Carta als infants de l'escola El Castell, d'Almoines

Estimats infants d'entre 5 i 9 anys de l'escola El Castell, d'Almoines (València). Recentment, els vostres mestres us van explicar un conte en què hi havia dos bàndols: els bons que són els palestins i els dolents que són els israelians, que com són tan dolents, els treuen el país als palestins i maten als seus nens.

Després d'explicar aquesta història, us van demanar que féssiu dibuixos i cartes que després van enviar a l'Ambaixada d'Israel a Espanya. En aquests dibuixos demanaveu als israelians que marxessin d'aquesta terra i deixessin de matar els nens palestins. I en les vostres cartes, els mestres us van fer posar coses com «Els jueus maten per diners» «deixeu el país per als palestins». «No us fa pena matar nadons?. «Aneu a un altre lloc on us acceptin» i van intentar que tots ens creguéssim que aquestes idees sortien de les vostres caparrons de pàrvul.

Encara sou molt petits per entendre la gravetat del que els vostres mestres han fet amb vosaltres. Espero que algun dia us adoneu i els denuncieu per això. Al cap i a la fi vosaltres sou les víctimes de tot aquest embolic i no teniu cap culpa de tenir uns mestres que ara mateix haurien de ser a la presó. Estimats infants, els vostres mestres us han manipulat. Us han utilitzat perquè sigueu la seva veu contra els jueus. Són uns desgraciats tan covards, que han aprofitat la vostra curtíssima edat per adoctrinar-vos al seu gust. No han volgut esperar que us fessiu grans i decidissiu per vosaltres mateixos què us sembla més o menys just. S'han limitat a explicar una sèrie de mentides perquè odieu als israelians tant com els odien ells. I probablement, encara que sigueu tan petits, ho han aconseguit. Estimats infants, mireu amb atenció aquestes fotos:

Tots aquests nens de les fotos eren israelians. A ells els hi hagués agradat tenir una infància alegre, bonica i feliç, com la que vosaltres teniu, però no van poder tenir-la. Sabeu per què? Doncs perquè van ser assassinats pels palestins. Sí, aquests que els vostres mestres us van dir que eren tan bons. Suposo que us preguntareu ¿I si els palestins són tan bons, com han pogut matar a aquests pobres nens israelians innocents? I la resposta és senzilla: perquè els palestins no són els bons. Ni tampoc necessàriament els dolents. I el mateix passa amb els israelians. En aquesta història, com en la vida en general, no es pot reduir tot a bons i dolents, perquè el que per un és bo, per a un altre pot ser dolent i viceversa.

Però això, és molt difícil de comprendre per a vosaltres encara. Per això és tan greu el que han fet els vostres mestres: aprofitar-se de la seva posició per inocular-vos la llavor de l'odi antisemita, aquest odi que del que ells estan contaminats fins a la médula i del que a ells ja ningú els podrà salvar mai. Estimats infants, espero que tingueu una infantesa feliç i alegre, allunyats de totes aquestes coses que no són per a vosaltres encara i en les que ningú no us hauria d'haver involucrat mai. Si us plau, quan us feu grans no sigueu mai com aquestes bestioles retorçades i fastigoses que són els vostres mestres.

-- Per Florencio Aurre a Defendiendo a Israel

LA CABALÀ A LA UNIVERSITAT

L'Arbre de la Vida, és el nucli de l'anàlisi de la mística hebrea. Estudiant les seves diferents dimensions podem comprendre com s'ha creat el món i com funciona l'ésser humà. Més a prop de la ciència, que no pas de la ficció, els cabalistes medievals ja van descriure el models cosmològic de l’expansió de l’univers avançant-se a l’actual teoria del Big Bang, la càbala també ens parla del móns paral·lels que avui dia està demostrant la nanotecnologia.

A través dels temps, els rabins van ocultar certs coneixements que creien que calia preservar de les persones que no estaven prou preparades per assimilar-lo: les dones i els menors de quaranta anys. Des de la perspectiva del segle XXI això ha quedat desfasat.

El misticisme jueu és una de les més antigues tradicions espirituals i es basa en importants escrits com el Zohar, el Llibre del Esplendor i altres obres. En hebreu el mot càbala, pronunciat cabalà, significa rebre. La Cabalà és l’especulació filosòfica que t’ajuda a emprendre un camí interior amb tot el que has “rebut” i és l’estudi més profund i menys superficial de la Torà. Però com explicar això al gran públic? El procés per arribar a ser un cabalista no és fàcil i sol durar molts anys; requereix una maduresa espiritual a la qual s’hi arribarà a través de diferents estadis: curiositat primer, seguit d’una època més emocional, i encara l’adhesió posterior, la impotència, l’equilibri i, finalment, l’acceleració dels grans cabalistes. Al culminar el procés esotèric s’ obrirà la porta del secret i es revelarà una gran percepció de la veritat.

