Quan era molt més jovenet que ara - ehem !! - una novia que vaig tenir em va fer un regal de Sant Valentí i em va sortir urticària. El seu pare era Guàrdia Civil i la seva mare funcionaria de correus, dos elements inconscientment membres de l’aparell colonialista espanyol, però bones persones, eh? Aleshores vaig descobrir dues coses: que l’amor no té fronteres i que a tot bon català Sant Valentí el fa gratar. I jo em vaig gratar tant que se’m va encetar la pell.
La nostra cultura forma part d’una mena de cercles concèntrics reduccionistes provocats per la globalització. Tenim Pare Noel i Reis d’Orient però tendim a arraconar el Tió, dins d’aquest joc de nines russes la nostra identitat sempre surt més mal parada.
No hi ha res bo ni res dolent i la globalització no sempre és perversa; quan el fenomen global ens permet col·laborar solidàriament, intercanviar experiències i coneixements amb gent d’arreu del món, la globalització és magnifica . Un martell és bo quan serveix per clavar claus i dolent quan el fan servir per donar martellades al cap. Una pistola per fer diana és una eina esportiva de competició, olímpica, que mal emprada serveix per matar puces o persones.
Sant Valentí no és pèrfid, que ho preguntin a El Corté Inglès o a qualsevol gran superfície comercial, on per cert, els llibres en la nostra llengua hi són – quan hi són - només com a valor testimonial d’una cultura pretesament aborigen.
Parlant d’amor i literatura, nosaltres tenim Sant Jordi que - entre els llibres i les roses - esdevé una festa espontània i culta digna d’un poble civilitzat. No necessariament menys romàntica, i crec que menys adotzenada i cursi que aquest Sant Valentí del cor rosat i melós dels aparadors de les botigues.
Sant Jordi va matar un drac que treia foc pels queixals. Potser el drac global del segle XXI – contra el qual ens enfrontem cada dia - provoca efectes secundaris com urticària, diarrea, migranya, vòmits i mareig.
Però evitem els malentesos . No ens podem cloure ni tancar com a talibans. Ben al contrari, hem de viatjar horitzons enllà, conèixer i compartir amb d’altres cultures; això sense oblidar la nostra identitat i si pot ser mostrant-la amb tant d’orgull com sigui possible. Només així estarem vacunats contra les toxines “globalines”. Que ens diuen que la barretina fa riure? Doncs que riguin: Ja s’estan dissenyant barretines ecològiques, digitals i ergonòmiques fetes amb fibra intel·ligent que faran servir els astronautes de la NASA. A més, les minories del món mundial som una gran majoria. Minories uniu-vos!!
