraula i imatge formen part d’una sola voluntat descriptiva indestriable. Lluna blava vol reivindicar l’astre nocturn per fer les paus amb nosaltres mateixos i propiciar que la lluna sigui —tant de bo— com un bàlsam que ens reconciliï amb l’essència del que som dins de l’eternitat i de l’univers infinit. La petita bellesa d’una papallona o el discret plaer d’una tassa de cafè amb llet dins de la immensitat del cosmos, la inquietud del pas del temps i les emocions també mereixen la revolució de la paraula, de la imatge i de la música.</div><br /><div align="justify"></div><br /><div align="justify">Lluna Blava és un llibre/ disc publicat per Arola Editors amb poemes de Francesc Valls-Calçada, música original de Xavier Pié i il·lustracions de Richard Withe. El vídeoclip és d' Andrea Eidenhammer.</div><br /><div></div><strong>DIVENDRES 26 de Novembre a les 20 h.</strong><br /><br /><div>Entrada lliure</div><br /><div></div><br /><div>Organitza: Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona</div><br /><div>Col·labora: Cooperativa Obrera Tarraconense</div>El Fraret Muthttp://www.blogger.com/profile/13194628204171609202noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1236907326427825383.post-43888187770269777302010-11-12T17:57:00.002+01:002010-11-12T18:04:24.531+01:00EL POEMA DE LA SETMANA<a href="http://2.bp.blogspot.com/_KNYvTY5VVJ0/TN1zZu9wWRI/AAAAAAAAAY0/TH2VYKbQIXw/s1600/Mar%2525C3%2525A7al.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5538710002676554002" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 320px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_KNYvTY5VVJ0/TN1zZu9wWRI/AAAAAAAAAY0/TH2VYKbQIXw/s400/Mar%2525C3%2525A7al.jpg" border="0" /></a> <strong>Divisa</strong><br /><div><br />A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,</div><br /><div>de classe baixa i nació oprimida.<br /></div><br /><div>I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel. </div><br /><div></div><br /><div></div><br /><div>Maria Mercè Marçal (1952-1998)</div>El Fraret Muthttp://www.blogger.com/profile/13194628204171609202noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1236907326427825383.post-33253259949673507042010-11-03T10:44:00.001+01:002010-11-03T10:45:40.650+01:00EL POEMA DE LA SETMANA<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/_2o_jzksXItA/TNEuf6-MYOI/AAAAAAAACsc/FrVNfBvDY_0/s1600/Sin+ti%CC%81tulo3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><b><img border="0" height="400" src="http://3.bp.blogspot.com/_2o_jzksXItA/TNEuf6-MYOI/AAAAAAAACsc/FrVNfBvDY_0/s400/Sin+ti%CC%81tulo3.jpg" width="367" /></b></a></div><b><i><br />
</i></b><br />
<div style="text-align: center;"><b><i>LA TARDOR</i></b></div><br />
<br />
Aquesta és la tardor: —que et trencarà un dia el cor! <br />
Vola enllà! Vola enllà! <br />
El sol camina lent vers la muntanya <br />
i puja i puja <br />
i a cada pas reposa.<br />
<br />
Com s’ha marcit el món! <br />
Sobre cordes tensades amb fatiga toca <br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div>el vent la seva cançó. <br />
L’esperança volà— <br />
el vent se li’n queixa.<br />
<br />
Aquesta és la tardor: —que et trencarà un dia el cor! <br />
Vola enllà! Vola enllà! <br />
Fruita de l’arbre, <br />
tremoles, caus? <br />
Quin secret va ensenyar-te <br />
la nit <br />
que una glaçada esgarrifança cobreix <br />
la teva galta, la galta purpúria?—<br />
<br />
És que estàs muda, no respons? <br />
Qui parla encara?—<br />
<br />
Aquesta és la tardor:—que et trencarà un dia el cor! <br />
Vola enllà! Vola enllà!— <br />
«Jo sóc bella» <br />
—l’estrella de camp parla així—, <br />
«però m’estimo els homes, <br />
i els homes consolo— <br />
els cal encara veure flors, <br />
s’inclinen cap a mi, <br />
i ai las, em trenquen. <br />
En els seus ulls aleshores <br />
esplendeix el record, <br />
el record d’una cosa més bella que no jo: <br />
—ho veig, ho veig—i és així com moro».<br />
<br />
Aquesta és la tardor: —que et trencarà un dia el cor! <br />
Vola enllà! Vola enllà!<br />
<br />
