Mentre que hi ha llocs del món sotmesos només als rigors de la crisi financera, l’economia catalana és com un joc de perverses nines russes. Cada nina conté una crisi diferent que en conté una altra i així successivament anem acumulant pobresa d’esperit i asfixia nacional...
Primera nina russa: hi ha la crisi crònica i permanent que ens avoca a un dèficit totalment injust pel que fa a la balança fiscal. L’espoli sostingut - pel simple fet de ser catalans - durant dècades, per no dir segles, en que els espanyols ens han tractat com una colònia d’intramar: traient el màxim i invertint el mínim. La Maria Aurèlia Capmany ja deia que som un país amb la cultura de peatge.
Avui Catalunya és un país de peatges integral. Si l’estat espanyol hagués fet els seus deures tindríem unes magnífiques carreteres com Castella en lloc dels 80 % de les autopistes de pegament de la península. Altres peatges a Catalunya són l’impost de la benzina per sostenir la sanitat pública, o l’impost de successions per cobrir els diners que l’estat no ens retorna. Tot això, quan som dels territoris que més aporten a les arques comuns. Mentre, hi ha llocs com les illes Canàries, on no es paguen impostos sobre la benzina ni sobre el tabac, ni sobre l’IVA. Indrets com Ceuta i Melilla on només es paga la meitat de l’IRPF. No s’entén com autonomies com Extremadura tots els escolars poden tenir un ordinador a classe mentre que aquí hi ha milers d’alumnes que encara estan en barracons. Hi ha moltes regions que aporten molt menys que nosaltres però que reben molt més: algunes es poden permetre l’ortodòncia i els enterraments pràcticament gratuïts. A Madrid, si anomenem Barajas, ja no cal dir res més. Però a més el Prado, el Reina Sofia etc. són de titularitat pública.... mentre a Catalunya els altres espais museistics més vistitats de l'estat són el Museu Dalí i la Sagrada Família, de titularitat privada. Conclusió, els catalans ens paguem les nostres despeses de la butxaca. Som uns mesells i ens tenen sotmesos com a xais.
Segona nina russa: la crisi de l’Euro, conjuntural a la resta de l’Estat. La moneda de cent pessetes es va assimilar a 1 €, (160,66 pessetes) el bitllet de 500 pessetes al bitllet de 5 € (equivalent a 833 pessetes). Els preus es van arrodonir a l’alça però els sous no.
Tercera nina russa: No cal dir gran cosa de la crisi Inmobiliaria i de la bombolla que va fer puf!, oi?
Quarta nina russa: la crisi financera mundial de la qual s’han vessat tants rius de tinta que potser no cal que digui res.
Amb tantes nines russes el proverbial separatisme català ja no és cultural. Segons Alfons López Tena, ara paguem el 40 % dels impostos, però la Generalitat només en rep el 17%, i el 10% de la nostra riquesa l'acumula cada any Espanya. L’altra dia en una emissora de ràdio algú comentava que el 30% de l’independentisme és econòmic i parla en castellà. I tinc un conegut del PP, que a cau d’orella em confessa que es sent independentista. En fi, costa de creure però de més verdes en maduren.
Mentre, jo, desitjo de tot cor que hi hagi un canvi climàtic i que a Catalunya deixi de ploure sobre mullat.
Primera nina russa: hi ha la crisi crònica i permanent que ens avoca a un dèficit totalment injust pel que fa a la balança fiscal. L’espoli sostingut - pel simple fet de ser catalans - durant dècades, per no dir segles, en que els espanyols ens han tractat com una colònia d’intramar: traient el màxim i invertint el mínim. La Maria Aurèlia Capmany ja deia que som un país amb la cultura de peatge.
Avui Catalunya és un país de peatges integral. Si l’estat espanyol hagués fet els seus deures tindríem unes magnífiques carreteres com Castella en lloc dels 80 % de les autopistes de pegament de la península. Altres peatges a Catalunya són l’impost de la benzina per sostenir la sanitat pública, o l’impost de successions per cobrir els diners que l’estat no ens retorna. Tot això, quan som dels territoris que més aporten a les arques comuns. Mentre, hi ha llocs com les illes Canàries, on no es paguen impostos sobre la benzina ni sobre el tabac, ni sobre l’IVA. Indrets com Ceuta i Melilla on només es paga la meitat de l’IRPF. No s’entén com autonomies com Extremadura tots els escolars poden tenir un ordinador a classe mentre que aquí hi ha milers d’alumnes que encara estan en barracons. Hi ha moltes regions que aporten molt menys que nosaltres però que reben molt més: algunes es poden permetre l’ortodòncia i els enterraments pràcticament gratuïts. A Madrid, si anomenem Barajas, ja no cal dir res més. Però a més el Prado, el Reina Sofia etc. són de titularitat pública.... mentre a Catalunya els altres espais museistics més vistitats de l'estat són el Museu Dalí i la Sagrada Família, de titularitat privada. Conclusió, els catalans ens paguem les nostres despeses de la butxaca. Som uns mesells i ens tenen sotmesos com a xais.
Segona nina russa: la crisi de l’Euro, conjuntural a la resta de l’Estat. La moneda de cent pessetes es va assimilar a 1 €, (160,66 pessetes) el bitllet de 500 pessetes al bitllet de 5 € (equivalent a 833 pessetes). Els preus es van arrodonir a l’alça però els sous no.
Tercera nina russa: No cal dir gran cosa de la crisi Inmobiliaria i de la bombolla que va fer puf!, oi?
Quarta nina russa: la crisi financera mundial de la qual s’han vessat tants rius de tinta que potser no cal que digui res.
Amb tantes nines russes el proverbial separatisme català ja no és cultural. Segons Alfons López Tena, ara paguem el 40 % dels impostos, però la Generalitat només en rep el 17%, i el 10% de la nostra riquesa l'acumula cada any Espanya. L’altra dia en una emissora de ràdio algú comentava que el 30% de l’independentisme és econòmic i parla en castellà. I tinc un conegut del PP, que a cau d’orella em confessa que es sent independentista. En fi, costa de creure però de més verdes en maduren.
Mentre, jo, desitjo de tot cor que hi hagi un canvi climàtic i que a Catalunya deixi de ploure sobre mullat.
1 comentari:
catalan hijoputa
Publica un comentari a l'entrada