diumenge, 31 de gener de 2010

EL POEMA DE LA SETMANA


Déu
I tu què vols?
Jo
Doncs jo sols vull
-ei, si pot ser-:
Un poc de fam
i un xic de pa.
Un poc de fred
i un poc de foc.
Un xic de son
i un poc de llit.
Un xic de set
i un poc de vi
i un poc de llet .
I un poc de pau.

Un poc de pas,
un poc de pes
i un poc de pis.
I un xic de niu.
Un xic de pic
i un poc de pac
-o un xic de sou
i un xic de xec.
I un poc de sol
i un poc de sal.
I un poc de cel.
Un xic de bé
i un xic de mal.
Un poc de mel
i un poc de fel.
I un poc de nit
i un xic de por,
i un poc de pit
i un xic de cor
i un poc de crit.
I un xic de llum
i un xic de so:
un poc de llamp
i un xic de tro.
Un poc de goig
i un xic de bes
i un poc de coit.
I un xic de gos.
I un poc de gas.
Un poc del fort
i un poc del fluix.
I un poc de rom
i un poc de fum.
Un poc de lloc.
I un poc de joc
-tres reis, dos nous.
I un poc de groc
i un xic de gris
i un xic de verd.
I un xic de blau.
Un poc de tren
i un poc de nau;
i un xic de rem.
Un xic de vent.
I un poc de neu.
I un poc de rou.
I un poc de veu
-i un poc de vot.
I un poc de cant.
I un xic de vers.
I un xic de ball.
I d'art. I d'or.
Un poc de peix.
I un poc de greix.
I un xic de feix.
I un poc de gruix.
I un poc de carn
i un poc de sang;
i un poc de pèl.
I un poc de fang
i un xic de pols.
Un xic de flam
i un poc de gel.
Un poc de sant
i un xic de drac.
Un xic de risc
i un poc de res
-i un poc de rus.
I un tros de camp
i un xic de fruit;
un tros de clos
prop de la llar
amb aus i flors.
I un poc de bosc
amb pins i brins.
I un xic de font.
I un xic de riu
i un poc de rec
i un poc de pont.
I un poc de gorg.
I un poc de mar
i un xic de port.
I un poc de llor.
Un xic de lli
i un poc de cuir
i un poc de pell
i un xic de fil.
Un poc de lluc
i un xic de suc.
I un poc de porc.
I un xic de parc.
Un poc de gust
i un xic de rang.
I a més del meu
un poc del seu
i un xic del llur.
Vull ser: ruc? clerc?
bell? lleig? dret? tort?
gras? prim? llest? llosc?
nou? vell? ferm? flac?
bla? dur? buit? ple
dolç? tosc? sec? moll?
greu? lleu? curt? llarg?
fosc? clar? xaix? fi?
Un poc de tot.
I a més, què vull?
Un xic de seny.
I un poc de temps.
I un xic de món.
I un poc de sort.
I un poc de mort.
I un poc de Vós.
Ei, si pot ser.

