Avui dia anar al cinema és com obrir un meló. Gairebé totes les pel·lícules de les sales comercials estan fetes amb el mateix patró i el mercantilisme impera per damunt de l’art. Però, de tant en tant, apareix un meló prou gustós i sorprenent com “Slumdog milionaire”, una producció de factura britànica que s'ha endut vuit Oscars, entre els quals hi ha la de millor film i millor director. Poca broma.
'Slumdog millionaire', és obra de Danny Boyle' i ens explica la història d'un "gos de claveguera", un jove i orfe d'un barri pobre de Bombai, que es presenta al concurs 'Quiere ser millonario?' que a casa nostra presentava l’inefable Carlos Sobera. És interessant veure com el decorat del plató i la música – el look del programa en definitiva - és idèntic arreu del món. Però l’afecte globalitzant que fa que arreu hi proliferin Mac Donald’s sense personalitat i d’altres barrabassades, es difumina quan surten els slums de Bombai, la seva misèria, els seus colors llampants i, per què no?, la poesia exòtica que desprèn un paisatge urbà i humà captivador. Diuen que a molts ciutadans hindús els ha ofès aquesta pel·lícula i la gran repercussió que ha tingut en l’opinió pública del món, perquè reflecteix la realitat social més cruenta dels nens orfes i abandonats de moltes ciutats indies que, com Bombai, tenen una bossa de pobresa massificada i suburbial.
Jamal, un noi humil, orfe i gairebé analfabet, es converteix en una estrella de masses quan participa en un concurs televisiu i va acumulant diners. Sorprenentment i malgrat ser un lumpen del tercer món, respon correctament totes les preguntes per un seguit d’atzars autobiogràfics, però abans d'aconseguir el gran premi final sospiten d’ell i la policia el deté per interrogar-lo, i no precisament amb guants de seda.
El film és una combinació perfecta d’acció, violència, aventura, amor i tendresa, tot acompanyat amb una insòlita potència visual. Com no podia ser d’una altra manera culmina amb una coreografia pròpia de Bollywood. El film ha obtingut també els premis al millor guió adaptat, millor música, millor edició, millor mescla de so, millor cançó i millor fotografia. En resum un bon meló que vull compartir amb tots vosaltres. Bon profit!
'Slumdog millionaire', és obra de Danny Boyle' i ens explica la història d'un "gos de claveguera", un jove i orfe d'un barri pobre de Bombai, que es presenta al concurs 'Quiere ser millonario?' que a casa nostra presentava l’inefable Carlos Sobera. És interessant veure com el decorat del plató i la música – el look del programa en definitiva - és idèntic arreu del món. Però l’afecte globalitzant que fa que arreu hi proliferin Mac Donald’s sense personalitat i d’altres barrabassades, es difumina quan surten els slums de Bombai, la seva misèria, els seus colors llampants i, per què no?, la poesia exòtica que desprèn un paisatge urbà i humà captivador. Diuen que a molts ciutadans hindús els ha ofès aquesta pel·lícula i la gran repercussió que ha tingut en l’opinió pública del món, perquè reflecteix la realitat social més cruenta dels nens orfes i abandonats de moltes ciutats indies que, com Bombai, tenen una bossa de pobresa massificada i suburbial.
Jamal, un noi humil, orfe i gairebé analfabet, es converteix en una estrella de masses quan participa en un concurs televisiu i va acumulant diners. Sorprenentment i malgrat ser un lumpen del tercer món, respon correctament totes les preguntes per un seguit d’atzars autobiogràfics, però abans d'aconseguir el gran premi final sospiten d’ell i la policia el deté per interrogar-lo, i no precisament amb guants de seda.
El film és una combinació perfecta d’acció, violència, aventura, amor i tendresa, tot acompanyat amb una insòlita potència visual. Com no podia ser d’una altra manera culmina amb una coreografia pròpia de Bollywood. El film ha obtingut també els premis al millor guió adaptat, millor música, millor edició, millor mescla de so, millor cançó i millor fotografia. En resum un bon meló que vull compartir amb tots vosaltres. Bon profit!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada