LA VIDA...
La vida... és el record d’un despertar
trist en un tren a l’alba: haver vist
la llum de fora incerta: haver sentit
el cos trencat la malenconia
i aspra de l’aire punxant.
Però el record de l’alliberament
imprevist és més dolç: a vora meu
un jove mariner: el blau
i el blanc de l’uniforme, i fora
un mar tot de color fresc...
Sandro Penna
(Perusa, 1906 – Roma, 1977)
Traducció de Josep Piera
Francesc Valls-Calçada
2 comentaris:
Si fos ta mare diria que escrius moolt B. I si no ho fos també.
Maria Lluïsa desde Miami
Si fos ta mare diria que escrius moolt B. I si no ho fos també.
Maria Lluïsa desde Miami
Publica un comentari a l'entrada