Avui us presento un projecte teatral orfe (a la recerca de productor i director escènic) en el que ja hi intervenen diversos artistes de disciplines diferents.
El vídeo que podreu veure aviat al bloc del Fraret Mut, és de la realitzadora austríaca Andrea Eidenhamer, és un espot de concepció minimalista que forma part del dossier del Gronxador. Aquesta documentació està a l’abast dels possibles mecenes que estiguin interessats en saber quelcom més de l’obra. S’accepten propostes de productor i directors teatrals. De moment us avanço la fotonovel.la amb la particvipació de tot l'equip...
Intèrpret, JAUME MONTANÉ com a Raimon
Text de FRANCESC VALLS-CALÇADA
Música original de CONRAD SETÓ
Disseny, imatge gràfica i fotografia PAU GAVALDÁ
Escenografia RICHARD WHITE
Clips vídeo ANDREA EIDENHAMMER
Dirigit per ?
Produït per ?
Sinopsi
Intèrpret, JAUME MONTANÉ com a Raimon
Text de FRANCESC VALLS-CALÇADA
Música original de CONRAD SETÓ
Disseny, imatge gràfica i fotografia PAU GAVALDÁ
Escenografia RICHARD WHITE
Clips vídeo ANDREA EIDENHAMMER
Dirigit per ?
Produït per ?
Sinopsi
El protagonista d’aquest monòleg, Raimon Plegamans, és un artista plàstic, un creador arrossegat pel riu de l’existència que viu una obsessionat per la seva particular fixació sexual pels gronxadors.
Raimon es passa la vida buscant a la seva amant, perfecta. Sempre darrera de diverses aventures amoroses, canviant de dones i mullers fins que s’adona que és ell el que ha de canviar. Com a ésser humà té els seus dubtes i acaba cometent un horrible crim que commociona la societat el monòleg “El gronxador” és un “divertimento” que admet varis nivells de lectura però que esdevé una reflexió sobre el sentit de la vida i de la funció de l’art, on no hi falta l’erotisme, l’humor, la sang i el fetge.
Encara que no forma part del text, la música de Conrad Setó esdevé un element dramàtic insertat en ell. Paradoxalment, esdevé un diàleg amb el monòleg reforçant el fil conductor a través d’una banda sonora per a les tres dones principals del text.
Raimon es passa la vida buscant a la seva amant, perfecta. Sempre darrera de diverses aventures amoroses, canviant de dones i mullers fins que s’adona que és ell el que ha de canviar. Com a ésser humà té els seus dubtes i acaba cometent un horrible crim que commociona la societat el monòleg “El gronxador” és un “divertimento” que admet varis nivells de lectura però que esdevé una reflexió sobre el sentit de la vida i de la funció de l’art, on no hi falta l’erotisme, l’humor, la sang i el fetge.
Encara que no forma part del text, la música de Conrad Setó esdevé un element dramàtic insertat en ell. Paradoxalment, esdevé un diàleg amb el monòleg reforçant el fil conductor a través d’una banda sonora per a les tres dones principals del text.
Publish at Scribd or explore others:
1 comentari:
Ben interessant, el bloc i el vídeo! A veure si algú s'anima.
Salut, Francesc.
Publica un comentari a l'entrada