dimecres, 2 de setembre del 2009

LA REVOLUCIÓ DELS AMNÈSICS


El mentalista Macabeus Flint estava ressentint amb l’audiència del seu programa de tele i va amenaçar en provocar una EMAF (Epidèmia Mundial d’Amnèsia Futbolística). El primer diumenge sense futbol va discórrer amb un cert estupor per part de la població. De sobte, el carrer es va omplir de zombies sense rumb. Eren jugadors, entrenadors, massatgistes, àrbitres, directius, periodistes, aficionats desvagats i demes fauna de la indústria futbolera. A les ciutats hi aparegueren grans esvorancs allí on hi havia hagut estadis i per més que els tècnics d’urbanisme s’ho preguntaven, no sabien quin ús tenien aquells espais buits on hi cabia una catedral. L’administració municipal tenia un greu problema...
Ningú no parlava de futbol, ningú no recordava aquell esport que havia estat mític, i l’ànim de la població anava degenerant de manera imperceptible. Els patis de col•legi i les places dels pobles presentaven un aspecte trist i amb els nens ensopits. Els diaris apareixen amb nombroses pàgines en blanc. Les emissores de ràdio emetien el vacu silenci de l’oblit i a la TV, els gris espurneig del no res. Rousa Dos Santos Gutierres, la mare d’un golejador brasiler fou detinguda com una “sense papers”, ningú recordava que havia estat la mare del “pichichi”, ni ella mateixa.
Al cap de dues setmanes d’amnèsia, els ànims estaven caldejats. Als bars es començà a parlar de filosofia i cultura. Alguns individus ja pensaven per lliure i parlaven malament del govern, de l’església i del capital. Es disparà la venda massiva de llibres i les biblioteques obrien diumenge a la tarda. Mentre, el consum de cervesa davallava i la natalitat augmentava. A les botigues d’esports, les prestatgeries que havien servit per guardar productes de futbol restaven plenes de pols.
A les oficines i cafès, la gent començà a discutir amb una violència continguda que s’anava desfermant, fins que les hordes enfurismades envaïren els carrers i es va proclamar l’estat de setge permanent. La Revolució dels amnèsics. Les multituds sortien i cremaven vehicles i contenidors que abocaven per terra. Aleshores uns vailets van improvisar un joc nou: van treure d’un dels contenidors una bossa de plàstic farcida de papers i començaren xutar. Ben aviat s’inventaren unes rudimentàries normes, els veïns aplaudien les escomeses d’aquella gent anant darrera d’una precària pilota. Però ningú, absolutament ningú no recordava aquella cosa... d’això, com en deien? Fut... Fut... Fut què? Ni tant sols Rousa Dos Santos Gutierres que no podia explicar a la policia com una immigrant indocumentada podia viure en un xalet de luxe amb piscina; ni el mentalista Macabeus Flint, que era conscient que s’havia venjat del món però no sabia com.