http://fraretmut.blogspot.com/ Francesc Valls-Calçada 2010

dissabte, 30 de gener de 2010

DE TÀRRACO A SABADELL

L'actriu Coia Valls llegint "El somni de Tàrraco". Foto Maria Sànchez
Francesc Sánchez, el novel·lista Xulio Ricardo Trigo, l'actriu Coia Valls, ego: Francesc Valls-Calçada i alguns dels membres de la ‘Legio VIIII Hispana’ / foto Zelma Gutiérrez
Som a l'any 2010 després de Crist, a Sabadell, un lloc de pas obligat de l’antiga Via Augusta on gairebé tots els viatgers ens venia de gust aturar-nos a descansar assaborint una gerra de mulsum... un vi bo i reconfortant. Avui, però, on hi havia la ruta més transitada està cosit d’autopistes i hi ha una acollidora ciutat, al costat d'aquell poblet que es deia Barcino.
Que hi faig a Sabadell, a la Biblioteca del Vapor Badia, després de vint segles? Ego non id cognosco. Potser persegueixo la meva reencarnació i la de tots els presents enllà del Hades. Presentem la novel·la ”El somni de Tàrraco”, un llibre d’èxit de Xulio R. Trigo. Ho fem en mig d’un auditori entregat perquè ens acull l’associació cultural ARRAONA ROMANA. Són reconstruccionistes que estimen el tema fins al punt que a la sala hi ha alguns membres de la Legio VIIII Hispana. Hi reconec a Decimus Cornelio Cicero en la figura del nostre amfitrió, l’advocat Francesc Sànchez .
Acluco els ulls i la veu de l’actriu Coia Valls – o potser és la mateixa Lívia Drusil·la?- ens transporta en el temps mentre llegeix alguns episodis de la novel·la. Renoi, fa ganes d’agafar el llibre i deixar-se endur pel “Somni de Tàrraco”, cosa que ja han fet milers de lectors. Tu encara no ? Evoquem la presència de l'exèrcit romà que va pacificar els pobles del nord d'Ibèria i l'emperador Octavi August que va governar el món des de Tàrraco.
Tàrraco, quanta fuit! I pensar que ara només som candidats a capital de vegueria... Després escolto com qui no vol la cosa, entre vestidors. I no me’n sé avenir... una veu anònima comenta no sé què de l’Amenabar i una pel·lícula de la novel.la que hem presentat. Xulio R. Trigo s’afanya a desmentir aquest extrem i em diu què de moment no ha concretat res amb ningú. Paraules sibil·lines. I , a més, el fraret és mut.

Francesc Valls-Calçada

dimecres, 27 de gener de 2010

LES PETITES ALEGRIES

A vegades la vida et dona petites alegries que t’ajuden a fer més fàcil el periple de l’existència. Un bon sopar amb una excel·lent companyia és un plaer que no té preu, i més si la nit es fa llarga entre confidències sota els estels, a la llum de les espelmes o del que sigui...


Richard White i Pau Gavaldà

Fa poc vaig tenir una sorpresa que no m’esperava, a l’acollidora casa de la Marina, “Vil·la Marinensis”, allí on es va gestar quelcom de l’ànima del poemari de Lluna Blava en el decurs d’un sopar romà.
Ara l’escenari era diferent, hivernal, encara nadalenc. El Pau Gavaldà i el Richard White que estan muntant/ experimentant un espectacle poètic musical -veu i guitarra- ens en van oferir un tast.
La sorpresa que deia va ser un bon bàlsam per l’ego de l’humil fraret. Perquè el duo Pau Gavaldà i el Richard White van interpretar poemes del meu llibre “Com qui cus la gavardina de la Mort.
Entre el repertori hi havia poemes de les poetes Mercè Masip i d’Isabel Ortega, de la qual va recitar un text del poemari Nòmada, que mira com són les coses, m’agrada tant que una vegada va ser El POEMA DE LA SETMANA d’aquest bloc. Fet i fet, una nit rodona i plena de caliu.

Gràcies amics i molta sort.
Francesc Valls-Calçada http://fraretmut.blogspot.com/

PASTÍS D'ANIVERSARI


Avui, fa una any que el Fraret Mut estrenava bloc. Com que és una mica sapastre no hauria pogut fer res sense la seva professora Miraculosa Miró que li va ensenyar les beceroles de tot això. El pastís és virtual però diu Douglas Malloch: Si no teniu fe en la felicitat, mai us arribarà.

BON PROFIT !!

Si no pots ser un pi al cim de la carena,
sigues un garric a la vall... però sigues
el garric millor vora el torrent;
un arbust, si no pots ser un arbre.
Si no pots ser camí ral, sigues viarany.
Si no pots ser sol, sigues estrella.
No és pel volum que reeixiràs o no;
sigues al màxim allò que siguis.

