Vaig somniar que els legisladors intervenien en l’esfera privada d’una manera tant flagrant que et deien com s’havia d’agafar la pala de matar mosques o com s’havien de plegar els mitjons. La súper administració pensava per tots nosaltres i dictava normes de com i quan, i en quines circumstàncies les parelles podien fer l’amor.
Es va dictar un protocol de com s’havia d’amanir l’enciam: primer la sal, desprès l’oli i finalment el vinagre (l’oposició va fer una moció – que es va aprovar - homologant el vinagre de la terra amb el de Mòdena i permeten l’ús de la mostassa). El Codi Civil també regulava la manera de posar el rotllo de paper higiènic, com rostir el pollastre o explicar acudits.
Era un mal somni, però quan m’he despertat m’he hagut de pessigar dues vegades: avui el Parlament acaba de donar "llum verda" a la tramitació de la llei del llibre segon del Codi Civil de Catalunya, que comporta modificacions substancials en el dret de família. Entre els aspectes innovadors d’una llei massa intervencionista – hauria de dir surrealista - hi ha l'obligació dels pares de fills adoptats de fer-los saber que ho són abans de complir els 12 anys. Una altra vegada el somni supera l’absurda realitat d’un país que vol semblar que està de conya.
Estic d’acord que els nens sàpiguen la veritat dels seus orígens i que es digui d’una manera acurada i, si convé, amb l’ajuda del psicòleg. Però el sentit comú l’han de tenir els pares atès que és un tema estrictament privat i ja se suposa que són prou grandets i responsables. Al pas que anem potser també ens diran, per llei, com hem de... respirar.
Es va dictar un protocol de com s’havia d’amanir l’enciam: primer la sal, desprès l’oli i finalment el vinagre (l’oposició va fer una moció – que es va aprovar - homologant el vinagre de la terra amb el de Mòdena i permeten l’ús de la mostassa). El Codi Civil també regulava la manera de posar el rotllo de paper higiènic, com rostir el pollastre o explicar acudits.
Era un mal somni, però quan m’he despertat m’he hagut de pessigar dues vegades: avui el Parlament acaba de donar "llum verda" a la tramitació de la llei del llibre segon del Codi Civil de Catalunya, que comporta modificacions substancials en el dret de família. Entre els aspectes innovadors d’una llei massa intervencionista – hauria de dir surrealista - hi ha l'obligació dels pares de fills adoptats de fer-los saber que ho són abans de complir els 12 anys. Una altra vegada el somni supera l’absurda realitat d’un país que vol semblar que està de conya.
Estic d’acord que els nens sàpiguen la veritat dels seus orígens i que es digui d’una manera acurada i, si convé, amb l’ajuda del psicòleg. Però el sentit comú l’han de tenir els pares atès que és un tema estrictament privat i ja se suposa que són prou grandets i responsables. Al pas que anem potser també ens diran, per llei, com hem de... respirar.
1 comentari:
1984?
Publica un comentari a l'entrada