<b><i>FRIEDRICH W. NIETZSCHE </i></b><br />
<br />
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">Traducció de Joan Vinyoli </span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">Joan VINYOLI, Obra poètica completa, Edicions 62, Barcelona, 2001.</span>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1236907326427825383.post-83738463147904478252010-10-28T14:08:00.003+02:002010-10-28T20:33:23.480+02:00EL POEMA DE LA SETMANA<a href="http://1.bp.blogspot.com/_KNYvTY5VVJ0/TMnB06NaZkI/AAAAAAAAAYs/soQYJ8jpqTk/s1600/_eyes_man.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5533166731924235842" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 266px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_KNYvTY5VVJ0/TMnB06NaZkI/AAAAAAAAAYs/soQYJ8jpqTk/s400/_eyes_man.jpg" border="0" /></a><br /><div>LA CASA DE MI PADRE<br /><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Gabriel_Aresti">Gabriel Aresti, 1963</a><br /><br /><br />Defenderé<br />la casa de mi padre.<br />Contra los lobos,<br />contra la sequía,<br />contra la usura,<br />contra la justicia,<br />defenderé<br />la casa<br />de mi padre.<br />Perderé<br />los ganados,<br />los huertos,<br />los pinares;<br />perderé<br />los intereses,<br />las rentas,<br />los dividendos,<br />pero defenderé la casa de mi padre.<br />Me quitarán las armas<br />y con las manos defenderé<br />la casa de mi padre;<br />me cortarán las manos<br />y con los brazos defenderé<br />la casa de mi padre;<br />me dejarán<br />sin brazos,<br />sin hombros<br />y sin pechos,<br />y con el alma defenderé<br />la casa de mi padre.<br />Me moriré,<br />se perderá mi alma,<br />se perderá mi prole,<br />pero la casa de mi padre<br />seguirá<br />en pie.</div><br /><div><br />Traducció: Gabriel Aresti</div>El Fraret Muthttp://www.blogger.com/profile/13194628204171609202noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1236907326427825383.post-29116772553001420932010-10-19T00:25:00.003+02:002010-10-19T00:29:02.519+02:00LA RELÍQUIA<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/_2o_jzksXItA/TLzJPbAcUbI/AAAAAAAACqk/AYoSG1t3-Lk/s1600/33899_1644110304172_1279300236_1757151_1457058_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="http://3.bp.blogspot.com/_2o_jzksXItA/TLzJPbAcUbI/AAAAAAAACqk/AYoSG1t3-Lk/s400/33899_1644110304172_1279300236_1757151_1457058_n.jpg" width="300" /></a></div><br />
Faune mutilat,<br />
brollador eixut,<br />
jardí desolat<br />
de ma joventut...<br />
Beneïda l'hora<br />
que m'ha duit aquí.<br />
La font que no vessa, la font que no plora<br />
me fa plorar a mi.<br />
Sembla que era ahir<br />
que dins el misteri de l'ombra florida,<br />
tombats a la molsa,<br />
passàvem les hores millors de la vida.<br />
De l'aigua sentíem la música dolça;<br />
dintre la piscina guaitàvem els peixos,<br />
collíem poncelles, caçàvem bestioles,<br />
i ens féiem esqueixos<br />
muntant a la branca de les atzeroles.<br />
Ningú sap com era<br />
que entre l'esponera<br />
de l'hort senyorívol,<br />
fent-lo més ombrívol,<br />
creixia la rama d'antiga olivera.<br />
Arbre centenari,<br />
amorós pontava la soca torçuda,<br />
perquè sense ajuda<br />
poguéssim pujar-hi.<br />
Al forc de la branca senyora i majora<br />
penjàvem la corda de l'engronsadora,<br />
i, venta qui venta,<br />
folgàvem i réiem fins que la vesprada<br />
la llum esvaïa de l'hora roenta,<br />
de l'hora encantada.<br />
Somni semblaria<br />
el temps que ha volat<br />
de la vida mia,<br />
sense les ferides que al cor ha deixat;<br />
sense les ferides que es tornen a obrir<br />
quan veig que no vessa<br />
ni canta ni plora la font del jardí.<br />
Trenta anys de ma vida volaren depressa,<br />
i encara no manca,<br />
penjat a la branca,<br />
un tros de la corda de l'engronsadora,<br />
com trista penyora,<br />
despulla podrida d'un món esbucat...<br />
Faune mutilat,<br />
brollador eixut,<br />
jardí desolat<br />
de ma joventut.<br />
<br />
<b><i>Joan Alcover</i></b><br />
<b><i><br />
</i></b><br />