Douglas Malloch

Francesc Valls Calçada

dimarts, 26 de gener de 2010

POEMES DE LA LLUNA BLAVA


I
Keressus
quan acluques els ulls
sents el fred intens de la terra
i l'aspre alè del vent
et parla a cau d'orella
des dels horitzons profunds
de solitud.

II
Aguiló
tanques les parpelles
i t'esperona l'esglai de la nit
les eixorques arrels de l'oblit
penetren en els somnis
i t'esborren les petjades
dels camins.

III
Segarra
escoltes el silenci dels verms
que foraden la terra
com qui pren esment
de la veritat amagada
de la certitud callada.
L'oreig pentina el blat dels camps
des dels confins onscurs.

IV
Aire,
rebel contra les lleis
espolses les males herbes
i escampes les misèries
pentines les teulades
pels segles dels segles
glaçades.
Amén.
VII
Hivern
trafiques amb l'ànima
dels arbres nus
i de les pedres grises,
fosqueja la comisura
dels pensaments
en l'infinit.

XI
Ametllers
neutrals davant del caos
ignoren els conflictes
de la Creació
i esdevenen els arbres sublims
d'aquells rebels
que fracassaren.



TINGLADO22 140110 from canalcatalatarragona on Vimeo.

dissabte, 23 de gener de 2010

ENTREVISTA A JOAN LAPORTA


El diari espanyol, El Mundo, van publicar una entrevista al president del FC. Barcelona, en Joan Laporta i Estruch. La genial entrevista feta pel Salvador Sostres ha provocat que tots els mitjans de comunicació se’n fessin ressò però de fet si no compraves el diari, no la podies llegir. Us enganxo una traducció de la entrevista al català (feta per Claudi Fitó i Díez) http://esquellot.cat/2010/01/05/entrevista-a-en-joan-laporta/ .

Vull saber si el milió de persones que busca estat propi em seguirà
Li truco per explicar-li que he començat a escriure al diari El Mundo i em dóna la entrevista al dia següent. “Podré dir tot el que vulgui, a El Mundo?” Em cita al seu despatx d’advocat, però el fotògraf, Joan Manuel Baliellas, vol fer la foto amb les 6 copes. Està d’un humor excel·lent, així que ens desplacem al club. Des de que els Boixos Nois intentaren assassinar-lo, porta escorta i un cotxe de seguretat el segueix allà on va.Laporta és un nervi que no cap en ell mateix ni en cap pauta de comportament prèviament establerta. Hormones i míssils. Encara que com tothom, pot ser que s’equivoqui, poca gent en aquests temps tan grisos i vulgars és capaç de jugar-se el tipus per allò en el que creu. No desvetlla la incògnita de si es dedicarà a la política, però dóna algunes pistes. Si hagués de fer un pronòstic, diria que en Joan Laporta no és dels que als 49 anys se’n va a casa sense més i torna a fer d’advocat com si res hagués passat. “Podré dir tot el que vulgui a El Mundo?”Bé, cap diari de Catalunya ha publicat mai una entrevista tan clara, tan sincera i tan absoluta, ni amb en Joan Laporta ni amb ningú. I no pas perquè es censurin les respostes, sinó perquè ni s’atreveixen a fer les preguntes.Pregunta – Després d’haver estat el millor president de la història del Barça, ara vol ser de Catalunya?El millor president del Barça va ser [Hans] Gamper, que va fundar el club i el va salvar de la desaparició dues vegades i en circumstàncies molt greus. El seu esperit ha estat sempre una referència. Un suís que va venir a Barcelona, es va fer catalanista i va pagar un preu per defensar les seves idees. El esperit de Gamper ens empeny a lluitar per allò que creiem.Pregunta- Senyor president, parlem de Catalunya.No, de Catalunya ja parlarem més endavant. Això que li vull explicar és important: el Barça no és el que hem guanyat, sino com ho hem guanyat. Un futbol que estima al futbol, un futbol que es basa en tenir la pilota i en saber què fer amb ella. Un futbol que dóna prioritat a la bellesa i al espectàcle, a la velocitat, al atac creatiu i intel·ligent, als gols. Així hem guanyat.
Pregunta – Senyor president, això ja és passat. El seu magnífic llegat. Parlem del futur. La política.De seguida. Però deixim dir-li que l’èxit d’aquest any i dels anteriors no ha estat la sort i tampoc està basat només en que la pilota hagi entrat. És una qüestió de model de club. Un model amb ideals. Sense ideals no som ningú. Ideals futbolístics i nacionals. Pel que es refereix a la identitat futbolística, la nostra idea del futbol s’ensenya i es practica des de la Masia. El Barça més catalanista de la història és també el Barça més universal de tots els temps i el que més èxits esportius ha estat capaç d’aconseguir. El Barça que ha guanyat és més que un club i representa una forma de pensar i de viure. Va més enllà del futbol. Som portadors de l’èpica més emocionant de la història: la que guia als pobles sotmesos cap a la llibertat.Pregunta- Vostè barrega futbol i políticaTot el món barreja futbol amb política. Si Catalunya no pot competir amb les seves pròpies seleccions és perquè Espanya ha decidit políticament, vetar aquesta possibilita; de la mateixa manera que si Escòcia pot competir amb les seves seleccions és perquè el Regne Unit, també políticament ho ha acceptat.Pregunta- Bé. Però vostè barrejaJo mai he fet política de partit des de la Presidència del Barça: he fet país, que és molt diferent. El Barça ha estat sempre una manera més de defensar els interessos i les llibertats de Catalunya. Evidentment que el Barça també és futbol: i hem donat molt futbol. I molt bo. Hem donat el millor futbol que mai s’hagi vist en una temporada històrica. Fins hi tot hem donat el 2 a 6 del Bernabeu: aquest resultat que la caverna mediàtica espanyolista no podrà digerir mai. Per això hi ha tanta ràbia contra mi.Pregunta- Res és culpa seva.Només dic que no hi ha proporció entre el que hem guanyat i el que he hagut d’aguantar i patir.Pregunta – Espanya contra LaportaNo tota Espanya. Només el sector cavernícola i espanyolista. He conegut a molts espanyols que a través del seu amor pel Barça han après a entendre i a respectar als catalans i a Catalunya. I això jo ho vull agrair molt sincerament.Pregunta – D’acord però tot això ja va ser. El que la gent vol saber és què farà a partir d’ara. No va ser. És i serà. Aquest equip marcarà una època, no només una temporada. Els jugadors ho saben i treballaran dur per estar a l’alçada del que ja han aconseguit.Pregunta- Ja no poden millorar la seva marcaPerò podem igualar-la. I de fet si que l’equip podria inclús millorar-la: perquè sempre es pot millorar; però s’ha de reconèixer que és molt difícil.Pregunta- Senyor president, és la una i a les tres els