No són uns delinqüents La policia criminalitza a la gent jove, pel sol fet de ser joves? Si, crec que si.
He arribat aquesta conclusió reforçada per les imatges de la “gloriosa” intervenció dels Mossos a Barcelona, que tufejava a franquisme tronat. A banda de si s’està d’acord o no amb el pla de Bolonya, l’actuació va ser desproporcionada i impròpia d’un país que es considera democràtic.
Com que tinc fills adolescents puc comprovar com, dia a dia, els diversos cossos policials que haurien de vetllar per la nostra seguretat a vegades es comporten com a porters de discoteca – i no hi tinc res en contra d’aquest col·lectiu – que no pas com a funcionaris públics preparats per afrontar contingències diverses. Se suposa que a l’acadèmia també els ensenyen a ser diligents servidors de l’ordre públic, educats i amatents. I no a fer pífies.
Potser només són fets aïllats que no haurien d’il·lustrar la realitat, però darrerament he vist com la Guardia Urbana de Tarragona s’entretenia a perseguir skaters. En conec uns quants, són bona canalla i no fan mal a ningú, llevat de crispar els nervis d’un veí que estaria nerviós de qualsevol manera.
Si patinar al carrer arribés a estar prohibit hi hauria una inconcebible i perillosa recessió de l’àmbit de llibertats civils mínimes. La policia, addueix que fan malbé el mobiliari urbà, però molt d’aquest mobiliari – al meu barri – ja es va espatllar abans de que aquest esport es possés de moda. I mentre, persegueixen nens a partir de dotze anys, els camells venen droga a dues cantonades, un galifardeu estomaca a la seva parella i els propietaris dels gossos perillosos (i caganers) deixen passejar els seus monstres sense corretja.
Algunes vegades la Guardia Urbana ha demanat la identificació al meu fill, Hèctor, per patinar no per cap delicte contra la seguretat (i ocasionalment, almenys en un cas ho va fer amb insults). Si realment volen ser propers al ciutadà, haurien de canviar d’estratègia. Però criminalitzar amb amenaces i sortides de to a un adolescent de tretze anys encara ho trobo més greu i poc edificant. La generació de pares que vam córrer davant dels grisos vam lluitar per un món millor pels nostres fills, no per fer un memorial constant de la dictadura.
Ahir, dimarts de Setmana Santa, la meva filla Helena de divuit anys viatjava en cotxe amb nois i noies de la seva edat. Al passar per un control rutinari de prevenció antiterrorista dels Mossos d’Esquadra, a Roda de Barà, els van aturar i els van apuntar amb una pistola i un fusell. Van ser tractats agressivament de forma gratuïta i – sense motius - increpats amb un to amenaçador i amb castellà. Si els Mossos d’Esquadra han de ser tan galifardeus com els grisos, no sé de què ens serveix tenir una policia pròpia després de tants anys de democràcia.
Sortosament conec Guàrdies Urbans i Mossos d’Esquadra que no són pas energúmens, ni imbècils sinó tot el contrari: bellíssimes persones i bons professionals. No voldria que ells fossin l’anècdota, sinó que l’anècdota fossin els policies sapastres. .
He arribat aquesta conclusió reforçada per les imatges de la “gloriosa” intervenció dels Mossos a Barcelona, que tufejava a franquisme tronat. A banda de si s’està d’acord o no amb el pla de Bolonya, l’actuació va ser desproporcionada i impròpia d’un país que es considera democràtic.
Com que tinc fills adolescents puc comprovar com, dia a dia, els diversos cossos policials que haurien de vetllar per la nostra seguretat a vegades es comporten com a porters de discoteca – i no hi tinc res en contra d’aquest col·lectiu – que no pas com a funcionaris públics preparats per afrontar contingències diverses. Se suposa que a l’acadèmia també els ensenyen a ser diligents servidors de l’ordre públic, educats i amatents. I no a fer pífies.
Potser només són fets aïllats que no haurien d’il·lustrar la realitat, però darrerament he vist com la Guardia Urbana de Tarragona s’entretenia a perseguir skaters. En conec uns quants, són bona canalla i no fan mal a ningú, llevat de crispar els nervis d’un veí que estaria nerviós de qualsevol manera.
Si patinar al carrer arribés a estar prohibit hi hauria una inconcebible i perillosa recessió de l’àmbit de llibertats civils mínimes. La policia, addueix que fan malbé el mobiliari urbà, però molt d’aquest mobiliari – al meu barri – ja es va espatllar abans de que aquest esport es possés de moda. I mentre, persegueixen nens a partir de dotze anys, els camells venen droga a dues cantonades, un galifardeu estomaca a la seva parella i els propietaris dels gossos perillosos (i caganers) deixen passejar els seus monstres sense corretja.
Algunes vegades la Guardia Urbana ha demanat la identificació al meu fill, Hèctor, per patinar no per cap delicte contra la seguretat (i ocasionalment, almenys en un cas ho va fer amb insults). Si realment volen ser propers al ciutadà, haurien de canviar d’estratègia. Però criminalitzar amb amenaces i sortides de to a un adolescent de tretze anys encara ho trobo més greu i poc edificant. La generació de pares que vam córrer davant dels grisos vam lluitar per un món millor pels nostres fills, no per fer un memorial constant de la dictadura.
Ahir, dimarts de Setmana Santa, la meva filla Helena de divuit anys viatjava en cotxe amb nois i noies de la seva edat. Al passar per un control rutinari de prevenció antiterrorista dels Mossos d’Esquadra, a Roda de Barà, els van aturar i els van apuntar amb una pistola i un fusell. Van ser tractats agressivament de forma gratuïta i – sense motius - increpats amb un to amenaçador i amb castellà. Si els Mossos d’Esquadra han de ser tan galifardeus com els grisos, no sé de què ens serveix tenir una policia pròpia després de tants anys de democràcia.
Sortosament conec Guàrdies Urbans i Mossos d’Esquadra que no són pas energúmens, ni imbècils sinó tot el contrari: bellíssimes persones i bons professionals. No voldria que ells fossin l’anècdota, sinó que l’anècdota fossin els policies sapastres. .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada