dilluns, 30 de novembre de 2009

El SILENCI, NOMÉS


El silenci és un bon company i molt savi. Per això, el Fraret Mut calla i deixa dir. Avui escoltarà la veu del vent, de les fulles i la dels arbres més antics. També la dels amics. Avui es deixarà estimar una mica i callarà... amb el bàlsam de l'amistat. Gràcies Miraculosa, pel teu escrit emotiu i bonic, gràcies per la foto -amb la teva filla Joana al fons, vetllant una tarda inoblidable d'estiu-. Gràcies pel bon record d'aquell dia i per dir el que li dius al Fraret Mut. Psssssssssssst. Silenci.
Francesc Valls-Calçada http://fraretmut.blogspot.com/

divendres, 27 de novembre de 2009

L´ÀLBUM D' OBLITS, premi de poesia Comas i Maduell


El Fraret Mut, procura ser discret però a vegades les coses són com són i també ha de parlar una mica d'ell mateix, tot i que la seva orde li té prohibit. Conscient que no és el centre del món, perquè en el món tot són perifèries, segons diu el pare abat, us fa saber que ha guanyat el Premi Comas i Maduell de poesia dels Premis Ciutat de Tarragona.
L'acte de Lliurament d'aquest premi i de la resta del Cartell dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona tindrà lloc dissabte 28 novembre 2009, a les nou del vespre al Teatre Metropl. Ora pro Nobis!!
Si sou pecadors, que no ho dubto, com a penitència ho podeu llegir a:
Vilaweb, El Punt, Diari de Tarragona , 3Cat 24 Cat, Avui , Tinet , AltPirineu, El Pati ...

http://fraretmut.blogspot.com/

dimecres, 25 de novembre de 2009

EL POEMA DE LA SETMANA

....deixa'm esdevenir/ l'ombra de la teva ombra/l'ombra de la teva mà/ l'ombra del teu gos/ no em deixis pas...


Ne me quitte pas
Il faut oublier
Tout peut s'oublier
Qui s'enfuit déjà
Oublier le temps
Des malentendus
Et le temps perdu
A savoir comment
Oublier ces heures
Qui tuaient parfois
A coups de pourquoi
Le coeur du bonheur
Ne me quitte pas
Ne me quitte pas
Ne me quitte pas
Ne me quitte pas.


Moi je t'offrirai
Des perles de pluie
Venues de pays
Où il ne pleut pas
Je creuserais la terre
Jusqu'après ma mort
Pour couvrir ton corps
D'or et de lumière
Je ferai un domaine
Où l'amour sera roi
Où l'amour sera loi
Où tu seras ma reine
Ne me quitte pas
Ne me quitte pas
Ne me quitte pas
Ne me quitte pas
Ne me quitte pas.


Je t'inventerai
Des mots insensés
Que tu comprendras
Je te parlerai
De ces amants là
Qui ont vu deux fois
Leurs coeurs s'embraser
Je te raconterai
L'histoire de ce roi
Mort de n'avoir pas
Pu te rencontrer
Ne me quitte pas
Ne me quitte pas
Ne me quitte pas
Ne me quitte pas.


On a vu souvent
Rejaillir le feu
D'un ancien volcan
Qu'on croyait trop vieux
Il est paraît-il
Des terres brûlées
Donnant plus de blé
Qu'un meilleur avril
Et quand vient le soir
Pour qu'un ciel flamboie
Le rouge et le noir
Ne s'épousent-ils pas
Ne me quitte pas
Ne me quitte pas
Ne me quitte pas
Ne me quitte pas
Ne me quitte pas.


Je ne vais plus pleurer
Je ne vais plus parler
Je me cacherai là
A te regarder
Danser et sourire
Et à t'écouter
Chanter et puis rire
Laisse-moi devenir
L'ombre de ton ombre
L'ombre de ta main
L'ombre de ton chien
Ne me quitte pas
Ne me quitte pas
Ne me quitte pas
Ne me quitte pas.

Una gran cançó de Jacques Brell
http://fraretmut.blogspot.com/ Francesc Valls-Calçada

dimarts, 24 de novembre de 2009

PER QUÈ (15)


Per què en diuen violència masclista? Per què no en diem només violència de gènere que és -com a mínim- més neutral ? Ni tots els homes són violents – encara que entre les persones violentes la majoria siguin homes- ni totes les dones són uns angelets -encara que la majoria de les vegades siguin elles les víctimes. Algunes –molt poques- també practiquen la violència física i d’altres la subtil violència psicològica que no deixa ferides a la pell, ni rastre per la denuncia. Parlar només de violència masclista és cometre el mateix error sexista que ha comés la humanitat durant tants segles: dividir el món entre homes i dones sense entendre que tots som persones. Com que nos sóc un maltractador masclista – la gran majoria del homes no ho som- em sento discriminat quan parlen de violència masclista.

L' Institut Català de les Dones ha presentat l’actualització de les Recomanacions sobre el tractament de la violència masclista als mitjans de comunicació. Està molt bé que es vulgi afinar la manera com es tracta un tema tant sensible, però... no havíem de ser políticament correctes?
http://fraretmut.blogspot.com/ Francesc Valls-Calçada

dijous, 19 de novembre de 2009

PER QUÈ? (14)

Impost de successions: On van els nostres dinerons?

BARRA LLIURE MENYS PEL RUC CATALÀ

Per què, els catalans paguem els impostos de successions més elevats de l'Estat Espanyol, mentre que moltes comunitats autònomes l’han reduït a mínims, fins a fer-lo gairebé invisible?
¿És per poder compensar la descompensada balança fiscal que ens fa ser els “paganos” de la Verbena de la Paloma? Per què, en cas de defunció dels pares, un català ha de pagar un grandíssim cop de pala per viure a casa seva de tota la vida?
Per què una herència de pares a fills de 100.000 euros en efectiu tributa a Catalunya gairebé 10.000 euros mentre que a València, Madrid o altres indrets amb només uns 100 euros? Per què hem de pagar 1000 vegades més que la resta dels nostres veïns? per què què les grans fortunes tenen mecanismes legals i tributen menys que les rendes mitjanes o les petites?
Hi ha barra lliure al Bar España? Potser sí, menys pel ruc català, el burro de tota la vida.
- D'això, com en diuen?
- Ai, ara no ho sé.
- Si, home, comença per "dis".
- dis?
- dis-cri...
- discri?
- discri-mi
- discri-mi? ara no hi caic!
- Discrimi-nació !
- Oh i tant que sóm una nació.
- I amb el que paguem podríem ser una potència... d'ases.

Francesc Valls-Calçada http://fraretmut.blogspot.com/

dimecres, 18 de novembre de 2009

CONSPIRARE DE CONRAD SETÓ

Josepa Urbano

El Fraret Mut us proposa l'espectacle CONSPIRARE del compositor Conrad Setó, això amb l'actriu Josepa Urbano -una veu sensible i càlida- i la col·laboració especial del músic Pere Plana. Tots tres en escena ens proposen recuperar la màgia ancestral que sorgeix entre la veu poètica i la música.
Aquest espectacle musical, poètic i dramàtic, del reconegut músic i compositor, cerca l’incert camí que hi ha entre l’emoció i el sentiment, la distància invisible entre la melodia de les paraules. Conrad Setó embolcalla els mots perquè atenguin o atemptin la part sensible de la persona, ho fa amb la seva música però aquesta vegada també s'aventura en el món de les lletres i ens sorpren amb un text seu... potser un joc fonètic? rítmic? cacofònic? Jo no ho sé, encara no ho he sentit. En tot cas, és una proposta artística excepcional que apunta al subconscient i als indrets més recòndits i sensibles de la vostra ànima.
Les paraules són aire, l'aire és vent, el vent llibertat i aquesta, melodia, ritme i sentiment que flueix amb la complicitat d'una conspiració. CONSPIRARE ens convida de manera experiencial a fruir intensament del verb amb els ulls tancats.