seus fills l’esperen a casa per dinar. Sap perfectament que no li deixaré aixecar-se de la cadira fins que em digui si, quan deixi la Presidència del Barça, es dedicarà a la política.Tenim dues hores i per tant, una mica de temps per que li expliqui que hem estat tan generosos com hem pogut a l’hora d’administrar els nostres èxits. La Fundació ha desenvolupat programes pròpies en llocs com el Marroc, l’Índia, Mali, Brukina Fasso, el Camerún, Ecuador, Senegal, Brasil, Mèxic etc. Fins a 15 projectes en 15 països de tot el món, sempre vinculats a jugadors emblemàtics del club. A través d’Unicef, la tasca solidària que hem pogut fer ha estat també remarcable. El Barça és l’únic club del món que enlloc de cobrar per portar publicitat a la samarreta, paga. La idea irrenunciable de fer un món millor a través del futbol.Pregunta- Parlem del demà, senyor president…El primer que s’haurà d’aclarir serà qui serà el proper president del Barça. Els que vulguin canviar de model de club tindran que explicar molt bé perquè ho volen canviar, a la vista dels resultats que hem aconseguit treballant com fins ara. Saps?. Es molt important pel Barça que el debat de la campanya sigui sobre el model de club. Apel·lo a la responsabilitat de tots els candidats perquè així sigui, perquè hi ha molt en joc. Estem vivint els millors moments de la nostra història i seria una llàstima trencar aquesta dinàmica.Pregunta- Vostè no podrà tornar-se a presentar però podrà votar.Clar i ho faré per una opció determinada. Però el meu paper serà organitzar aquestes eleccions garantint tota la puresa del procés electoral. Vull que siguin unes eleccions modèliques.Pregunta- Gaire bé tots els que es presenten, per no dir tots,han sortit de la seva primera candidatura.La vida et dóna moltes lliçons, i hi ha algunes que les he apreses al Barça i no les oblidaré mai. Més que pensar en els que marxaren, m’agrada pensar en els que s’han quedat. El nostre objectiu era aconseguir que els barcelonistes fossin feliços i ho hem aconseguit. Hem passat moments de grans triomfs i moments perillosos i difícils. No hem abandonat el vaixell ni hem actuat anteposant el ressentiment al projecte, com fan els nens consentits. Hem aguantat com a valents.Pregunta - I amb xampanyAquelles fotos van ser una canallada. Tot el món té un dret a la intimitat. Una vegada més, la caverna mediàtica espanyolista va actuar sense cap escrúpol i sense cap ètica.Pregunta- Els espanyols contra Laporta, volum 150. No poden suportar que parli clar. Som molts catalans els que pensem que la nostra nació necessita un Estat propi per administrar els nostres recursos. I no poden sofrir-ho. Com el 2 a 6 al Bernabeu, que tampoc poden sofrir-ho. És aquesta caverna. Reitero que estic convençut que també existeix una Espanya de persones de bé, demòcrates i que respectarien una majoria electoral sense estridències ni agressions. Una Espanya que ens deixaria en pau si Catalunya guanyés el si a la llibertat en un referèndum.Pregunta – Està segur que existeix aquesta Espanya?El que tinc molt clar és que som una nació i ens fa falta un Estat. Ja s’ha demostrat que l’Estat Espanyol no resol els problemes dels catalans. Ni els problemes econòmics, ni els socials, ni culturals ni lingüístics. Hem intentat dialogar, pactar, cedir i fins hi tot ens hem convertit en la seva catifa per veure si ens acceptaven tal i com som. I cada cop ens tornen més pobres, i cada cop ens volen més diluïts, com el sucre en un cafè. Ja només faltava la humiliació final de que el Tribunal Constitucional es vegi en dret a corregir una sola coma dl que ha aprovat en referèndum el poble de Catalunya. Quin concepte de democràcia tenen? Així no anem enlloc. Ho hem intentat moltes vegades i cada cop ens va pitjor, i cada cop es retrocedeix en l’ús de la nostra llengua. Espanya utilitza amb nosaltres la vella estratègia del Conde-Duque: “Con dissimulo, sin que se note el cuidado” (Dissimulant, sense que es noti la cura)Pregunta- Bé, sembla que anem entrant en matèria. Me’n alegro perquè ja són les 2. Pensi en els seus fills esperant-lo a taula , senyor president.Catalunya necessita despertar. Depèn de nosaltres. És la lluita per la nostra llibertat, és la lluita més romàntica, la més bella que pot lliurar un grup d’homes i dones, un poble. Els catalans encara tenim el nostre somni: hi ha molts pobles que ja no el tenen.Pregunta- La gran pregunta és quin paper tindrà vostè en aquest despertar.Encara no ho he decidit. Ho decidiré abans de Setmana Santa i ho anunciaré quan acabi el meu mandat amb el Barça.Pregunta – Si en Montilla avança les eleccions pot ésser que no arribi a temps.Si això passa, ho hauré d’anunciar abans.Pregunta- Es presentarà amb Esquerra?Hem parlat però no m’han proposat res en concretPregunta - Es presentarà amb Convergència?També hem parlat