La por dels pares

Lluís Solà Padró

D’ençà que el 15 de gener de 1939, Tarragona fos ocupada per les tropes franquistes, la presó de Pilats, un edifici gòtic d’origen romà, esdevindria tristament famosa perquè era l’ultima llar dels afusellats víctimes del regim en aquelles macabres matinades, a la muntanyeta de l’Oliva. Allí és on va morir Lluís Solà. Al cementiri de la ciutat hi ha enterrades 724 víctimes de la repressió que foren executades durant els primers vuit anys de “pau”.
De petit, als anys seixanta, encara recordo la por dels pares i en general el terror de la gent gran que surava en l’ambient gris, quan es parlava discretament de certes coses. La política era tabú.
També recordo que es parlava amb respecte, i en veu molt baixa, de Lluís Solà Padró que va patir la pena capital després de passar per Pilats. Ressaltaven la seva bonhomia i que havia estat víctima d’una injustícia. Jo només era un nen i no entenia per què les bones persones acabaven al paredó. La darrera carta que va escriure a la seva família abans de morir, per mi, resulta molt emotiva.
L'Ajuntament de Tarragona i la Generalitat de Catalunya han dignificat la fossa del cementiri de la ciutat. Amb la presó de Pilats, s'obre una oferta de turisme que s'afegeix a les rutes i espais visitables de la Xarxa d’Espais de Memòria de Catalunya. Crec que és un homenatge a les víctimes com Lluís Solà i als seus familiars. Un record perquè les generacions futures no oblidin mai aquells que van morir pels seus ideals i la llibertat. Al mateix temps, és una magnífica lliçó per no tornar a repetir la història de l’odi.

Francesc Valls Calçada http://fraretmut.blogspot.com/