Endre Ernö Friedman, jueu d’origen hongarès – conegut com a Robert Capa - va ser fugitiu del nazisme i va copsar l’essència de diversos conflictes bèl·lics moderns, entre les coordenades de industrials i militars pròpies del segle XX.
La guerra civil no és altra cosa que una gran tragèdia, la demència pública que desvetlla una bestialitat ancestral, somorta entre els humans. És la pèrdua del seny col·lectiu amb la desaparició de l’ordre i de la llei establerta, que desemboca en una orgia de sang.
En temps revolts tot és possible. Hi ha qui desenterra el seu jo més atàvic, cruel i salvatge per venjar-se i viure sense límits ètics. Hi ha que és vençut per la por – tothom té un preu – a l’hora de denunciar al veí. També hi ha el que deixa aflorar el carnisser reprimit que porta dins de les entranyes, empunya l’arma i dispara sense cap remordiment al cap de les seves víctimes.
Capa ens retrata la fugida d’una Tarragona fantasmagòrica unes hores abans de ser ocupada per les tropes franquistes. El seu objectiu capta l’ horror de la guerra per part de la població civil indefensa. Homes vells, dones i criatures innocents sota la pluja inclement de les bombes feixistes, galtes acariciades per la metralla i pells esgarrinxades per les pues de la mort.
I sabeu què? el que em sorprèn - més que el valor didàctic o documental, més que la denúncia explícita contra la guerra - és la poesia de les imatges d’aquest testimoni fotogràfic. Veure la Tarragona del 39 a través dels ulls de Capa resulta una experiència bella i atroç.
Fins al 28 de febrer, al Palau Firal i de Congressos de Tarragona: "Capa, aquí. Tragèdia republicana al final de la Guerra Civil Espanyola".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada