Gustave Courbet The Woman in the Waves 1866De la terra emano, crèdula, eterna,
sòlida, gravitant el pes que m'imanta
al sòl que trepitjo, que em recorda
que sóc humida per dins,
que la pluja m'envermelleix el moll
de la carn, que em traspassa amb puntes d'acer
mentre maldo per ser etèria, subtil.
Amb els ulls abasto el cel i el blau aeri
i amb el vers, encara crèdula, crec enlairar-me,
separar-me de mi, escindir-me,
recuperar la veu marcida pel temps
que pedrega sobre el meu cos
més sòlid, mes de terra.
Lurdes Malgrat
Terra fonda Cossetània Edicions, 2008 Col·lecció La gent del Llamp
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada