dissabte, 30 de gener del 2010

DE TÀRRACO A SABADELL

L'actriu Coia Valls llegint "El somni de Tàrraco". Foto Maria Sànchez
Francesc Sánchez, el novel·lista Xulio Ricardo Trigo, l'actriu Coia Valls, ego: Francesc Valls-Calçada i alguns dels membres de la ‘Legio VIIII Hispana’ / foto Zelma Gutiérrez
Som a l'any 2010 després de Crist, a Sabadell, un lloc de pas obligat de l’antiga Via Augusta on gairebé tots els viatgers ens venia de gust aturar-nos a descansar assaborint una gerra de mulsum... un vi bo i reconfortant. Avui, però, on hi havia la ruta més transitada està cosit d’autopistes i hi ha una acollidora ciutat, al costat d'aquell poblet que es deia Barcino.
Que hi faig a Sabadell, a la Biblioteca del Vapor Badia, després de vint segles? Ego non id cognosco. Potser persegueixo la meva reencarnació i la de tots els presents enllà del Hades. Presentem la novel·la ”El somni de Tàrraco”, un llibre d’èxit de Xulio R. Trigo. Ho fem en mig d’un auditori entregat perquè ens acull l’associació cultural ARRAONA ROMANA. Són reconstruccionistes que estimen el tema fins al punt que a la sala hi ha alguns membres de la Legio VIIII Hispana. Hi reconec a Decimus Cornelio Cicero en la figura del nostre amfitrió, l’advocat Francesc Sànchez .
Acluco els ulls i la veu de l’actriu Coia Valls – o potser és la mateixa Lívia Drusil·la?- ens transporta en el temps mentre llegeix alguns episodis de la novel·la. Renoi, fa ganes d’agafar el llibre i deixar-se endur pel “Somni de Tàrraco”, cosa que ja han fet milers de lectors. Tu encara no ? Evoquem la presència de l'exèrcit romà que va pacificar els pobles del nord d'Ibèria i l'emperador Octavi August que va governar el món des de Tàrraco.
Tàrraco, quanta fuit! I pensar que ara només som candidats a capital de vegueria... Després escolto com qui no vol la cosa, entre vestidors. I no me’n sé avenir... una veu anònima comenta no sé què de l’Amenabar i una pel·lícula de la novel.la que hem presentat. Xulio R. Trigo s’afanya a desmentir aquest extrem i em diu què de moment no ha concretat res amb ningú. Paraules sibil·lines. I , a més, el fraret és mut.

Francesc Valls-Calçada