Ramon Pallicé escoltant atentament a Xúlio Ricardo Trigo Fa uns dies el Fraret Mut es va reprimir un constipat incipient i va sortir al carrer malgrat les amenaçadores esgarrifances i els estornuts. Si un beuratge màgic va provocar la perdició Tristany i Isolda, que es van enamorar fatalment malgrat la seva voluntat, el beuratge del Frenadol va fer que el Fraret Mut anés dopat i molt a gust a la sessió literària. Res d’efectes secundaris ni d’amors folls, però si una bona vetllada .
Aquesta vegada el Joc Partit – organitzat pels Escriptors del Camp de Tarragona, amb la col·laboració de la Universitat Rovira i Virgili i el teatre El Magatzem va ser entre els novel·listes Xúlio Ricardo Trigo i Ramon Pallicé Torrell.
Per qui encara no coneix a Xúlio Ricardo Trigo direm és un escriptor consolidat dins del panorama literari català, traductor i també artista plàstic. Del seu catàleg de novel·les publicades, en destacarem la darrera de caire històric: Els secrets de la reina, perquè està fent forat dins dels afeccionats d’aquest genere – que són molts - i perquè la trobada es va centrar en el fet de novel·lar la història. 1348, imaginem-nos una Catalunya fuetejada per l'amenaça de pesta i una reina, bellíssima, Elionor de Portugal, la muller del rei Pere III el Cerimoniós, al monestir de Poblet i l’escultor de les sepultures reals, rendit als encants d’una reina que guarda un secret. Si el voleu saber s’haureu de submergir en les pàgines d’aquest llibre editat per Columna en la seva edició catalana i per l’editorial El Andén, en castellà.
Però Xúlio Ricardo Trigo també és poeta i podeu llegir-lo: Lectures d'un segle. Por de llum grisa o La veritat cansa. Ha guanyat els premis Ausiàs Marc, Maria Mercè Marçal, Miquel de Palol i Joanot Martorell entre altres.
El seu company de vetllada va ser el novel·lista, Ramon Pallicé també versat en el gènere de la novel·la històrica. L’advocat i escriptor de Reus ha dedicat una bona part de la seva producció literària a fer poemes èpics, contes, narracions i novel·les curtes, algunes d’elles encara inèdites, (senyors editors prenguin nota). També ha redactat reportatges, articles, entrevistes i crítica de cinema, això demostrant ser un gran coneixedor del setè art. Ha publicat les novel·les històriques Cap de brot i Els persistents, sobre les seqüeles de la Guerra de Successió.
Després d’una petita representació de textos d’ambdós autors a càrrec dels actors d’El Magatzem, els escriptors convidats van conversar sobre les motivacions per escriure novel·la amb transfons històric. I el Fraret Mut i constipat, escoltava i es preguntava fins a qui punt la història condiciona la narració i fins a quin punt aquesta desvirtua els fets reals. I què és la realitat, i la veritat, qui l’escriu? Mentre la nit penetrava en un dens bosc de paraules, preguntes i respostes sobre el fet d’escriure, com escriure i quan escriure. El Fraret Mut estava a gust si no fos perquè enyorava una aspirina. En fi, res no és perfecte, però una bona novel.la històrica té virtuts analgèsiques.
El seu company de vetllada va ser el novel·lista, Ramon Pallicé també versat en el gènere de la novel·la històrica. L’advocat i escriptor de Reus ha dedicat una bona part de la seva producció literària a fer poemes èpics, contes, narracions i novel·les curtes, algunes d’elles encara inèdites, (senyors editors prenguin nota). També ha redactat reportatges, articles, entrevistes i crítica de cinema, això demostrant ser un gran coneixedor del setè art. Ha publicat les novel·les històriques Cap de brot i Els persistents, sobre les seqüeles de la Guerra de Successió.
Després d’una petita representació de textos d’ambdós autors a càrrec dels actors d’El Magatzem, els escriptors convidats van conversar sobre les motivacions per escriure novel·la amb transfons històric. I el Fraret Mut i constipat, escoltava i es preguntava fins a qui punt la història condiciona la narració i fins a quin punt aquesta desvirtua els fets reals. I què és la realitat, i la veritat, qui l’escriu? Mentre la nit penetrava en un dens bosc de paraules, preguntes i respostes sobre el fet d’escriure, com escriure i quan escriure. El Fraret Mut estava a gust si no fos perquè enyorava una aspirina. En fi, res no és perfecte, però una bona novel.la històrica té virtuts analgèsiques.
1 comentari:
Gràcies, Francesc per les teves amables paraules. Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada