Qui plora per Ali Salem Tamek?

Ali Salem Tamek

Com diria el meu amic Asterix: "estan bojos aquests romans", en canvi jo dic: "estan bojos aquests espanyols". Els hi cau la baba quan parlen del nacionalisme del Tibet o de Palestina, però els hi costa molt d'entendre la plurinacionalitat del nostre estat. El patètic cas del Tribunal Constitucional en relació a l'Estatut n'és una mostra patent.

Exactament el mateix els hi succeeix als marroquins pel que fa als saharauís. Ali Salem Tamek i sis activistes de drets humans estan tancats en una presó del Marroc exclusivament per exercir el seu dret a expressar-se de forma pacífica a favor de la lliure determinació del poble sahrauí. Els set van ser detinguts el passat 8 d'octubre al tornar d'una visita als campaments de refugiats de Tinduf, a Algèria. Estan acusats de posar en perill la seguretat nacional i els seus casos han estat traslladats a un tribunal militar. Podrien ser condemnats a mort si se'ls declarés culpables. La situació al Sàhara Occidental i els drets de la població sahrauí són un tema tabú al Marroc, com també ho són les crítiques a la Monarquia (això també ens sona aquí, on no es pot cremar un paper couché si hi ha la cara de segons qui). Les autoritats marroquines també van detenir a l'octubre el periodista Idriss Ch. Potser cal veure la biga de l'ull propi abans de posar-se a criticar la palla de l'ull del veí, cosa que no fan ni els uns ni els altres. En tot cas, el Fraret Mut defensa la llibertat de totes les persones presoneres per les seves idees i l'autodeterminació de tots els pobles sense excepció.

Francesc Valls-Calçada http://fraretmut.blogspot.com/

PER QUÈ? (13)

Per què els estudiants andalusos ja han rebut els 900 € de les beques Erasmus i els catalans només en rebran 350 € i encara s’han d’esperar fins desembre? No hi ha bitllets a les arques catalanes?

... però hi ha Millets.

http://fraretmut.blogspot.com/ Francesc Valls-Calçada

COSES QUE PASSEN

He rebut un mail -referent a un article publicat a La Vanguardia- enviat per l'amic G.M. i com que amb aquestes calors no fa per escriure gaire, em limito a copiar i a enganxar. De totes maneres és prou sucós... Pel que fa a la imatge que acompanya aquest article, no té cap relació amb els fets que menciona, és d'EFE i fa referència a una altres fets ocorreguts a l'Ecuador. Sí, ja sé que és molt crua, m'ho he pensat dues vegades abans de posar-la. Us demano disculpes si fereix la vostra sensibilitat.

QUEMADOS VIVOS SEIS CRISTIANOS, ENTRE ELLOS UN NIÑO, POR MUSULMANES EN PUNYAB. PAKISTÁN

Seis Cristianos - un niño, cuatro mujeres y un hombre - fueron quemados vivos en una revuelta organizada por grupos musulmanes en la ciudad de Goira, en la provincia de Punyab. La tensión había crecido entre las dos comunidades tras acusaciones que la minoría cristiana había profanado un Corán. Un portavoz oficial del Gobierno dijo que la acusación había sido "un falso rumor extendido por elementos subversivos para crear el caos"./ Reuters

La Vanguardia, diumenge 2 d'agost de 2009, pàgina 8.

Quantes disculpes heu llegit als diaris ?

Quants països mulsulmans s'han desmarcat d'aquest fet ?

Quantes manifestacions pro drets humans heu vist pels carrers d'Europa?

Quantes queixes de països no musulmans s'ha pogut escoltar?

Que passaria al món si una família mussulmana patís un fet com aquest?

Perquè sovinteja la persecució de les minories religioses en societats de majoria musulmana integrista ?"

MORT A L'INFIDEL" ÉS UNA PROCLAMA QUE AVUI ENCARA S'ESCOLTA I OCCIDENT CALLA. FINS QUAN ?

Finalment, vull afegir que no estic en contra de l'Islaam moderat. Però sí de qualsevol integrisme religiós de caire violent.

QUAN L'ANTISEMITSIME RIMA AMB PACIFISME

Els meus amics “pacifistes” i “miops” que només estan especialitzats en l’odi visceral contra Israel - no van assistir a la conferència Colòmbia i R. D. Congo: guerres, causes, responsabilitats i futur, a càrrec de Mariela Beltran (Delegada FISC Colombia, activista de Defensa de Drets Humans ), Masika Pendeza (Delegada FISC R.D.Congo) i Papy Sylvain N’sala organitzada per la Fundació Internacional de Solidaritat, FISC. Es com si les víctimes del Congo, la vulneració dels drets humans i la violència estructural que pateixen a Colòmbia passessin de puntetes per damunt de les seves consciències. O potser només és miopia ?

Un palestí d' Hebron ha estat jutjat per autoritats judicials palestines acusat de vendre les seves terres a jueus, per la qual cosa ara el poden condemnar fàcilment a mort. El palestí està acusat de traïció i la justícia palestina vol evitar, d’una forma exemplar, que els seus ciutadans venguin terres a jueus. ¿Com és que els meus amics -“miops” i “pacifistes”- no denuncien aquest extrem? Hi ha un doble racisme: el seu antisemitisme visceral els hi fa creure que els jueus són la pell del diable i que els "negritos" no mereiexen cap respecte. Els Palestins són uns angelets.