<b><i><a href="http://www.youtube.com/watch?v=FMrbg4Y9CBg">http://www.youtube.com/watch?v=FMrbg4Y9CBg</a></i></b><br />
<dd><br />
<dl><div></div></dl></dd>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1236907326427825383.post-44209846143347810022010-10-13T21:00:00.007+02:002010-10-13T21:32:50.880+02:00LLUNA BLAVA A SANTA COLOMA DE QUERALT<a href="http://3.bp.blogspot.com/_KNYvTY5VVJ0/TLYGyBDy0FI/AAAAAAAAAYk/fOKF2MCsi44/s1600/LLUNA+BLAVA.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5527613048991436882" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 297px; CURSOR: hand; HEIGHT: 300px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_KNYvTY5VVJ0/TLYGyBDy0FI/AAAAAAAAAYk/fOKF2MCsi44/s400/LLUNA+BLAVA.jpg" border="0" /></a><br /><div align="center"><a href="http://www.youtube.com/watch?v=iuUkn6BpMqM"><strong>LLUNA BLAVA</strong> </a></div><div></div><div>Recital poètic i musical </div><br /><div><a href="http://avui.elpunt.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/138823-el-poeta-francesc-valls-calcada-evoca-el-periple-de-lexistencia-en-el-llibre-i-disc-llluna-blavar.html">Francesc Valls-Calçada</a> .... veu</div><div><a href="http://macc.blogia.com/2010/030401-lluna-blava.php">Xavier Pié </a>...................... saxo soprano</div><div>Ignasi González ............... contrabaix</div><div>Pau Gavalda.................. artista invitat</div><div></div><br /><p>Dissabte 16 d'octubre a les 22.00 h</p><div>Sala gran del Castell </div><div></div><div>Santa Coloma de Queralt </div><div> </div><div><strong>Lluna Blava</strong> és un llibre/ disc publicat per <strong>Arola Editors</strong> amb poemes de <strong>Francesc Valls-Calçada,</strong> música original de <strong>Xavier Pié</strong> i il·lustracions de Richard <strong>Withe</strong>. El vídeoclip és d' <strong>Andrea Eidenhammer</strong>.</div><br /><div></div>El Fraret Muthttp://www.blogger.com/profile/13194628204171609202noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1236907326427825383.post-58237188549011092592010-10-07T17:42:00.006+02:002010-10-07T17:58:05.085+02:00EL POEMA DE LA SETMANA<a href="http://2.bp.blogspot.com/_KNYvTY5VVJ0/TK3tgP5CvmI/AAAAAAAAAYc/mFoa-bCaIEc/s1600/phryne.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5525333456130850402" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 265px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_KNYvTY5VVJ0/TK3tgP5CvmI/AAAAAAAAAYc/mFoa-bCaIEc/s400/phryne.jpg" border="0" /></a><br /><div><a href="http://2.bp.blogspot.com/_KNYvTY5VVJ0/TK3srin4hhI/AAAAAAAAAYU/t9DqdE1f4s4/s1600/47283_1589829904103_1186505234_1677203_6167477_n.jpg"></a><strong>FRINE</strong></div><br /><div><br />Ah! si pogués acaronar<br />la teva pell nua,<br />fer de vent nocturn<br />i fer de lluna<br />quant surts del bany.<br />Seria feliç<br />si pogués recolzar-me<br />a la finestra,<br />com els vells<br />desvergonyits que et jutgen<br />i veuen passar els dies,<br />plens de malesa i espines,<br />des de la finestra de l’Hotel.<br />Ah! si pogués apagar<br />les pampallugues<br />del cartell de neó<br />modelar el teu cos<br />com Praxíteles,<br />l’escultor<br />i dormir per sempre !<br />Quina pau<br />si pogués aturar<br />els ascensors de la nit<br />pujant i davallant<br />la mala consciència.<br />Tant debò sabés<br />ressuscitar les erugues<br />i els corcs del llit.<br />Assassinar la memòria.<br />Ah! si pogués haver-te<br />sense dir el teu nom,<br />estimar-te sense cometre<br />un crim abjecte.<br />Frine,<br />gaudir-te i venerar-te:<br />refer per tu les muralles<br />de Tebes.<br />Ah! si pogués tenir-te<br />sense pagar el preu<br />del comiat<br />i endevinar la penombra<br />dels núvols incerts<br />en els teus ulls<br />d’hetera.<br />Si pogués abraçar-te<br />per sempre<br />sota el fulgor dels estels.<br />i dibuixar<br />a la sorra<br />de la duna més antiga<br />l’ombra dels Déus.</div><br /><div></div><div></div><div> </div><div><strong><span style="font-size:85%;">Francesc Valls-Calçada</span></strong></div>El Fraret Muthttp://www.blogger.com/profile/13194628204171609202noreply@blogger.com0