i tampoc m’han proposat res en concret.Pregunta- Es presentarà amb Reagrupament?En principi em sedueix més la idea de presentar-me en un partit nou que estarà obert a qualsevol partit o plataforma que entengui que Catalunya necessita un Estat propi. Tenim les condicions per ser un gran país d’Europa. Seria molt trist que no lluitéssim per allò que és nostre. Pel que podríem ser.Pregunta – En el fons, ja té decidit que es presentaràLi puc assegurar que encara no. La política no és qualsevol cosa i li tinc tot el respecte del món. Em vaig presentar a president del Barça perquè pensava que sabia suficient del Barça. El meu pare em va educar en el barcelonisme i en el catalanisme. Sempre votava Catalunya i ens explicava el perquè.Pregunta – Fa temps que tots els seus gestos són polítics.Aquests gestos s’han entès políticament però no eren polítics, sinó nacionals. Estaven fets amb el cor. El dia 11 de setembre, un dia abans del referèndum d’Arenys, vaig assistir a una manifestació amb una pancarta que deia: Som una nació. Volem un Estat propi. M’ho va agrair tanta gent que vaig començar un procés de reflexió. Després vaig assistir a un homenatge d’Esquerra al president Companys. El Barça sempre ha contribuït a les llibertat de Catalunya. Hi ha un aire, una intuïció que em diu que hauria de fer alguna cosa més quan acabi el meu temps al Barça.Pregunta – Ja té decidit presentar-seLlavors vaig tenir converses amb diversos polítics i diferents persones que entenen de política. Estic consultant a professionals de la estratègia política per treure les meves conclusions respecte a si és possible fer a Catalunya una revolució pacífica, democràtica i responsable que ens porti a tenir un Estat propi. Serà amb el mateix esperit que hem tingut al Barça, amb una gent professional, capacitada i per un projecte innovador. Encara no sé si Catalunya vol un líder o un màrtir. Jo no vull ser un màrtir. Si que puc ser un líder, que em sembla molt bella l’aspiració nacional d’aconseguir la llibertat pel meu país. Això és el que vull pel meu país. Però com he après algunes lliçons a base de pals, vull saber si hi ha una base real que estigui per la feina. Hi ha un mil·lió de catalans, un 20% que ja pensem el mateix, amb la mateixa contundència. Un 20% com a minim, encara que ja hi ha enquestes que diuen que els vots afirmatius en un referèndum per tenir un Estat propi arribarien al 49%, Bé, vull saber si aquest mil·lió de persones vol seguir-me.Pregunta- Està fent enquestesEstic estudiant el terreny de totes les maneres possibles i fiables. Si entenc que la gent està disposada, tinc clar el equip de persones capaces i el primer nivell professional que podrien portar a bon port aquesta tasca i per tant em presentaria. Catalunya s’està morint i hi ha un 35% dels nostres recursos que els envien a Espanya i mai tornen.Pregunta- El poble català ja expressa el que vol: Montilla president. Més enllà del present, el somni català existeix, però no l’han adormit, no l’han narcotitzat. El que hem de fer és despertar. Som un país de gent que treballa, que integra, que és capaç de tenir una capital de referència mundial com Barcelona. Hem de despertar. Hem de reaccionar. Ens estem morint. El govern tripartit no ha demostrat que pugui resoldre els problemes de la nació. Durant els anys de la meva presidència moltes vegades he tingut la sensació que només érem nosaltres, que només era el Barça que lluitava per Catalunya. L’antídot és la llibertat.Pregunta – No li sembla que hem patit bastant?El desgast personal que m’ha causat ser president del Barça ha estat molt dur, però segueixo resistint. Sé que el que patiré en política no serà menys. Però si tinc elements de judici que em diguin que la gent em percep com a líder i que tenir un Estat propi és possible, és possible, no penso negar-me a servir el meu país perquè no m’agradaria pensar que no he fet tot el que podia, que no he lluitat fins al final pel que penso i vull.Pregunta – Tindrà un pla suposoTinc bastant clar que si decideixo presentar-me serà per ser president.Pregunta – I si guanya, la independència.La llibertat. I que els espanyols no es preocupin el més mínim: tindrem unes relacions excel·lents, serà un veïnatge modèlicPregunta – Gràcies, senyor president. Té un quart d’hora per no fer esperar als seus fills. Sort amb el SevillaFixi’s que els espanyols són els primers que saben que ells són una nació i nosaltres una altre. Demà ens visita el Sevilla, com vostè diu. A la samarreta del Barça nosaltres duem la senyera. El Sevilla quina bandera porta a la samarreta? I el Madrid? La espanyola. Perquè ells són espanyols i nosaltres catalans. No hauria de ser tan difícil acceptar-ho. I no es preocupin per nosaltres, que estarem bé. I una vegada lliures, ja veuran com per fi tenim una relació meravellosa.

