dimecres, 28 de gener de 2009

UN MAGATZEM DE VERSOS AMB LURDES MALGRAT I ADRIÀ TARGA



Lurdes Malgrat

El poeta Magí Sunyer va actuar de mestre de cerimònies del Joc Partit – organitzat pel departament de Filologia Catalana i el Teatre El Magatzem - per presentant-nos dos autors amb formes diverses de viure la poesia: l'una treballa el vers lliure i l'altre domina la mètrica estricta. L’una escriu poesia quan en té necessitat, l’altre escriu disciplinadament cada dia. La conversa va girar entorn dels seus inicis i del procés creatiu.


Adrià Targa estudia Filologia Clàssica a la Universitat de Barcelona i és – a més d’una promesa de la literatura catalana - alumne de l’Escola de Lletres de Tarragona, dirigida per l’escriptora i traductora Lurdes Malgrat. Allí és on es van creuar les seves trajectòries vitals, a cavall dels versos.

Potser per això la gràcia del darrer Joc Partit va ser la d’un mirall que ens revelava les similituds i les diferències entre dos poetes que per generació i per gènere podrien estar a anys llum, però que naveguen en el mateix univers (encara que en trajectòries diferents).

El Joc, que a voltes resultava més unit que partit - precedit d’uns Clips Escènics interpretats per la Companyia de Teatre Popular TeclaSmit - va esdevenir un mar de complicitats vitals i literàries que s’accentuava encara més, perquè Lurdes Malgrat (professora) i Adrià Targa (alumne) comparteixen una excel·lent categoria humana i poètica per captivar un auditori àvid de lletres com el del Magatzem. I ho van fer, destriant el sentit de la vida i el significat de la poesia a partir de les seves pròpies experiències.

Ara bé, Targa és un poeta en rodatge i degut a la seva joventut no acumula tanta experiència vital com Malgrat, però supera aquesta mancança nodrit de cultura clàssica i pel hàbil domini de la mètrica. La joventut és una malaltia que es cura amb els anys i “cada vegada esdevé un poeta més reeixit”, això últim segons paraules de la seva pròpia professora. Haurem d’estar alerta per veure créixer aquest poeta tarragoní: de moment ja ha guanyat el premi Joves.lit 2007 de poesia i ha publicat el recull de quatre relats breus Els noms del complement a la col·lecció Zenit de La Gent del Llamp 2008 i el llibre de poesia L’exili de Constança a la col·lecció La Gent del Llamp de Cossetània. Déu n’hi do.

Malgrat és una autora sabia, preceptora de futuribles escriptors, una poeta experimentada i sensible que respira i transpira el conjur de les lletres. Més madura que el seu acòlit, però amb la vida per davant, ha sabut consolidar una veu poètica d’extremada puresa, a vegades descarnada i d’altres dolça on el vers lliure s’obre pas en un món de sensacions. Ha publicat: Amat, un poemari de “La imatge que parla” amb fotografies de l’artista Anton Roca (2005); “El retorn de Neró”, dins Dramaticulària (2005). “Recordant l’Eternitat”, poemes en prosa, dins Aquell regust d’ampla llibertat, (2007); “Veus” dins El mort. 15 monòlegs, Textos del Centre d’Arts Escèniques de Reus (2008). Però Lurdes Malgrat encara ens ha d’oferir moltes obres. Properament, aquest febrer presentarà el poemari Terra Fonda. No ens el deixarem perdre.

dimarts, 27 de gener de 2009

GENOCIDIS I MASSACRES



En un horrible accident de trànsit on hi moren dos joves, a la televisió, una dona que n’ha estat testimoni diu desfeta: “ha estat una massacre”. I no puc evitar un cert desacord perquè el fet és trist, terrible i sagnant però no és una massacre. De cap manera. Segons el Diccionari de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, “massacrar” és assassinar brutalment i en massa. De la mateixa manera, els mots “Genocidi” i “Camp de Concentració” que s’empren alegrement per explicar el que fan els israelians a Gaza – i sense voler rebaixar el dramatisme i la violència d’una guerra – no són correctes.