La cabalà al llarg dels segles s’ha escrit en molts idiomes, també en català amb Ramon Llull, Nahmànides i d’altres. Segons Harold Bloom en una entrevista que li van fer a La Vanguardia (23-5-2002): El gran estudiós israelià de la càbala Moshe Idel, principal successor de Gershom Scholem, ha rastrejat la influència en Llull del rabí i cabalista Ezra de Girona. Les "sefirot" cabalístiques catalanes van contribuir a estimular les "dignitats" lul·lianes, els atributs de la naturalesa divina. A la càbala catalana, la primera "sefirá", Keter o la corona, és també la causa última de tot ésser. Per al rabí i gran savi català Moses Ben Nahman (Nahmànides), Keter era una entitat increada, la causa de les altres "sefirot" o dignitats, segons el terme de Llull.

L’ignorant no és lliure, però potser és feliç. La Cabalà com camí de saviesa esdevé un procés dur perquè més coneixement implicarà més dolor i més llibertat. Potser la paradoxa de la felicitat és haver de suportar aquesta llibertat i aquest dolor des d’una perspectiva evolutiva i espiritual superior.

Malauradament, celebritats de Hollywood i les grans figures de l’espectacle, com Madona, contribueixen a frivolitzar una de les tradicions espirituals més antigues i serioses de la història de la cultura humana. Es fan cursets lleugers, es publiquen llibres d’autoajuda, o reportatges amb textos vacus i sovint sensacionalistes que no contribueixen a donar una imatge del que significa la cabalà .

Per sort, ara, el departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social, URV conjuntament amb l’ Associació Tarbut Tarragona i l’ITA (Associació d’Antropologia) organitzen un interessant curs de cabalà a la Universitat Rovira i Virgili, -que comença divendres 12 de març i finalitza el 7 de maig- on s’hi estudiaran diverses aspectes de la mística jueva, des dels nous desenvolupaments i les aportacions dels grans pensadors dels judaisme. El valor afegit al curs de és que l’impartirà el prestigiós doctor en filosofia Mario Sabán descendent dels jueus sefardites expulsats el 1492, extraordinari coneixedor de la Cabalà jueva, sobre la qual investiga actualment; és advocat per la Universitat de Buenos Aires i doctor en Filosofia per la Universitat Complutense de Madrid. Sabán és professor, escriptor, conferenciant i autor de nombrosos llibres, a més d’investigador dels orígens del cristianisme i les seves estretíssimes vinculacions amb el judaisme; a més, presideix l’associació cultural Tarbut-Sefarad, interessada en la difusió de la cultura i l’espiritualitat jueva a Espanya. Si voleu més informació: http://antropologia.urv.es/cabala.

Francesc Valls-Calçada

CONFERÈNCIA SOBRE ANTISEMITISME A REUS

Mario Saban va néixer a Buenos Aires i és descendent dels jueus espanyols expulsats d’Espanya el 1492. És advocat (Universitat de Buenos Aires, 1993) i doctor en Filosofia per la Universitat Complutense de Madrid, 2008, amb una tesi titulada El genio de Maimónides publicada el mateix any. El doctor Saban ha investigat incansablement sobre els orígens del cristianisme i les seves estretíssimes vinculacions amb el judaisme. Fruit d’aquesta recerca històrica son alguns del seus llibres: Las raices judias del cristianismo (1994); El judaismo de San Pablo (2003); El sábado hebreo en el cristinanismo (2004); La matriz intelectual del judaismo y la génesis de Europa (2005) i l’obra fonamental d’aquesta investigació El judaismo de Jesús (2008). A més d’escriptor, professor i conferenciant, presideix l’associació cultural Tarbut-Sefarad, interessada en la difusió de la cultura i l’espiritualitat jueva a Espanya.

Hi sou convidats.

