PER QUÈ? (19)

Per què Aena (dirigit des de Madrid), anuncia a l’aeroport del Prat que Barcelona que és la setena ciutat d’Europa (quan els estudis efectuats per l’Observatori de Barcelona Ajuntament i Cambra de comerç, 2008) situen a Barcelona en el cinquè lloc després d e Londres, Paris, Frankfurt i Brussel·les ?

Francesc Valls-Calçada

Del Dia Internacional de la Poesia

Estimada Maria,

Abomino aquella gent que només parlen d’ells mateixos. Però avui, que els Déus de l’Olimp em perdonin, cometo el mateix pecat perquè sóc molt humà. Mortal entre els mortals.

El passat 19 de març vaig ser convidat a oferir un recital -amb motiu del dia Mundial de la Poesia- a la Biblioteca Pública de Tarragona i voldria agrair a tothom que va fer possible que aquella vetllada sortís rodona i fos un bon bàlsam per l’ego del poeta que sovint va tan necessitat...
Gràcies a Tothom: a l' Adam Manyé, poeta, escriptor i director dels Serveis Territorials del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, que va presentar l’acte , a la Institució de les Lletres Catalanes i Unescocat, al Servei Català de Trànsit, al Consorci per la Normalització Lingüística i als serveis territorials del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, al Col·lectiu d’Escriptors del Camp de Tarragona, al personal de la Biblioteca Pública, al músic Conrad Setó i al públic, que tot i ser un divendres omplia la sala de gom a gom .

Un moment de la vetllada amb Conrad Setó a l'acordeó

La meva Helena de Troia

Una vista parcial de la Biblioteca

El públic

Amb Conrad Setó i Adam Manyé

Fotos: Hèctor Valls-Icart, 2010

EL POEMA DE LA SETMANA

VAIG DE NO-RES AQUEST VERS FENT

Vaig de no-res aquest vers fent:
no m'hi contemplo, ni altra gent,
no diu jovent, ni d'amor sent
el devessall.
Quan l'he trobat, jo era dorment
dalt d'un cavall.
No sé pas l'hora que em véu nat,
no sóc alegre ni entristat,
no sóc feréstec ni ensucrat.
En alta vall,
de nit vaig ser ben fetillat
damunt davall.
Potser dormia i no ho sabí,
si era despert, no ho coneguí.
Del cor, que un dol em migpartí,
resta un penjall.
Però no en servo, us ho puc dir,
cap esgarrall.
Temo morir, car sóc malalt.
Ho diuen tots i és el que em val.
Reclamo metge curial.
Mal agafall!
Si ell em guareix, serà com cal,
si no, brivall.
Tinc una amiga, sóc cortès.
Mai no la viu ni m'ha fet res
que em doni goig o em sigui pes.
No n'he treball
car cap normand hi ha ni francès
pel meu fogall.
Mai no la viu, i l'amo fort.
No m'ha fet bé ni m'ha fet tort;
quan no la veig, visc en deport.
Em jugo un gall
que altres més belles dins el cor
em fan estrall.

Guilhèm VII de Peitieu

Francesc Valls-Calçada 2010

PER QUÈ? (18)

Per què els catalans som els únics que hem de pagar el 17% d’impost de successió i ens em d’embargar per poder heretar el que justament ens correspon per herència. I a damunt ens diuen insolidaris.

Francesc Valls-Calçada

PER QUÈ? (17)

Per què hi ha autonomies que la seguretat social cobreix el dentista i quan tenen un greu problema de cor o del que sigui envien els pacients a un centre hospitalari de prestigi a Barcelona i no paguen la diferència a Catalunya, i a damunt ens diuen insolidaris.

Francesc Valls-Calçada

La cara i la creu

Molt sovint, els savis nostrats elucubren si els catalans som o no som espanyols. I quina importància té això si totes les persones tenim nas a la cara ?

Però fins i tot, els estrangers noten diferències evidents en les dues maneres de ser d’ ambdues capitals, civilitzadament enfrontades. Això, més enllà del futbol del real Madrid i del Barça, o de la proclamació de Barcelona com a ciutat anti-taurina. Aquestes instantànies de dues manifestacions : l’antiavortista a Madrid i la proavortista de Barcelona capten un abisme entre Espanya i Catalunya. La cara i la creu. No sé si El Periódico ho va fer expressament, però la va clavar (tot i que no es pot generalitzar , com diuen en castellà en todas partes cuecen habas).

Que cadascú en tregui les seves pròpies conclusions.

Francesc Valls-Calçada

EL POEMA DE LA SETMANA

Per les tenebres

que els nostres cors enfosquen,

errants anàvem.

Si és veritat o somni,

es resoldrà aquest vespre.

Bé prou em deien

que una última sendera

seguir caldria;

però jo no em pensava

que avui o demà fóra.

Tan prest s'amaga

que la recança ens deixa

de contemplar-la.

Cims que oculten la lluna:

¡tant de bo us esvaníssiu!

ARIWARA NO NARIHIRA(825-880)

traducció Joan Alegret

Francesc Valls Calçada 2010