Conrad Setó

CONSPIRARE de Conrad Setó, amb Conrad Setó, Josepa Urbano i Pere Plana; escenifica poemes de Joan Brossa, Joan Fuster, Francesc Valls-Calçada, Imma Penna, Conrad Setó, Mercè Rodoreda i Ovidi Montllor. CICLE ONIRIS DE POLIPOESIA (organitzat per Ariadna). Tardor Literària Tarragona 2009.

Aquest dissabte 21 de novembre 2009 · 22 hores, a la Vaqueria (c. Rebolledo 11, Tarragona)

Francesc Valls-Calçada http://fraretmut.blogspot.com/

dimarts, 17 de novembre de 2009

EL POEMA DE LA SETMANA


ESCARABATS

Lents, lluents,
per les coves més fosques
que ells mateixos excaven,
afan camí consirosos.
Senten l'altra presència?
Altres èlitres durs?
Dubten, retrocedeixen,
tots amb el seu fardell.
De cop,
hi ha un refrec instintiu.
Goig o dolor? S'ataquen
acarnissadament,
llancen sucs verinosos.
Una dansa macabra
de taüts xarolats.
Hi ha qui perd i qui guanya.

Tu mira.te'ls: recorda
que també et són germans.

Francesc Valls-Calçada http://fraretmut.blogspot.com/

dilluns, 16 de novembre de 2009

L'ART DEL MAR

Michael Kenna, Onada, Scarborough, Yorkshire, Gran-Bretanya 1981

Com veuen els fotògrafs més prestigiosos del món, aquesta extensa i seductora pell blava que envolta el nostre planeta? El mar sempre ha estat un misteri i un motiu d’inspiració artística i literària per interpretar la vida com un llarg viatge, on el paisatge marítim es confon amb el paisatge de l’ànima. Fet i fet, és un tema clàssic, fascinant, curull d’emocions fortes i d’aventures animades que ens ofereix matèria per estudis, documentals, reportatges, il·lustracions, exaltacions romàntiques i recerques artístiques vàries. El gen d’ Ulisses pesa molt en la memòria col·lectiva de la humanitat.

La mar com a element fotogràfic esdevé un motiu que els artistes de la fotografia han sabut aprofitar amb sensibilitat. Res no impedeix que «l’alta mar pugi a bord» segons l’expressió del poeta Jules Supervielle, i els viatgers experimentats testifiquin sense cansar-se d’un univers inaccessible als paisatgistes des del l'horitzó que ens acull. L'art del mar és l'exposició que ens proposa la Fundació Fòrum, a la Casa Canals Carrer d’en Granada, 11, 43003 Tarragona.

Hi exposen: Jean-Christophe Ballot, Gabriele Basilico, Jean-Claude Bélégou, Jordi Bernadó, Vari Caramés, Gérard Castello-Lopes, Juan Manuel Castro Prieto, Toni Catany, Philippe Dannic, Bernard Descamps, Nicolas Descottes, Manel Esclusa, Giorgia Fiorio, Joan Fontcuberta, Sally Gall, Jean Gaumy, Mario Giacomelli, Tomasz Gudzowaty, Fernando Herráez, Mimmo Jodice, Rita Jokiranta, Michael Kenna, Alex MacLean, Rosell Meseguer, David Parker, Philip Plisson, Bernard Plossu, François Puyplat, Jorge Ribalta, Humberto Rivas, Sebastião Salgado, Philipp Scholz Rittermann, Hans Strand, René Tanguy, Roger Wagner.

Francesc Valls-Calçada http://fraretmut.blogspot.com/

dissabte, 14 de novembre de 2009

Qui plora per Ali Salem Tamek?

