EL POEMA DE LA SETMANA

Un dia ve

que t'enamores,

de pèl a pèl,

sense defensa,

i tots el mals

que se't dissipen

i que t'augmenten

graten el viu

de la carn fresca

sense defensa;

mots com endreç,

calma i raó

es descomponen;

paraules netes

—petó, abraçada,

dent enfebrida—

se t'entretenen

quan estàs sol

i se t'encenen

vora la dona,

sense defensa.

Un dia ve

que t'enamores

i no d'uns pits

ni d'unes cames, 

no saps de què

ni hi pots fer res.

Només, afanya't,

que tu no manes

i, si tens sort,

t'obrirà els llavis

sense defensa

i, si no en tens,

sense defensa

tremolaràs,

enamorat,

vora el petó,

lluny de l'abast

del teu amor.

I ets, tot sencer,

cella partida

o vida a mort

sense defensa,

el cor menjat,

quan te n'adones,

si un dia ve

que t'enamores.

(Magí Sunyer, de L'error bellíssim)