TELEMÀRQUETING

Cada vegada més, les empreses incorporen el telemàrqueting per incrementar la seva rendibilitat. I per a fer-ho, estudien molt bé com entrar a casa nostra - via telefònica - i violar la nostra intimitat tocant el voraviu fins a l’exasperació. A la dutxa o l'hora de la migdiada sempre apareix una venedora simpàtica i pacient que et vol vendre qualsevol cosa. Jo cada nit miro sota el llit no fos cas que aparegués una venedora que em volgués col·locar un pla durant la nit.

Estudien acuradament el nostre perfil i les nostres febleses per vampiritzar-nos el compte corrent. Empren tècniques avançades i estratègies de mercat amb bones dosis de psicologia comercial. Pels televenedors – que es guanyen la vida tan honradament com poden -nosaltres som les vaques grasses que cal munyir i la nostra llet ha d’alimentar els accionistes de l'empresa. I no importa si per això ens tallen la digestió o la son.

El client sempre té raó, però et poden interrompre en qualsevol moment i, a més, davant de tanta perfecció en les formes no saben parlar idiomes. I aquí és on topen amb el Fraret Mut, que vetlla pels seus interessos.

Tuit tuuuuit ! Tuuuuuuuit !!
- Digui?
- Le habla Vanesa Chavez de la Compañia Talcual ¿Està la señora de la casa?
- No, però pot parlar amb mi que sóc el seu marit
- ¿Cómo, en Madrid?
- Què sóc el seu marit, el soci, la parella.
- ¿ Una paella? Es que no le entiendo.
- Ah, ja parlaré més a poc a poc, ja veurà que no és gaire difícil entendrem a mi.
- No le entiendo
- Ja parlaré lentament i vocalitzaré perquè em pugui entendre bé. Gràcies.
- Que le digo que no le entiendo...
- Però vostè em vol vendre alguna cosa, oi?
- ¿Còmo? ¿qué cosa?
- Vol que li compri quelcom, oi?
- Hoy ?
- Molt bé, noia.
- No Noia, no: Vanesa. Però no le entiendo.
- Llàstima.
- No habla usted castellano.
- No em compadeixi, sí que el sé parlar. Però vostè em vol vendre una moto i jo no vull comprar res. Ho sento.
- ¿Qué?
- Què?
- ¿Còmo?
- Com?
- ¿Me quiere hablar en castellano?
- Ho sento. No.
- Acabaramos. M’he ha hecho perder cinco minutos maravillosos de mi tiempo.
- I vostè a mi no m’ha deixa’t fer la becaina.
- Mierda!
- Ho sento, però ara sóc jo qui no l’entén. Adèu Vanesa, guapa.
Clik !!

Pot semblar un acudit, però va anar més o menys així. "Qui m'insulta sempre, no m'ofèn mai" (Victor Hugo)