No és una tita, és una polla d'aigua (Gallinula chloropus)Quan van batejar el meu nebodet, la tieta Pilarin – que feia molt que no veia la meva filla, va exclamar: “Que maca s’ha fet aquesta polla!”. Un malpensat urbanita - d’orígens incerts - que li va grinyolar aquella frase innocent, se’n fotia de la tieta. I és que la ignorància – sobretot a ciutat, és molt atrevida.
Amb l’inestimable col·laboració de TV3, ens hem acostumat a sentir barbaritats com enfermetat en lloc de malaltia, vivenda i no habitatge, mostrador per taulell i escaparat i no aparador. Un llenguatge “amontillat” i no precisament gràcies al programa humorístic Polònia. En canvi, polla – la gallina jove, segons l’Enciclopèdia Catalana - la femella del poll, han aconseguit que ens soni francament malament.
Ens foten la cartera, perdem els pronoms febles pel camí i cada vegada estem més a prop de la “galleguització”. Una “solució final” prèvia a la desaparició de la identitat catalana. Fins i tot, ja fa temps que circula la versió políticament “correcta” del famós embarbussament català: “Una polla xica, tica, mica cama curta i ballarica … on els imbècils de torn han substituït polla per gallina. I quan aquests imbècils van al camp i donen menjar a les polles criden “tites, tites”, sense tenir en compte que, en català, les tites tenen pèl en lloc de plomes!!
En fi, cada vegada que fem bugada perdem els llençols. Si seguim així, no podrem dir canalla a les criatures perquè el mal pensat urbanita - d’orígens incerts - ens engaltarà un mastegot i ens denunciarà a les autoritats competents per maltractar la mainada. Catalans, posem-nos en peu de guerra: Amunt les polles! *
Amb l’inestimable col·laboració de TV3, ens hem acostumat a sentir barbaritats com enfermetat en lloc de malaltia, vivenda i no habitatge, mostrador per taulell i escaparat i no aparador. Un llenguatge “amontillat” i no precisament gràcies al programa humorístic Polònia. En canvi, polla – la gallina jove, segons l’Enciclopèdia Catalana - la femella del poll, han aconseguit que ens soni francament malament.
Ens foten la cartera, perdem els pronoms febles pel camí i cada vegada estem més a prop de la “galleguització”. Una “solució final” prèvia a la desaparició de la identitat catalana. Fins i tot, ja fa temps que circula la versió políticament “correcta” del famós embarbussament català: “Una polla xica, tica, mica cama curta i ballarica … on els imbècils de torn han substituït polla per gallina. I quan aquests imbècils van al camp i donen menjar a les polles criden “tites, tites”, sense tenir en compte que, en català, les tites tenen pèl en lloc de plomes!!
En fi, cada vegada que fem bugada perdem els llençols. Si seguim així, no podrem dir canalla a les criatures perquè el mal pensat urbanita - d’orígens incerts - ens engaltarà un mastegot i ens denunciarà a les autoritats competents per maltractar la mainada. Catalans, posem-nos en peu de guerra: Amunt les polles! *
*Polles d’aigua, polles dindies, polles feres, polles blaves, polles pintades, polles de corral, polles de granja ...
3 comentaris:
Per sort, els ornitòlegs continuen dient polla d'aigua, i sense cap escàndol!
Molta raó.
Ara m'ha vingut al cap que, quan jo era petita, a les mantellines blanques que portaven les noies per anar a missa n'hi deien "pollites".
Salut hi hagi!
Publica un comentari a l'entrada