divendres, 22 de gener de 2010

EL POEMA DE LA SETMANA

El gato equestre

¿Cuál de los dos, mi tigre, a quién celebran
las aristas de polvo, las lanzas habitadas
que destellan ventanas insurgentes
en la noche solemne de la proclamación?
¿A quién miran los ojos en la hierba peinada?
¿Para quién la sonrisa aduladora
en las sombras secretas del square
o la memoria hambrienta de los niños?
¿Cuál de los dos exhibe, cuál somete?
¿O acaso lo admirable es ser el bicho
extraordinario que muestra a quien lo doma
y esclaviza la zarpa civil que lo sujeta?
Pues por si acaso fuera en tu homenaje
baila.
Yérguete sobre los cuartos poderosos
la dorada testera propón a las estrellas,
enarca la ancha manoy queda inmóvil.

Carlos Barral

divendres, 15 de gener de 2010

La por dels pares

Lluís Solà Padró
D’ençà que el 15 de gener de 1939, Tarragona fos ocupada per les tropes franquistes, la presó de Pilats, un edifici gòtic d’origen romà, esdevindria tristament famosa perquè era l’ultima llar dels afusellats víctimes del regim en aquelles macabres matinades, a la muntanyeta de l’Oliva. Allí és on va morir Lluís Solà. Al cementiri de la ciutat hi ha enterrades 724 víctimes de la repressió que foren executades durant els primers vuit anys de “pau”.
De petit, als anys seixanta, encara recordo la por dels pares i en general el terror de la gent gran que surava en l’ambient gris, quan es parlava discretament de certes coses. La política era tabú.
També recordo que es parlava amb respecte, i en veu molt baixa, de Lluís Solà Padró que va patir la pena capital després de passar per Pilats. Ressaltaven la seva bonhomia i que havia estat víctima d’una injustícia. Jo només era un nen i no entenia per què les bones persones acabaven al paredó. La darrera carta que va escriure a la seva família abans de morir, per mi, resulta molt emotiva.
L'Ajuntament de Tarragona i la Generalitat de Catalunya han dignificat la fossa del cementiri de la ciutat. Amb la presó de Pilats, s'obre una oferta de turisme que s'afegeix a les rutes i espais visitables de la Xarxa d’Espais de Memòria de Catalunya. Crec que és un homenatge a les víctimes com Lluís Solà i als seus familiars. Un record perquè les generacions futures no oblidin mai aquells que van morir pels seus ideals i la llibertat. Al mateix temps, és una magnífica lliçó per no tornar a repetir la història de l’odi.

