Pilar Rahola al costat de Miquel Segura i la seva esposa. Foto Lina Camí.
Pere Bonnin dissertant, asseguda la presidenta de Tarbut Shorashim, Roser Parés. Foto Lina Camí.
Intervenció del Rabí Nissan ben Abraham. Foto Lina Camí.
El Fraret Mut va assistir al primer sàbat xueta, practicament després de la cerimònia del Parlament de Catalunya –que havia tingut lloc dos dies abans- amb motiu de l’alliberament del Camp d’extermini d’Auswitz, per commemorar la Shoà (dia internacional de les víctimes de l’Holocaust).
El sàbat xueta coincidia amb el tu Bishvat, l'any nou dels arbres i amb Xabat Shira que és el càntic que el poble jueu va entonar sortint d'Egipte quan es van separar les aigües del Mar Roig. Segons Roser Pares, presidenta de Tarbut Shorashim: “No creiem en les casualitats i aquest dia, en què se celebra la força i la importància dels arbres que coincideix amb el nostre acte inaugural, se'ns obre un camí de renovació per a tots aquells que sentim les nostres arrels jueves."
Hi assistiren l’escriptor i periodista xueta Miquel Segura, que va explicar el seu retorn al judaisme, el rabí Nissan Ben Abraham, Pilar Rahola, Mario Sabán president de Tarbut Sefarad, Pere Bonnin que ens va fer un interessant tast de la segona part del seu llibre Sangre Judia, entre d'altres...
Durant molts anys, a Mallorca, ser xueta no ha estat gens fácil: la comunitat ha estat sistemàticament estigmatitzada i segregada. Molts xuetes foren víctimes de la Inquisició, fets presoners, torturats, cremats... Escoltant-los em vaig emocionar. Quina diferència hi ha entre l’odi i la violència irracional de l’Holocaust i la persecució històrica dels xuetes?
Exactament cap. Només hi ha matisos pel que fa a la quantitat industrial, però no pel que fa a la qualitat, l’absurd i a la crueltat.
Hi assistiren l’escriptor i periodista xueta Miquel Segura, que va explicar el seu retorn al judaisme, el rabí Nissan Ben Abraham, Pilar Rahola, Mario Sabán president de Tarbut Sefarad, Pere Bonnin que ens va fer un interessant tast de la segona part del seu llibre Sangre Judia, entre d'altres...
Durant molts anys, a Mallorca, ser xueta no ha estat gens fácil: la comunitat ha estat sistemàticament estigmatitzada i segregada. Molts xuetes foren víctimes de la Inquisició, fets presoners, torturats, cremats... Escoltant-los em vaig emocionar. Quina diferència hi ha entre l’odi i la violència irracional de l’Holocaust i la persecució històrica dels xuetes?
Exactament cap. Només hi ha matisos pel que fa a la quantitat industrial, però no pel que fa a la qualitat, l’absurd i a la crueltat.
Per sempre més cal que tinguem en compte les paraules de Martin Niemöller: "Primer van venir a buscar els comunistes i jo no vaig dir res perquè no era comunista. Llavors van venir a buscar els jueus i jo no vaig dir res perquè no era jueu. Llavors van venir a buscar els sindicalistes i jo no vaig dir res perquè no era sindicalista. Llavors van venir a buscar els catòlics i jo no vaig dir res perquè era protestant. Llavors van venir a buscar-me a mi però ja no quedava ningú que pogués dir res..."
Francesc Valls-Calçada, 2010
3 comentaris:
No ho puc creure! En un blog com aquest, treient-li la pell a la Rahola´, de manera tan grollera. A part de que en el tema del Vall Aran ESTIC D´ACORD AMB ELLA, perque es tractava d´un tipo que volia matar els ossos, i jo tambe crec que no te dret a fer-ho. Pero a banda d´aixo, esta fent articles extraordinaris, sobretot en el tema Islam i llibertat. Usar la paraula GESTAPO embruta aquest blog i demostra la qualitat de la merda que surt del cervell que ho ha escrit.
Perdona, mut, pero soc de la comunitat, i he entrat perque m´havien enviat el link de les teves fotos. Pero ara sento fastic. Quina llastima que t´embrutin aixi el teu blog.
Gràcies Francesc!!!
L'holocaust fa temps que dura, aquí a Sefarad si fem el percentatge de la població existent en proporció a la que es va cremar, perseguir, expulsar...potser ens esgarrifaríem, vaja ben segur que si.
Respecte a l'altre cara de la Pilar Rahola...doncs jo estic contenta que vingués, va ser prou amable amb nosaltres i el seu discurs no va tenir desperdici.
Tens raó Jaim. I per això l'he esborrat. Encara hi ha un altre motiu i és que el personatge anònim que va escriure el comentari, el conec i em va trucar ahir al vespre pregant-me que l'esborrés... ho hauria fet abans però hi havien problemes tècnics que no he superat fins avui. Però sobretot l'esborro perquè admiro la tasca de la Pilar.
Publica un comentari a l'entrada