Els estats anímics, de Jordi Abelló

El Fraret Mut us proposa anar a veure a Artloft, de Reus, l'última dèria de l'artista Jordi Abelló: Retrats, és a dir pintures sobre paper que escorcollen l'estat anímic de els éssers humans. Abelló ja va exhibir aquesta exposició fa poc al zoo de Barcelona.
L'hàbitat dels goril·les, va esdevenir el punt neuràlgic de l’experiment. En una de les sèries de Retrats, la titulada Crit, va treballar observant atentament els trets facials d'aquests primats. Abelló ens confon amb les fronteres etèries entre la persona i la bèstia fins a arribar a pintar un crit humà.

JUDICI CONTRA EL CATALÀ

"Nunca fue la nuestra lengua de imposición sinó de encuentro; a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano: fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyos, por voluntad libérrima, el idioma de Cervantes.» Paraules del Rei Joan Carles I, a l'abril del 2001, creieu que li ha crescut el nas?

Amics del Fraret Mut us reprodueixo un mail que he rebut:

"El passat 3 de setembre al matí jo, Àngels Monera, i la meva família vam perdre un vol a l'aeroport de Girona en direcció a l'Alguer. El motiu és que vam gosar adreçar-nos als guàrdies civils en català. La seva actitud prepotent i de menyspreu cap a la llengua i la nostra insistència en que teníem el dret d'usar-la, va suposar la meva retenció a les dependències de la Guardia Civil dins l’aeroport. Allà, a més de constatar que a l’aeroport de Girona es deu poder parlar qualsevol llengua menys la nostra, vaig ser interrogada sobre geografia i filologia política, -Reconoce Vd. que Gerona està en España?-, -Reconoce Vd. que el español és la lengua oficial de España?- i quan finalment em van deixar anar, sense que hagués signat res ni m'haguessin informat en cap moment que em denunciarien, el vol estava tancat i ens vam quedar a terra. Vam haver de passar tot el dia a l'aeroport, comprar nous passatges a una destinació molt allunyada de l'Alguer, la ciutat de Càller, a l'altra punta de Sardenya, pagar una nit d'hotel -vam arribar a les 11de la nit-, i llogar un cotxe per desplaçar-nos a l'Alguer, on teníem reservada una habitació que també vam haver de pagar. En tornar a casa, vam denunciar-ho a alguns mitjans i a la Secretaria de Política Lingüística. Potser com a resposta a això, he rebut una citació com a acusada en un judici que tindrà lloc dilluns que ve a Santa Coloma de Farners. Es tracta d'un judici de faltes per "desordenes públicos".

Lloc: Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 3 Ctra. Sant Hilari, s/n Sta. Coloma de Farners Data: 22 de Febrer del 2009 a les 10:45 hores.

Us agrairem que feu difussió d’aquest cas per ajudar a que situacions com aquesta, per desgràcia encara massa freqüents, deixin de produïr-se. Gràcies per endavant,

Àngels Monera"

Francesc Valls Calçada, 2010

EL POEMA DE LA SETMANA

Amor abismal

Si jo fos pou

et cridaria des del fons.

I et faria baixar

ben a poc a poc

i t’acolliria dins les aigües més obscures.

Si tu t’hi trobessis bé

quin pou més ple de vida!

Les onades que faríem esquitxarien

les més altes copes dels arbres

que s’aboquen xafarders

cercant al fons allò que és l’amor!