Francesc Valls Calçada http://fraretmut.blogspot.com/

dilluns, 11 de gener de 2010

EL FUTUR QUE ENS ESPERA

Uns dels valors que aprecia més el Fraret Mut són els de la llibertat i la tolerància. El que podeu veure en aquest vídeo, que em passa un amic, sembla estadísticament correcte i és esglaiador. Potser és cert, o potser no, però fa pensar: en pocs decennis el món occidental serà musulmà.
Parlar d'aquestes coses, avui a Europa, sembla que sigui políticament incorrecte. Ho és? o estem carregats de punyetes? Em faig aquesta pregunta des del respecte a totes les creences i des del terror i la condemna absoluta de tots els fanatismes. El vídeo és en portuguès, ho sento però el traductor i la xica que fa els doblatges són de vacances... espero que aprofitin per fer criatures.

En pocs decennis el món occidental serà musulmà


Francesc Valls-Calçada http://fraretmut.blogspot.com/

dissabte, 9 de gener de 2010

EL POEMA DE LA SETMANA


Glaçada negra (a Josep)


Hi ha un temps de branques despullades
i nostàlgies que gotegen
sobre les fulles vermelles de tardor
marcint als peus…

No pots brotar encara, altra vegada,
i la Senyora de l’ hivern
arriba en silenci i a poc a poc et cobreix
amb el seu somni.

Ets una estàtua sense vida,
no pots somriure a carícies del vent
i veus sempre més lluny
el verd que et va pintar.

Et miro i veig en tu altres glaçades negres,
altres braços impotents, parats,
mirades apagades
al voltant de la vida.

En fi, recordo la limfa que tens dintre:
un fluid calent, que pot desplaçar cubs de glaç negre
amb força misteriosa.

T’escalfa a poc a poc la sang i l’ànima,
nodreix fetus de fruits,
t’envaeix dolçament fins a l’abril…

Deixa’t dur per ella!
Sap on anar i quan.
Obre-li esquerdes
dins la ment adormida;

deixa-la entrar:
és més forta que tu;
sap la dansa del temps
i els passos dels planetes.

Què dic? Tu ets un arbre només,
tu saps de tu que acabarà l’hivern,
que nous rebrots trauran el cap dal glaç.

L’home, sovint, l’oblida.

Gisella Vacca des de Sardenya
... i si voleu veure el vídeo de la Gisella recitant el seu propi poema:http://www.facebook.com/video/video.php?comments&v=1247199832926

Francesc Valls-Calçada http://fraretmut.blogspot.com/

dimarts, 5 de gener de 2010

Volar en temps de crisi


Es diu Clàudia Ballester i Freixas i fa 2n de Batxillerat a Girona. Fa quatre anys, amb els seus pares va viatjar per Nadal a Perú, per visitar a la família. Va comprar uns bitllets d'avió, i al cap de set dies van saber que la companyia, Air Madrid, havia fet fallida, proclamat un concurs de creditors i anul.lant tots els vols. El primer pensament va ser per aquelles persones que, essent Nadal, havien hagut de restar a terra, sense poder passar les vacances amb els seus. Els bitllets adquirits ja no servien de res. Actualment encara, ella i els seus pares, no han vist ni un sol euro dels pagats (per tant, també s'obliden de la compensació). Això només és el breu pròleg del gran problema. Si voleu llegir tota le peripècia cliqueu aquí.
Francesc Valls-Calçada http://fraretmut.blogspot.com/

divendres, 1 de gener de 2010

Sant Iboprufeno i Santa Aspirina


Avui, primer de gener, Sant Iboprufeno i Santa Aspirina, he sortit a passejar per la ciutat buida i adormida. És un dia estrany, fa un vent rúfol i les nuvolades corren pel cel com esquirols grisos i gegants; els carrers estaven completament deserts i els comerços amb les persianes avall dibuixaven un espectacle fantasmagòric.
No, no és una ciutat de zoombis: és el dia Internacional de la Ressaca i en aquest mateix instant n'hi ha una de col·lectiva impressionant. He vist entre vuit o dotze vòmits per on he passat. Si per cada gitada que m'he topat ens donessin una bona notícia, aquest any 2010 serà fabulós per tothom.
Francesc Valls-Calçada http://fraretmut.blogspot.com/