Madonna d'Eduard Munch
Qualsevol ho entendria,
és ben senzill i clar:
que no m’estimes gens
i que mai no ho faràs.
Per què així m’arrossego
cap a qui m’és estrany
i per què cada vespre
per tu he de resar?
Per què el company deixava
i el meu nen rinxolat,
la vila que m’estimo
i el meu país natal,
i, en ciutat estrangera,
vaig com captaire errant?
Oh quina joia sento
perquè et veuré aviat!
Versió de Maria Mercè Marçal i Monika Zgustova
1 comentari:
Sempre ha estat el meu pintor preferit l'Eduard Munch, no em demanis el perquè. Però no sé, hi veig quelcom molt pròxim en la seva manera de sentir i veure el món.
Un bon poema. Gràcies per compartir-lo.
Publica un comentari a l'entrada