Ali Salem Tamek

Com diria el meu amic Asterix: "estan bojos aquests romans", en canvi jo dic: "estan bojos aquests espanyols". Els hi cau la baba quan parlen del nacionalisme del Tibet o de Palestina, però els hi costa molt d'entendre la plurinacionalitat del nostre estat. El patètic cas del Tribunal Constitucional en relació a l'Estatut n'és una mostra patent.
Exactament el mateix els hi succeeix als marroquins pel que fa als saharauís. Ali Salem Tamek i sis activistes de drets humans estan tancats en una presó del Marroc exclusivament per exercir el seu dret a expressar-se de forma pacífica a favor de la lliure determinació del poble sahrauí. Els set van ser detinguts el passat 8 d'octubre al tornar d'una visita als campaments de refugiats de Tinduf, a Algèria. Estan acusats de posar en perill la seguretat nacional i els seus casos han estat traslladats a un tribunal militar. Podrien ser condemnats a mort si se'ls declarés culpables. La situació al Sàhara Occidental i els drets de la població sahrauí són un tema tabú al Marroc, com també ho són les crítiques a la Monarquia (això també ens sona aquí, on no es pot cremar un paper couché si hi ha la cara de segons qui). Les autoritats marroquines també van detenir a l'octubre el periodista Idriss Ch. Potser cal veure la biga de l'ull propi abans de posar-se a criticar la palla de l'ull del veí, cosa que no fan ni els uns ni els altres. En tot cas, el Fraret Mut defensa la llibertat de totes les persones presoneres per les seves idees i l'autodeterminació de tots els pobles sense excepció.

Francesc Valls-Calçada http://fraretmut.blogspot.com/

dijous, 12 de novembre de 2009

EL POEMA DE LA SETMANA



Que en són, de bonics,
els teus peus amb les sandàlies,
filla de príncep!
Els contorns dels teus malucs són com joiells,
treball de mans d’artista.
2 El teu melic és una copa tornejada
on mai no manca el vi mixturat.
El teu ventre és un munt de blat
envoltat de lliris.
3 Els teus dos pits són dos cervatells,
una bessonada de gasela.
4 El teu coll és una torre de marfil;
els teus ulls, com els estanys d’Heixbon,
prop de la porta de Bat-Rabim.
El teu nas, com la talaia del Líban,
que guaita cara a Damasc.
5 El teu cap s’alça com el Carmel,
i la teva cabellera és com la porpra;
un rei hi és pres entre els seus rínxols.
6 Que n’ets de bella, que n’ets de dolça,
amor meu delitós!
7 Ets esvelta com una palmera,
i els teus pits en són els raïms.
8 M’ho he proposat: pujaré a la palmera
i agafaré els seus raïms.
Llavors, els teus pits seran per a mi
com raïms de vinya,
i l’aroma del teu alè, com el de les pomes;
9 el teu parlar, com el bon vi,
que suaument penetra l’amor meu
i s’esmuny entre els llavis endormiscats.



Francesc Valls-Calçada http://fraretmut.blogspot.com/

dimecres, 11 de novembre de 2009

AUXILI, UNA ALLAU DE LLETRES II


Doncs si, quan els Déus fan conxorxa els mortals tremolem i amb raó. Qui gosa dir que el panorama cultural de Tarragona és trist? Seguix l'allau de lletres imparable com aquell aiguat de Santa Tecla.
El mot "estranyes" defineix el recital poètic multilingüe que proposen a La Vaqueria - també és l’origen etimològic de la paraula estrangeres. Així es presenten els artistes nouvinguts a les nostres contrades, oferint un tast d'altres llengües, altres sonoritats, altres maneres d’entendre la vida a través de la literatura. Un recital resolt amb el diàleg dels participants, amanit per la música experimental del grup 2Ut de l’Associació de Músics de Tarragona. Entre altres hi actuen els amics Richard White (EEUU), Ricardo Castillo Castro (Nicaragua) i Andrea Eidenhammer (Àustria).

