dilluns, 19 d’abril de 2010

EL VIDEO DE LA INDÈPENDENCIA

És divertit, el so tarda una mica ... però val la pena fer boca.

Francesc Valls-Calçada 2010

LLUNA BLAVA A LA CANONJA

Llibre + CD LLuna Blava, Arola Editors, 2010



Diuen que el diumenge a les 7 de la tarda és la pitjor hora de la setmana ... Serà veritat?
Per si voleu conjurar-la i fer alguna cosa diferent teniu una cita aquest diumenge 25 d'abril a les 19.00 h. Castell de Masricart, La Canonja

LLUNA BLAVA

Recital poètic i musical

Francesc Valls-Calçada......... veu
Xavier Pié................................saxo soprano
Ignasi González...................... contrabaix

dimecres, 14 d’abril de 2010

EL POEMA DE LA SETMANA

Foto: Ramón Balcazar


Delejaré
els glaçons de Coca-Cola
l’esvalotador dringar de la joia
universal
de les catedrals de vidre
el riure
la gresca
la revetlla.
Veneraré
indecisos icebergs
la lluna misteriosa lliscant
entre dos cossos freds
entre ginebres
entre renecs
entre esperances.
I encara diré:
“Mireu les roselles
que tremolen al pas dels cavalls”.

Francesc Valls-Calçada, 2010

Del poemari "Àlbum d'oblits ((o la filera que ens mena vers el cingle)"

Cossetania Edicions

dilluns, 12 d’abril de 2010

Em dóna Pau

Saber que l’univers és infinit i que nosaltres només habitem la perifèria de l’espai ignot. Ser conscient que visc una micronèssima de segon d’una eternitat de milers de milions de segles i sentir que tan sols sóc una gota d’aigua en un vast oceà. Això, em tranquil·litza perquè des de la nostra dimensió humana tot és intranscendent.
No es pot negar la idea d'un “elefant rosa volant” perquè existeixen els conceptes, elefant, rosa i volar; negar la idea de Déu potser és afirmar la seva existència? ¿ ho és fins el punt que els fonamentalistes ateus acabin imposant allò que no volen? com una altra fe ?
Tanta importància té l'existència de Déu que uns es maten contra els altres?
Deixeu que Déu cregui en nosaltres, mentre nosaltres dubtem humanament.
Si Déu és el cosmos és impossible entendre’l, negar-lo o imposar-lo, perquè l’infint s’escapa a la mesura humana. I això em dóna pau. La pau que vull compartir.
Francesc Valls-Calçada, 2010

diumenge, 11 d’abril de 2010

Esmorzars de l'Ebre

Sempre que rebo un mail de Josep Ignasi Revés començo a salivar. I el mateix quan llegeixo un text seu: irremeiablement em passa allò dels gossos de Paulov. Ho reconec, té la virtut d’obrir-me la gana i de revelar-me contra la dictadura de les dietes imposada per les modes i el colesterol. Josep Ignasi Revés ens proposa reconèixer el territori i la seva gent des d’una perspectiva entre emocional i gastronòmica. Una feina que, plat a plat, serveix per construir la seva obra cada vegada més sòlida entre les lletres i la cuina.
Després dels "Esmorzars de Lleida", ara ens arriben els“Esmorzars de l’Ebre”. Aquest llibre és un viatge literari i gastronòmic. Els esmorzars de forquilla i ganivet, servits i degustats en establiments emblemàtics de les Terres de l’Ebre, que són el punt de partida o d’arribada d’una experiència molt més àmplia: el retrat del paisatge i la gent del Sud de Catalunya. Una lectura d'aquest Espinàs de cuina i cassoles segur que fa de bon pair. Tot plegat ven amanit amb un pròleg de l'inefable Andreu Carranza i cuinat per Edicions Salòria. Bon profit

dijous, 1 d’abril de 2010

ELS POEMES DE LA SETMANA (SANTA)

El Fraret Mut us ofereix quatre fragments lírics de Setmana Santa escollits per Jordi Llavina, escriptor, poeta, crític i periodista. El primer és un poema del llibre homònim d'Espriu. El segon, un fragment del text "Matí de Pasqua", del Quadern de la Selva, de Tomàs Garcés. El tercer, uns versos de Vincenzo Cardarelli (A la deriva, traducció de Miquel Desclot). I el quart, un poema de Rente ao dizer, d'Eugénio de Andrade.

Són primes volves
fonedisses, molt lentes.
A mig camí de l'aire
paren de caure.
La freda nit tremola
en la cremor dels ciris

Salvador Espriu


Ja és fora el divendres sant. Vestit blau i palmó. L'infant no canta, enguany. Una veu més plena ho fa per ell, el "dobla". Ell s'està dret a la cadira. Mentrestant les figures del drama giren i giren, tornen i fugen. Diríeu que són les mateixes, i quant de temps fa que me les miro? ¿He vist alçar-se, pedra a pedra, la torre de guaita que ara cau a bocins? Les figures giren, i passen, i tornen. Com en els vells rellotges opulents de Berna o de Venècia.

Tomàs Garcés


ABRIL

Quantes paraules lasses
em vénen a la ment
en aquest dia plugisser d'abril
que l'aire és com un núvol que es deixata
o una flor que s'esflora.
A dins un vel de pluja
tot estrena vestit.
La terra humida i cara
em desfibra i em puny.
Si els teus ulls són negrosos i enfangats
com un infern,
el meu dolor és fresc
com un torrent.

Vincenzo Cardarelli (traducció de Miquel Desclot)


EM ABRIL CANTAM

Em abril as crianças cantam
com a chuva.
Trepam os ramos matinais
das cerejeiras
e cantam à espera do sol.
Quando o sol demora
entram a cantar pelos olhos de deus.
À noite citilam

Eugénio de Andrade