Anna Maluquer

Gràcies, Gisella Vacca

Francesc Valls-Calçada

LA CAPITAL MUNDIAL DEL CRIM

És fàcil preguntar-se com els líders mundials, periodistes, religiosos i ciutadans corrents miraven cap a un altre costat mentre sis milions de jueus morien a l'Holocaust. I és encara més fàcil dir que nosaltres ho faríem millor.
Però fins ara la brutal guerra aquí a l'est del Congo no només ha durat més que l'Holocaust, sinó que també sembla haver cobrat més vides. Un estudi xifrava la guerra del Congo amb 5,4 milions de víctimes mortals, l'abril de 2007, amb un augment de 45.000 morts al mes. Això deixaria el total en l’actualitat, després d'una dotzena d'anys, a uns 6,9 milions.
El que aquests números no plasmen és que el Congo s'ha convertit en la capital mundial de la violació, la tortura i la mutilació, ni com els supervivents de la carbonització com Jeanne Mukuninwa, una bonica noia, alegre, de 19 anys que d'alguna manera encara té el força per riure. Els seus pares van desaparèixer en els combats, quan acabava de complir 14 anys -potser van ser massacrats, però els seus cossos mai van aparèixer - per això va anar a viure amb el seu oncle.
Al cap d'uns mesos, els milicians extremistes hutus van envair la casa. Ella recorda que era el dia del seu primer període menstrual - l'únic que ha tingut.
"En primer lloc, van lligar al meu oncle", diu Jeanne. "Li van tallar les mans, li van treure els ulls, van tallar els seus peus, li va tallar els òrgans sexuals, i el van deixar així. Encara era viu.” La seva dona i el seu fill també hi eren. Llavors se’ns van emportar a tots nosaltres al bosc." Aquesta milícia és coneguda pel segrest i esclavatge de persones durant mesos, fins i tot anys. Els homes es converteixen en portadors, i les nenes en esclaves sexuals.
Jeanne i altres noies eren regularment violades, i aviat va quedar embarassada. Les violacions van continuar, de vegades amb pals que van esquinçar les seves entranyes i li van provocar un degoteig constant de residus. D'alguna manera el fetus va sobreviure, però la seva pelvis era massa immadura (no estava preparada) per al part.
Un dels segrestats de la milícia era un metge que es va veure obligat a tractar els soldats. El metge, veient que Jeanne estava a punt de morir en un obstruiment de part, la va obrir amb un ganivet vell, sense anestèsia, i va treure el nen mort. Jeanne delirava i es trobava en un estat proper a la mort i la milícia la va deixar al marge d’una carretera.
"Ella estava completament destruïda per dins", va dir un altre metge, Denis Mukwege, que li va salvar la vida després de portar-la a aquí a Bukavu. El Dr Mukwege, de 54 anys, presideix l’Hospital Panzi de 400 llits, recolzat per la Unió Europea i els grups privats com Fistula Foundation. De vegades se l'esmenta com a candidat al Premi Nobel de la Pau pels seus esforços heroics per lluitar contra la guerra i curar les seves víctimes.
El Dr Mukwege va operar Jeanne nou vegades durant més de tres anys per reparar les fístules que li estaven causant les pèrdues. Finalment les operacions van tenir èxit, i ella va tornar al seu poble a viure amb la seva àvia.
"Em va dir que em mantingués allunyada dels homes durant tres mesos", recorda Jeanne, per donar-li temps a refer-se. Però tres dies després del seu retorn a l'aldea, la milícia va arribar una altra vegada i la va violar de nou. La fístula es es va tornar a obrir.
Jeanne, va estar-se nua al bosc, perquè les seves ferides internes s’havien tornat a obrir, fins que finalment va aconseguir escapar i, va trobar el camí de tornada a l'Hospital Panzi. El Dr Mukwege ja ha iniciat una segona ronda d'intervencions quirúrgiques per curar-la, però queda tant poc teixit que no està clar si mai tornarà a poder concebre de nou.
Al voltant d'un 12 per cent de les dones violades que tracta el doctor han contret sífilis, i el 6 per cent tenen el VIH. Ell fa el que pot per reparar les seves lesions, i ajuda a curar - fins a la propera vegada.
"De vegades no sé el que estic fent aquí", va dir el Dr Mukwege desesperat. "No hi ha cap solució mèdica." La necessitat primordial, diu, no és més ajuda humanitària per al Congo, sinó un esforç internacional molt més enèrgics per a posar fi a la guerra mateixa.
Això significa pressionar a la veïna Rwanda, un país tan àmpliament admirat per la seva bona gestió pública al país que tendeix a obtenir un passi per al seu possible paper en els crims de guerra al costat. També necessitem pressionar sobre el president congolès, Joseph Kabila, per la detenció del general Jean Bosco Ntaganda, ceract per la Cort Penal Internacional per Crims de Guerra. I, segons les recomanacions d’una organització de defensa anomenada Enough Project, necessitem un esforç de mediació dels Estats Units per controlar el comerç de minerals del Congo, perquè els senyors de la guerra ja no puguin comprar armes de foc mitjançant l'exportació d'or, estany o coltan.
A menys que hi hagi una mica de lideratge aquí, els combats al Congo - impulsats pels guanys de les exportacions de minerals - continuaran indefinidament. Així que si no actuem ara, quan ho farem? Quan la xifra arribi als 10 milions de morts? Quan Jeanne sigui segrestada i violada per tercera vegada?

Publicat al New York Times per NICHOLAS D. KRISTOF

Afegitó del Fraret Mut: mentre els herois de motxilla -paraules de Pilar Rahola- es compadeixen de Palestina, giren l'esquena i s'obliden del drama terrible del Congo i d'altres indrets castigats de l'Àfrica i del món... En nom de la Pau, denucieu totes les guerres. La veritat ens farà lliures.