Tot és un immens buit
Tot és un immens buit,
recordar voldria tants noms
Tot és un immens buit,
recordar voldria tants noms
que ja no els retinc.
I la nit esdevé cada cop
més fosca, més misteriosa.
Amb l’encens espès de flors
Esfullades, de nines esventrades.
De retaules vivents;
de terribles imatges
de pobles vençuts, de cossos
llençats dins fosses comunes.
I voldria tenir el do de poder
aplacar-ne el dolor.
De cridar sense fre,
d’oblidar
tanta impotència.
Montserrat Abelló
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada