Els Manuscrits de la mar Morta (Coves del Qumram) uns 800 rotlles d'origen jueu, escrits en hebreu i arameu pels essenis, foren trobats per un beduí en entre 1947 i 1956. La troballa va revolucionar el món perquè pot esdevenir un nou punt de partida per atansar-se les fonts teològiques de la tradició cristiana i il·luminar alguns aspectes de la cultura i la història hebrea. Els pergamins i els papirs ens demostren que abans del cristianisme, la tradició textual bíblica era molt diversa i suposen una pedra a la sabata d’alguns del teòlegs més conservadors. Tarbut Tarragona organitza una conferència , el 24 d’abril, per parlar d’aquest tema tant interessant i la pronuncia una personalitat de nivell internacional com és Adolfo Roitman, director i conservador del Santuari del Llibre de Jerusalem.
Tan aviat com hem començat a fer-ne la promoció adient, per un esdeveniment d’aquesta categoria, he rebut un anònim que atribueixo a la ignorància, sempre agosarada. I el considero un anònim perquè no sé qui és el tal Gaietà:
“L’únic que m’interessa dels Jueus – diu - es saber quant deixaran de matar a nens Palestins dia, rere dia, i no em diguis que es defensen, ja,ja,ja. El dia que feu alguna cosa a favor del respecte per la pau m'avises i per favor, no feu similituds amb el poble Català, nosaltres fa mots anys que som agredits i resistim però no matem a innocents.”
L’he contestat a cop calent perquè ja estic una mica tip de que es barregi el tocino amb la velocitat:
“No sé de què collons em parles. – li he dit - Ara bé, l'odi que em transmeten les teves paraules no és gaire sà i em puc sentir amenaçat, si realment ets pacifista ho hauries d'enfocar d'una altra manera. Per exemple, que jo no em sentís agredit per tu, una persona que no conec de res i que s'atreveix a violentar la meva intimitat amb paraules grolleres amb regust a xenofòbia, racisme, i fora de context. Només organitzem un acte cultural - important pels catòlics, els protestants, els jueus i els musulmans i fins i tot pels agnòstics per la transcendència d'uns descobriments arqueològics de primera magnitud.
Ho sento, però no em dedico a la política, ni a matar nens. Potser t'agradaria, per poder odiar-me una mica més, però no. Estic encontra des que envien els nens palestins a morir com a bombes suïcides i també dels generals dels exèrcits que envien els joves soldats al front. Aquí i a la Xina. I saps perquè? per què estic a favor de la humanitat. Apa, doncs, ja m'he despatxat.”
Ho sento pels amics del Fraret Mut si aquesta vegada he parlat de mi, del meu pacifisme, del meu sionisme i dels meus anònims.
Tan aviat com hem començat a fer-ne la promoció adient, per un esdeveniment d’aquesta categoria, he rebut un anònim que atribueixo a la ignorància, sempre agosarada. I el considero un anònim perquè no sé qui és el tal Gaietà:
“L’únic que m’interessa dels Jueus – diu - es saber quant deixaran de matar a nens Palestins dia, rere dia, i no em diguis que es defensen, ja,ja,ja. El dia que feu alguna cosa a favor del respecte per la pau m'avises i per favor, no feu similituds amb el poble Català, nosaltres fa mots anys que som agredits i resistim però no matem a innocents.”
L’he contestat a cop calent perquè ja estic una mica tip de que es barregi el tocino amb la velocitat:
“No sé de què collons em parles. – li he dit - Ara bé, l'odi que em transmeten les teves paraules no és gaire sà i em puc sentir amenaçat, si realment ets pacifista ho hauries d'enfocar d'una altra manera. Per exemple, que jo no em sentís agredit per tu, una persona que no conec de res i que s'atreveix a violentar la meva intimitat amb paraules grolleres amb regust a xenofòbia, racisme, i fora de context. Només organitzem un acte cultural - important pels catòlics, els protestants, els jueus i els musulmans i fins i tot pels agnòstics per la transcendència d'uns descobriments arqueològics de primera magnitud.
Ho sento, però no em dedico a la política, ni a matar nens. Potser t'agradaria, per poder odiar-me una mica més, però no. Estic encontra des que envien els nens palestins a morir com a bombes suïcides i també dels generals dels exèrcits que envien els joves soldats al front. Aquí i a la Xina. I saps perquè? per què estic a favor de la humanitat. Apa, doncs, ja m'he despatxat.”
Ho sento pels amics del Fraret Mut si aquesta vegada he parlat de mi, del meu pacifisme, del meu sionisme i dels meus anònims.
1 comentari:
Doncs a mi això de Gaietà em sona a "Casa de Alba"... tot un exemple de democràcia i de tolerància.
Potser es tracta d'un Pseudònim?
Publica un comentari a l'entrada