En reiterades ocasions els palestins han estat assassinats pels seus propis compatriotes per vendre terres, segons informa La Vanguardia Digital. Molts dels venedors palestins exigeixen nova identitat i habitatges en diferents parts del món per escapar de la pena capital.
Això no ha passat a Gaza sinó a la zona controlada per l´ANP, teòricament menys radical i molt més progressista que Hamàs, l’organització criminal que va trencar la treva, que ensinistra nens per a ser futurs terroristes suïcides (sense que l’UNICEF - miops també ? - mogui un dit per evitar aquesta crueltat infantil) i que empra sistemàticament població civil com escut humà o fa matances indiscriminades contra els palestins dissidents.

Així les coses, el jutge de la Audiència Nacional, Fernando Andreu, ha admès una querella contra els responsables militars d’Israel per un atac a Gaza el 2002. Senyor Jutge, podria fer alguna cosa pels 4 milions de víctimes mortals de la guerra del Congo?

LES NINES RUSSES DE L'ECONOMIA CATALANA

Mentre que hi ha llocs del món sotmesos només als rigors de la crisi financera, l’economia catalana és com un joc de perverses nines russes. Cada nina conté una crisi diferent que en conté una altra i així successivament anem acumulant pobresa d’esperit i asfixia nacional...
Primera nina russa: hi ha la crisi crònica i permanent que ens avoca a un dèficit totalment injust pel que fa a la balança fiscal. L’espoli sostingut - pel simple fet de ser catalans - durant dècades, per no dir segles, en que els espanyols ens han tractat com una colònia d’intramar: traient el màxim i invertint el mínim. La Maria Aurèlia Capmany ja deia que som un país amb la cultura de peatge.
Avui Catalunya és un país de peatges integral. Si l’estat espanyol hagués fet els seus deures tindríem unes magnífiques carreteres com Castella en lloc dels 80 % de les autopistes de pegament de la península. Altres peatges a Catalunya són l’impost de la benzina per sostenir la sanitat pública, o l’impost de successions per cobrir els diners que l’estat no ens retorna. Tot això, quan som dels territoris que més aporten a les arques comuns. Mentre, hi ha llocs com les illes Canàries, on no es paguen impostos sobre la benzina ni sobre el tabac, ni sobre l’IVA. Indrets com Ceuta i Melilla on només es paga la meitat de l’IRPF. No s’entén com autonomies com Extremadura tots els escolars poden tenir un ordinador a classe mentre que aquí hi ha milers d’alumnes que encara estan en barracons. Hi ha moltes regions que aporten molt menys que nosaltres però que reben molt més: algunes es poden permetre l’ortodòncia i els enterraments pràcticament gratuïts. A Madrid, si anomenem Barajas, ja no cal dir res més. Però a més el Prado, el Reina Sofia etc. són de titularitat pública.... mentre a Catalunya els altres espais museistics més vistitats de l'estat són el Museu Dalí i la Sagrada Família, de titularitat privada. Conclusió, els catalans ens paguem les nostres despeses de la butxaca. Som uns mesells i ens tenen sotmesos com a xais.
Segona nina russa: la crisi de l’Euro, conjuntural a la resta de l’Estat. La moneda de cent pessetes es va assimilar a 1 €, (160,66 pessetes) el bitllet de 500 pessetes al bitllet de 5 € (equivalent a 833 pessetes). Els preus es van arrodonir a l’alça però els sous no.
Tercera nina russa: No cal dir gran cosa de la crisi Inmobiliaria i de la bombolla que va fer puf!, oi?
Quarta nina russa: la crisi financera mundial de la qual s’han vessat tants rius de tinta que potser no cal que digui res.
Amb tantes nines russes el proverbial separatisme català ja no és cultural. Segons Alfons López Tena, ara paguem el 40 % dels impostos, però la Generalitat només en rep el 17%, i el 10% de la nostra riquesa l'acumula cada any Espanya. L’altra dia en una emissora de ràdio algú comentava que el 30% de l’independentisme és econòmic i parla en castellà. I tinc un conegut del PP, que a cau d’orella em confessa que es sent independentista. En fi, costa de creure però de més verdes en maduren.
Mentre, jo, desitjo de tot cor que hi hagi un canvi climàtic i que a Catalunya deixi de ploure sobre mullat.

BUSH NO BOMBARDEJAVA AMB SABATES

Al-Zaidi és el periodista que va llençar un parell de sabates al president George Bush, en el decurs d’una roda de premsa. Des de que va succeir aquest incident que està empresonat. Ara, després de ser jutjat, li han caigut tres anys de presó. El reporter va dir que Bush és un “gos” i que les sabates “són un petó de comiat” de les seves víctimes.
D’altra banda, a casa nostra, la justícia ha condemnat a vuit mesos de presó a Sergi Xavier Martín per l'agressió racista i cruel contra una menor equatoriana en un vagó dels Ferrocarrils de la Generalitat, a l'octubre de 2007. Un fet lamentable que hem pogut veure perquè les càmeres ho van enregistrar.
Com són les coses!! Per pegar una noia indefensa et cau gairebé un embaràs entre reixes. Per estampar les sabates a les galtes d’un president, encara que de fet no el toquis: tres anys. Per ser un estadista mediocre sobre el qual pesen centenars de milers de vides perdudes a causa d’una guerra injusta (no hi havia armes de destrucció massiva) et posen medalles.
Potser les sabates són més letals que les bombes… però jo em pregunto – tal com estan les coses – que passarà amb la majoria de gent que no hem matat una mosca: ens caurà cadena perpetua? Ens pelaran directament? Aquestes tres condemnes inversament proporcionals em recorden allò de la Llei de la Selva. El més fort sempre hi guanya i com més grossa la fas, més poder tens. Tants anys d’evolució humana només han servit per sofisticar, amb una patina de civilitat, la brutal injustícia de sempre.