Riuada avall, un remolí de lletres ens porta fins el divendres al vespre amb el grup de Recitals a domicili que actua per dins la Tardor Literària de Tarragona a la Casa Canals. Després d’haver dut l’espectacle arreu de Catalunya amb llocs com la presó Model de Barcelona o de més adients com el pub Horiginal de la mateixa ciutat. El grup presenta l'espectacle del mateix nom amb una variació de la cita llatina de Ciceró, Quousque tandem, Catilina, abutere patientia nostra? (‘fins quan, Catilina, abusaràs de la nostra paciència’), que ha transformat en abuterent patientia vostra (‘abusaran de la vostra paciència’). Un missatge adreçat al públic habitual dels seus recitals que els convida a un sopar a canvi d’una vetllada de música i poesia.
Amb Eduard Carmona (veu), Tomàs Fosch (teclat), Iago Marta (guitarra), Ivan González (trompeta), José López (contrabaix).
A canvi del sopar, Recitals a domicili van per les cases, jardins, alcoves i lavabos particulars oferint un espectacle de música i poesia insòlit, eliminant barreres entre públic i artistes, menjant i bevent i creant vetllades difícils d’oblidar. Ara s'instal·len als jardins d'una casa tarragonina popular, la Casa Canals. Cicló, tempesta tropical o sunami de lletres. Uff !! si sumem tanta activitat reconcentrada en unes dates concretes, salta a la vista que ens cal una barca salvadides i un coordinador d'agendes. Auxili!
Francesc Valls-Calçada

dimarts, 10 de novembre de 2009

Àngel Juarez, vers a vers


Apareix “Pellizcos del alma” el primer llibre de poemes d'Ángel Juárez, president de la Red Internacional de Escritores por la Tierra. L'acte de presentació serà el dissabte dia 14 de novembre a partir de dos quarts de nou del vespre, a La Vaqueria. En aquest emotiu poemari l'autor ens parla d'amistats i amors en el seu intens viatge per la vida, rememora moments de la seva existència i acaricia, vers a vers, mot a mot, a aquelles persones que mes l'han impactat.
L'escriptor Juan Carlos Ruiz i l'actriu Raquel Martínez recitaran alguns dels versos d'aquesta obra i el duet musical format per Rubén Biscaia i Marcus Jönsson amenitzarà la vetllada.
“Pellizcos del alma” és una obra madura, realitzada a consciència i amb la capacitat de sorprendre al lector mitjançant un llenguatge clar i entenedor, sense filigranes ni missatges ocults. “Pellizcos del alma”, d' Ángel Juárez , és poesia en estat pur.
Francesc Valls-Calçada http://fraretmut.blogspot.com/

dilluns, 9 de novembre de 2009

AUXILI, UNA ALLAU DE LLETRES I


Quan els Déus fan conxorxa els mortals tremolem i amb raó. Qui gosa dir que el panorama cultural de Tarragona és trist? Aquest dijous dia 12 novembre coincideixen masses activitats literàries per poder-les pair còmodament. Més, quan gairebé sempre és el mateix públic especialitzat. La jornada és excessivament maratoniana i intentar estar a tot arreu és pràcticament impossible.

“Dels sols i les llunes" de Tecla Martorell, es una novel·la escrita en primera persona i de caire intimista explica les experiències de la Remei, una noia de poble que forma part d’una família marcada per la Guerra Civil. Es presenta a les 7 del vespre, a càrrec de Rosa Codina, a la Sala d'actes de l'ajuntament de Tarragona. Hi ha un motiu personal que em crida a anar a aquest acte.

“Fulles de Llorer “ és un poemari de Roser Guasch editat per Arola, presenta Montserrat Corretger. La cita és a dos quarts de vuit del vespre al Departament de Cultura de la Generalitat. M’agradaria assistir-hi i fins i tot li vaig confirmar la meva presència a l’autora via face book.

