Per les tenebres que els nostres cors enfosquen,
errants anàvem.
Si és veritat o somni,
es resoldrà aquest vespre.
Bé prou em deien
que una última sendera
seguir caldria;
però jo no em pensava
que avui o demà fóra.
Tan prest s'amaga
que la recança ens deixa
de contemplar-la.
Cims que oculten la lluna:
¡tant de bo us esvaníssiu!
traducció Joan Alegret
Francesc Valls Calçada 2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada