POEMES DE LA LLUNA BLAVA

I
Keressus
quan acluques els ulls
sents el fred intens de la terra
i l'aspre alè del vent
et parla a cau d'orella
des dels horitzons profunds
de solitud.

II
Aguiló
tanques les parpelles
i t'esperona l'esglai de la nit
les eixorques arrels de l'oblit
penetren en els somnis
i t'esborren les petjades
dels camins.

III
Segarra
escoltes el silenci dels verms
que foraden la terra
com qui pren esment
de la veritat amagada
de la certitud callada.
L'oreig pentina el blat dels camps
des dels confins onscurs.

IV
Aire,
rebel contra les lleis
espolses les males herbes
i escampes les misèries
pentines les teulades
pels segles dels segles
glaçades.
Amén.
VII
Hivern
trafiques amb l'ànima
dels arbres nus
i de les pedres grises,
fosqueja la comisura
dels pensaments
en l'infinit.

XI
Ametllers
neutrals davant del caos
ignoren els conflictes
de la Creació
i esdevenen els arbres sublims
d'aquells rebels
que fracassaren.

TINGLADO22 140110 from canalcatalatarragona on Vimeo.