“L’agonia de Severià Vargas”, d’ Olga Xirinacs, ed. Meteora. És una història on el protagonista ens narra tota una vida farcida de canvis bruscos, de viatges transatlàntics, d'amors frustrats, de fugides d'un passat tèrbol i d'arribades a destins plens d'incògnites. Es presenta a la llibreria la Capona a dos quart de vuit del vespre. Per l’admiració que sento per l’Olga hi hauria d’assistir, tot i que la vaig trobar pel carrer i ja em va donar l’absolució...

D’altra banda, comença la temporada de Joc Partit amb els autors de literatura juvenil J.F. Perez i Jordi Folk, organitzat pels Escriptors del Camp de Tarragona, amb la col·laboració del departament de Filologia Catalana de la URV i el teatre Magatzem. A les vuit del vespre. Home, amb en Jordi vam coincidir ja fa molts anys a premsa de l’ajuntament de Tarragona i amb d’altres companys vam manegar la primera emissió de Televisió Local per Santa Tecla. Corrien els vuitanta... M’agradaria saludar-lo!

Mentre, el mateix dijous a dotze minuts de la plaça Imperial Tàrraco... a les 9 del vespre, a la sala Santa Llúcia s'inaugura el cinquè Festival de Poesia de Reus amb l'espectacle CIUTAT. Un muntatge multidisciplinari amb poemes inèdits de Jordi Cervera música en directe amb Anna Mor al piano i Núria Brull al saxo.

Per diversos motius intel·lectuals, culturals, socials, personals, musicals, gastronòmics, metafísics, d’amistat i, és clar, literaris, voldria estar a toooooooot arreu. Els sants tenien el do de la ubiqüitat però jo sóc un pobre sapastre mortal a la deriva de les aigües tèrboles de l’existència i del pecat... davant d'un allau de lletres. Auxiliiiiii! i si “m’agafés” la grip A? I, si em convertís amb l’home invisible?

Tots aquesta actes van precedits, acompanyats i seguits, o formen part de la Tardor Literària. Aprofito per felicitar a tots els autors i autores que han coincidit en aquesta caòtica olla de grills on fa xup-xup la sopa de lletres. I qui digui que a Tarragona no hi ha mai res, li faig una cara de mans. És broma.
Francesc Valls-Calçada http://fraretmut.blogspot.com/

dimecres, 4 de novembre de 2009

PER QUÈ? (13)



Per què els estudiants andalusos ja han rebut els 900 € de les beques Erasmus i els catalans només en rebran 350 € i encara s’han d’esperar fins desembre? No hi ha bitllets a les arques catalanes?

... però hi ha Millets.
http://fraretmut.blogspot.com/ Francesc Valls-Calçada

dimarts, 3 de novembre de 2009

PER QUÈ ? (12)


Per què el senyor Millet campa lliure pels bons restaurants i els confins de Barcelona, quan ha reconegut el seu delicte?

Per què Bartomeu Muñoz, Lluís Prenafeta i Macià Alavedra - mentre no es demostri el contrari se’ls hi ha d’aplicar la presumpció d’innocència- els van mostrar emmanillats com si fossin perillosos criminals i dormen en una cel·la més petita que un rebost?

Per què la turba neonazi-futbolera pot insultar, practicar el racisme més primitiu, barallar-se, fer destrosses i no passa d’una sanció al Club de primera divisió?

Per què han condemnat a set jugadors del club de tercera regional Bada Bing a penes de fins a sis anys de presó al considerar què van cometre els delictes de lesions greus i racisme ?
Potser una bona multa i l’obligació de fer treballs socials al Raval o qualsevol altre lloc amb emigrants hauria estat millor que no pas posar-los a covar més odi.

Per què la justícia és cega? Qui jutjarà a Garzón?

http://fraretmut.blogspot.com/