Genocidi té un component macro-industrial, l’alt rendiment econòmic i polític d’una matança multitudinària. És, “l’extermini d’un poble o d’una ètnia”, segons el Diccionari de l’Enciclopèdia Catalana. Si apliquem, a la lleugera, el terme genocidi a Gaza, totes les guerres serien un genocidi. En canvi si que és una massacre. Massacre lamentable i dolorosa quan una bomba israeliana cau damunt de població palestina indefensa i veiem a la pantalla els cadàvers esquarterats, però també quan un terrorista suïcida de Hamàs fa petar una escola bressol amb una quinzena d’infants d’Israel; Massacre és el que l’islamisme fanàtic va cometre a les Torres Bessones de Nova York o a l’estació d’Atocha a Madrid. Massacre, que no genocidi.

Un camp de concentració és una instal·lació destinada al confinament de persones, sense judici previ, i té barracons, garites, latrines, tanques amb filferros espinosos, etc. ¿Podríem acceptar Gaza, un territori geogràfic amb ciutats, pobles, camps de conreu, carreteres, ports, aeroports, etc, com a metàfora d’un Camp de Concentració? Podríem, però es difícil d’allunyar-se de la demagògia que conté una definició com aquesta, lluny de tota llicència poètica.

Genocidis han estat el sofriment que l’imperi otomà va infringir als armenis amb gairebé dos milions de morts i un milió de desplaçats en la diàspora armènia, l’Holocaust contra el poble jueu com a subjecte de la “solució final” a les cameres de gas, també l’assassinat massiu de gitanos a la segona guerra mundial, o els entre vint i trenta milions de morts desapareguts a la segona revolució cultural a la Xina. També és genocidi el que va passar a Cambodja, a la dècada dels seixanta, quan els Khemers Rojos comandats per Pol Pot van assassinar la quarta part del país. Genocidis han estat el que van patir els tutsis en mans dels hutus; allò que va succeir a Burundi, Ruanda i Sebreninca. I ara, avui mateix, en aquest moment mentre mirem l’orient i ens oblidem hipòcritament de la pobra Àfrica, que no mereix ni uns segons a TV3: els genocidis són a Darfur (400.000 morts i segueix la factoria) i Congo (quatre milions de morts i dos milions de desplaçats). M’encantaria que els pacifistes “especialitzats” del nostre país es diversifiquessin i reclamo la seva compassió també per la sang innocent que es vessa en altres parts.

Sense entrar en temes ideològics ni polítics, crec que la precisió exacta de les paraules fa que aquestes siguin eficients i tinguin sentit. Una nevera és una nevera i per molt que contingui llet, mai serà una vaca; qualsevol desplaçament semàntic gratuït és un joc frívol que no contribueix gens a la comprensió d’un conflicte sempre dolorós per les parts implicades. Mentre que l’estat d’Israel està disposat formalment a admetre l’existència d’un estat palestí, Hamàs nega l’existència d’Israel i, per mandat diví, ha de fer qualsevol cosa per esborrar-lo de la faç de la terra. No sóc jo qui afirma aquest extrem, ho afirmen ells. Ironies de la vida - al menys ideològicament - i diccionari en mà, teòricament serien els de Hamàs, i els seus aliats (Siria i Iran) els genocides. No puc deixar d’establir una certa connexió entre la corrupció del llenguatge i la corrupció de les idees. Malauradament son molts els extremistes que neguen l’Holocaust. No oblidem que Teheran va acollir l’any 2006 una conferència internacional, organitzada pel govern iranià, per revisar la visió global de l’Holocaust on es pretenia negar els fets succeïts.
Em pregunto si negar uns esdeveniments - històricament tant contundents - tindria alguna connexió sentimental amb el fet d’emprar un llenguatge que voluntàriament incita a la confusió i atribueix un genocidi a un poble que n’ha estat precisament víctima. Entenc que a aquestes alçades, en les converses de bar, es parli de genocidi contra els palestins, però no ho comparteixo i ho trobo preocupant; encara que un genocidi és una massacre, una massacre no és necessàriament un genocidi. És reprovable que periodistes i polítics contribueixin als malentesos que en lloc d’apropar-nos imparcialment a la naturalesa d’un conflicte – amb el qual és difícil estar-hi d’acord – incitin a l’odi vers una de les parts. I ho trobo més reprovable si ho fan en nom de la pau. Si seguim canviant el sentit de les paraules a la lleugera, arribarem a veure per la televisió accidents de transit qualificats de genocidi ? De més verdes en maduren.
Però que ningú no es confongui, tant les massacres com els genocidis són abominables, horribles, cruels i pesen en la consciència col·lectiva de la humanitat.