Lurdes Malgrat
El poeta Magí Sunyer va actuar de mestre de cerimònies del Joc Partit – organitzat pel departament de Filologia Catalana i el Teatre El Magatzem - per presentant-nos dos autors amb formes diverses de viure la poesia: l'una treballa el vers lliure i l'altre domina la mètrica estricta. L’una escriu poesia quan en té necessitat, l’altre escriu disciplinadament cada dia. La conversa va girar entorn dels seus inicis i del procés creatiu.
Adrià Targa estudia Filologia Clàssica a la Universitat de Barcelona i és – a més d’una promesa de la literatura catalana - alumne de l’Escola de Lletres de Tarragona, dirigida per l’escriptora i traductora Lurdes Malgrat. Allí és on es van creuar les seves trajectòries vitals, a cavall dels versos.
Potser per això la gràcia del darrer Joc Partit va ser la d’un mirall que ens revelava les similituds i les diferències entre dos poetes que per generació i per gènere podrien estar a anys llum, però que naveguen en el mateix univers (encara que en trajectòries diferents).
El Joc, que a voltes resultava més unit que partit - precedit d’uns Clips Escènics interpretats per la Companyia de Teatre Popular TeclaSmit - va esdevenir un mar de complicitats vitals i literàries que s’accentuava encara més, perquè Lurdes Malgrat (professora) i Adrià Targa (alumne) comparteixen una excel·lent categoria humana i poètica per captivar un auditori àvid de lletres com el del Magatzem. I ho van fer, destriant el sentit de la vida i el significat de la poesia a partir de les seves pròpies experiències.
Ara bé, Targa és un poeta en rodatge i degut a la seva joventut no acumula tanta experiència vital com Malgrat, però supera aquesta mancança nodrit de cultura clàssica i pel hàbil domini de la mètrica. La joventut és una malaltia que es cura amb els anys i “cada vegada esdevé un poeta més reeixit”, això últim segons paraules de la seva pròpia professora. Haurem d’estar alerta per veure créixer aquest poeta tarragoní: de moment ja ha guanyat el premi Joves.lit 2007 de poesia i ha publicat el recull de quatre relats breus Els noms del complement a la col·lecció Zenit de La Gent del Llamp 2008 i el llibre de poesia L’exili de Constança a la col·lecció La Gent del Llamp de Cossetània. Déu n’hi do.
Malgrat és una autora sabia, preceptora de futuribles escriptors, una poeta experimentada i sensible que respira i transpira el conjur de les lletres. Més madura que el seu acòlit, però amb la vida per davant, ha sabut consolidar una veu poètica d’extremada puresa, a vegades descarnada i d’altres dolça on el vers lliure s’obre pas en un món de sensacions. Ha publicat: Amat, un poemari de “La imatge que parla” amb fotografies de l’artista Anton Roca (2005); “El retorn de Neró”, dins Dramaticulària (2005). “Recordant l’Eternitat”, poemes en prosa, dins Aquell regust d’ampla llibertat, (2007); “Veus” dins El mort. 15 monòlegs, Textos del Centre d’Arts Escèniques de Reus (2008). Però Lurdes Malgrat encara ens ha d’oferir moltes obres. Properament, aquest febrer presentarà el poemari Terra Fonda. No ens el deixarem perdre.
Potser per això la gràcia del darrer Joc Partit va ser la d’un mirall que ens revelava les similituds i les diferències entre dos poetes que per generació i per gènere podrien estar a anys llum, però que naveguen en el mateix univers (encara que en trajectòries diferents).
El Joc, que a voltes resultava més unit que partit - precedit d’uns Clips Escènics interpretats per la Companyia de Teatre Popular TeclaSmit - va esdevenir un mar de complicitats vitals i literàries que s’accentuava encara més, perquè Lurdes Malgrat (professora) i Adrià Targa (alumne) comparteixen una excel·lent categoria humana i poètica per captivar un auditori àvid de lletres com el del Magatzem. I ho van fer, destriant el sentit de la vida i el significat de la poesia a partir de les seves pròpies experiències.
Ara bé, Targa és un poeta en rodatge i degut a la seva joventut no acumula tanta experiència vital com Malgrat, però supera aquesta mancança nodrit de cultura clàssica i pel hàbil domini de la mètrica. La joventut és una malaltia que es cura amb els anys i “cada vegada esdevé un poeta més reeixit”, això últim segons paraules de la seva pròpia professora. Haurem d’estar alerta per veure créixer aquest poeta tarragoní: de moment ja ha guanyat el premi Joves.lit 2007 de poesia i ha publicat el recull de quatre relats breus Els noms del complement a la col·lecció Zenit de La Gent del Llamp 2008 i el llibre de poesia L’exili de Constança a la col·lecció La Gent del Llamp de Cossetània. Déu n’hi do.
Malgrat és una autora sabia, preceptora de futuribles escriptors, una poeta experimentada i sensible que respira i transpira el conjur de les lletres. Més madura que el seu acòlit, però amb la vida per davant, ha sabut consolidar una veu poètica d’extremada puresa, a vegades descarnada i d’altres dolça on el vers lliure s’obre pas en un món de sensacions. Ha publicat: Amat, un poemari de “La imatge que parla” amb fotografies de l’artista Anton Roca (2005); “El retorn de Neró”, dins Dramaticulària (2005). “Recordant l’Eternitat”, poemes en prosa, dins Aquell regust d’ampla llibertat, (2007); “Veus” dins El mort. 15 monòlegs, Textos del Centre d’Arts Escèniques de Reus (2008). Però Lurdes Malgrat encara ens ha d’oferir moltes obres. Properament, aquest febrer presentarà el poemari Terra Fonda. No ens el deixarem perdre.
3 comentaris:
Interessant.
Benvingut al circ!
Benvingut
soc el vei de dalt de la feina
salut
Publica un comentari a l'entrada