dimecres, 27 de maig de 2009

EL FOTÒGRAF, d' Òscar Palazon

Una ficció basada en fets reals

Quan Òscar Palazon era un adolescent va fer una visita a Mauthausen que el va impressionar molt. No és estrany que en el decurs dels anys, i ja quan va esdevenir un escriptor consolidat, es deixés inspirar pels records de les sensacions i del silencis macabres d’aquella experiència.
La novel·la, doncs, potser va començar a germinar –inconscientment– fa dècades, arrel d’aquella excursió a l’infern austríac, en el que van viure, patir i morir molts republicans catalans i espanyols.

Per aquelles coses de la vida i de l’atzar, l’Enric -fugint de si mateix, quan és abandonat per la seva estimada- troba un quadern de viatge en una llibreria de vell, que canviarà la seva vida i que és el leiv motiv d’aquesta novel·la.
El document ens revela quelcom horrorós que li esdevingué a un fotògraf català obligat a retratar els seus companys, presoners de Mauthausen, en postures obscenes i denigrants, obligat pel sergent Zimt.
El text, que parteix d’una anècdota real, és prou potent per construir una ficció convincent i plausible on s’hi barregen les circumstancies vitals de l’Enric -el protagonista del present- i el Sebastià, el protagonista del passat, evocat a partir del vell dietari.
Les motivacions existencials de l’Enric es lliguen com una trena que sosté l’edifici narratiu: d’una banda una obsessió malaltissa –no diré quina- que provoca la ruptura amb la seva parella i de l’altra, el neguit de recerca i restitució de la memòria del fotògraf de Mauthausen que va tenir el valor de rescatar milers de negatius que servirien com evidència d’uns fets que no s’haurien oblidar mai: la factoria de la mort amb cameres de gas, afusellaments i forques. El mòbil de l’Enric ens recorda la persisstent tasca del jueu Simon Wiesenthal, justicier i caçador de nazis.
“El fotògraf” és una reflexió de la crueltat humana, un text atrevit i valent a partir de la filmació de pel·lícules pornogràfiques per part dels Nazis. És un bon tema i un bon llibre per endur-se de vacances o per tenir a la tauleta de nit; és a dir llegidor, que és el millor que es pot dir d’un llibre. Tot i això, té un final delirant que ens sobta per inesperat i que potser sembla massa arriscat, a més jo hi trobo a faltar una referència directa del calvari dels gairebé quaranta mil jueus que van morir al camp. Amb tot, el valor afegit d’aquesta novel·la és la matèria que l’inspira: personatges i esdeveniments històrics -els republicans Francesc Boix i Antoni Garcia– la qual cosa ha fet que l’autor s’hagi documentat a partir de fotografies reals que ens descriu amb traça i que ens fa veure i sentir amb els seus mots.

"El Fotògraf", d’Òscar Palazon, editorial Alisis

Francesc Valls-Calçada

2 comentaris:

TRAPEZISTA ha dit...

Moltes gràcies per una crònica tan acurada, Francesc.

Tomàs Camacho ha dit...

Este és un missatge a dos bandes: una, a Òscar, de felicitació per la seua novel·la; l'altra, a Francesc pel seu premi de poesia, i de retorn dels records enviats.

A tots dos d'invitació a participar a la I Mostra Oberta de Poesia d'Alcanar: http://alcanarpoesia.blogspot.com
Si llegiu les bases veureu que hi ha l'opció de participació virtual, més còmoda per a persones que esteu lluny i molt ocupades.