Richard White i Pau GavaldàFa poc vaig tenir una sorpresa que no m’esperava, a l’acollidora casa de la Marina, “Vil·la Marinensis”, allí on es va gestar quelcom de l’ànima del poemari de Lluna Blava en el decurs d’un sopar romà.
Ara l’escenari era diferent, hivernal, encara nadalenc. El Pau Gavaldà i el Richard White que estan muntant/ experimentant un espectacle poètic musical -veu i guitarra- ens en van oferir un tast.
La sorpresa que deia va ser un bon bàlsam per l’ego de l’humil fraret. Perquè el duo Pau Gavaldà i el Richard White van interpretar poemes del meu llibre “Com qui cus la gavardina de la Mort.
Entre el repertori hi havia poemes de les poetes Mercè Masip i d’Isabel Ortega, de la qual va recitar un text del poemari Nòmada, que mira com són les coses, m’agrada tant que una vegada va ser El POEMA DE LA SETMANA d’aquest bloc. Fet i fet, una nit rodona i plena de caliu.
Ara l’escenari era diferent, hivernal, encara nadalenc. El Pau Gavaldà i el Richard White que estan muntant/ experimentant un espectacle poètic musical -veu i guitarra- ens en van oferir un tast.
La sorpresa que deia va ser un bon bàlsam per l’ego de l’humil fraret. Perquè el duo Pau Gavaldà i el Richard White van interpretar poemes del meu llibre “Com qui cus la gavardina de la Mort.
Entre el repertori hi havia poemes de les poetes Mercè Masip i d’Isabel Ortega, de la qual va recitar un text del poemari Nòmada, que mira com són les coses, m’agrada tant que una vegada va ser El POEMA DE LA SETMANA d’aquest bloc. Fet i fet, una nit rodona i plena de caliu.
Gràcies amics i molta sort.
Francesc Valls-Calçada http://fraretmut.blogspot.com/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada