APARICIÓ
La lluna s’entristia. Uns serafins en plors
Llangint, l’arquet als dits en la pau de les flors
Vaporoses, extreien de somortes violes
Blancs planys que enlluentien l’atzur de les corol·les.
— Era el dia sagrat del teu primer petó.
Volent martiritzar-me, la imaginació
S’anava embriagant del perfum de tristesa
Que deixa sense cap recança ni amarguesa
La collita d’un Somni al cor que l’ha collit.
Jo errava, doncs, els ulls sobre el terra envellit
Quan pel carrer, banyant-te el sol la cabellera,
Te m’has aparegut al capvespre, encisera,
I m’ha semblat que veia la fada resplendent
Que pels meus plàcids sons d’infant antigament
Passava, tot deixant de les mans mal tancades
Nevar blancs ramellets d’estrelles perfumades.
Stéphane Mallarmé
Traducció de Josep Navarro i Santaeulàlia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada