Confessió
Esperava la mort
Com un gat
Que saltava sobre
El llit
Em sap tan greu
La meva dona
Ella veurà aquest
Rígid
Cos
Blanc
El sacsejarà una vegada i després
Potser
Una altra:
"! Hank!"
Hank no
respondrà.
No és la meva mort el que
Em preocupa, és la meva dona
Que es quedarà amb aquest
Munt de Res.
Vull que Sàpiga
Tanmateix
Que totes les nits
Que he dormit al seu costat.
Fins i tot les discussions
Més inútils
Sempre van ser
Quelcom esplèndid.
I aquests difícils
Mots
Que sempre temia
Dir
Es poden dir
Ara:
T'estimo
Charles Bukowski (1920-1994)
Com un gat
Que saltava sobre
El llit
Em sap tan greu
La meva dona
Ella veurà aquest
Rígid
Cos
Blanc
El sacsejarà una vegada i després
Potser
Una altra:
"! Hank!"
Hank no
respondrà.
No és la meva mort el que
Em preocupa, és la meva dona
Que es quedarà amb aquest
Munt de Res.
Vull que Sàpiga
Tanmateix
Que totes les nits
Que he dormit al seu costat.
Fins i tot les discussions
Més inútils
Sempre van ser
Quelcom esplèndid.
I aquests difícils
Mots
Que sempre temia
Dir
Es poden dir
Ara:
T'estimo
Charles Bukowski (1920-1994)
3 comentaris:
Publicarás algún dia un poema de vos mesmo? Acá no los conocemos.
Aviat, Mafalda...
Quin poema més increïble. M'ha deixat gelat, la veritat és que ara em pregunto perquè dimonis no m'he permès mai llegir més a Bokowski. No ho sé, però ho faré a partir de ja.
Gràcies per compartir-lo.
Una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada